Fou l’octubre de 2022 –no fa tant– quan el Ministeri de l’Interior va dur a terme les proves preliminars del sistema ES-Alert, que entrà en funcionament el 21 de febrer de 2023. El primer ús que va generar un debat públic, però, fou a la Comunitat de Madrid el setembre de 2023, al marc de les precipitacions extremes que es preveia que es produirien aquells dies. Tot i el risc evident i les previsions d’AEMET, es van poder llegir missatges com el del columnista Jorge Bustos, que titllà l’alarma de “xiulit orwel·lià”.
Si aquella dana no va transcendir més –fins i tot algunes persones es van atrevir a afirmar que “no havia passat res”– és perquè les cinc morts no havien succeït a Madrid capital, sinó a tres pobles de la província de Toledo i a un barranc d’Osca. El pronòstic de l’Agència Estatal de Meteorologia l’encertà plenament, i anà d’uns pocs quilòmetres que la capital madrilenya no es trobara amb una tromba d’aigua apocalíptica.
Només un any i escaig després succeí la tragèdia que va indestriablement lligada a l’acrònim “dana”, fins al punt que costa pronunciar la paraula i no pensar immediatament en el País Valencià. Quan s’envià l’ES-Alert, pèssimament redactat i amb instruccions errònies i insuficients per a la ciutadania, ja era tard: la majoria de les morts del 29 d’octubre de 2024 van succeir abans que l’alerta sonara als mòbils.
Quan s’envià l’ES-Alert, pèssimament redactat i amb instruccions errònies i insuficients per a la ciutadania, ja era tard: la majoria de les morts del 29 d’octubre de 2024 van succeir abans que l’alerta sonara als mòbils.
Molta gent es va preguntar de què servia un sistema que havia encés les pantalles dels telèfons de milers de persones que ja no tenien escapatòria. El debat es va embullar amb la gestió negligent de la Generalitat, i molt especialment amb com va actuar el llavors president, Carlos Mazón. Es va fer malament tot el que podia fer-se malament, el que tristament no podia sorprendre a ningú que coneguera els perfils dels llavors integrants del Consell.
Un bon exemple d’aquesta negligència, desídia i incapacitat el podem trobar en la compareixença del conseller i vicepresident Vicente Martínez Mus el proppassat 23 de febrer al Congrés dels Diputats espanyol, quan va dir que no es preveia una dana “tan greu” i que per això no es van prendre mesures preventives. És ací on hi ha la clau: un missatge d’ES-Alert, fins i tot si està ben redactat i s’envia a temps, només pot funcionar en una societat que és conscient del risc i està preparada per avançat. De res val enviar una alerta urgentíssima si la gent que ho rep no sap de què li estàs parlant.
Quatre dies abans de la fatídica barrancada, científics de l’AEMET ja alertaven públicament a les xarxes socials –a més dels avisos protocol·laris de l’agència– sobre l’excepcionalitat de la depressió que s’acostava al Mediterrani. A la televisió pública valenciana, À Punt, la meteoròloga Victòria Rosselló advertí una vegada i una altra del perill, fent un paper que malauradament no va assumir la Generalitat. Quantes vides salvaren les seues peticions d’anar amb cura i extremar la cautela, de no agafar el cotxe i allunyar-se dels cursos d’aigua? Moltes, sens dubte. Com la mateixa Rosselló ha dit en reiterades ocasions des de llavors, la informació estava a l’abast de qualsevol. També del conseller Martínez Mus i del president Carlos Mazón.
La proliferació d’alertes des de llavors ha certificat tres coses. La primera, la negligència en la gestió de l’emergència d’octubre de 2024. La segona, que l’abús del seu ús ens retrotrau a la faula d’Isop, “El pastor mentider”. La palesa insensibilització de la ciutadania enfront del xiulit del mòbil ens demostra que res hi ha tan perillós com dir que ve el llop i que finalment no hi arribe: més encara si quan va arrabassar vides i cases no es va avisar. La tercera, que no s’ha fet el treball de fons que realment permetrà una reacció ràpida de la ciutadania el dia que s’envie una ES-Alert a temps per a alertar d’un perill imminent.
