“Alguna de vosaltres va ser la puta de la classe?”. Amb aquesta pregunta s’inicia Asi bailan las putas, un espectacle de la companyia Sixto Paz, dirigida per Pau Roca i protagonitzada per la periodista i il·lustradora Júlia Bertran i la seva exprofessora de twerking, Ana Chinchilla, que a través de la dansa pren consciència i fa front al patriarcat.
La proposta es va estrenar a la passada edició del Festival Grec de Barcelona i s’ha gestat en coproducció amb l’Escenari Joan Brossa, on es podrà veure fins al 20 d’octubre. Pensada com una classe participativa de twerking, les protagonistes fan ús d’aquest ball, de vegades percebut per una gran part de l’imaginari col·lectiu com una dansa patriarcal que cosifica les dones. L’objectiu és clar: desmuntar la perspectiva androcèntrica a través de la qual percebem el món, així com repensar el mateix ball.
Reconèixer i acceptar la mateixa vulnerabilitat i contradiccions per reapropiar-se de la dansa i del cos tot transformar-los en armes, és el desafiament que proposen Bertran i Chinchilla al públic, amb plantejaments tan revolucionaris com la possibilitat que el twerking esdevingui un instrument de defensa durant una violació.
“Os voy a presentar vuestro culo”, anuncia Chinchilla enmig d’una ‘performance’ que, en poc més d’una hora, combina dansa, recursos audiovisuals i reflexiona sobre el paper de la dona al llarg de la història. Episodis com les caces de bruixes a Catalunya al segle XV i biografies com la de Joana Call, la Sucarranya –jutjada per bruixeria el 1471– són alguns dels successos que serveixen de fil conductor d’aquesta proposta, on la il·lustració té molta presència.
De fet, el projecte s’inspira en l’últim llibre de Bertran, M’estimes i em times (Bridge Editorial), una obra que reflexiona sobre el sentit i la manera d’estimar a través d’il·lustracions i entrevistes a set persones com Brigitte Vasallo, Mari Luz Esteban, María Riot, Coral Herrera, el Niño de Elche, Carolina del Olmo i Teo Pardo.
Malgrat això, Roca va aclarir durant la seva presentació al Grec que l’espectacle no pretén recrear el llibre, que defineix com el resultat d’un “moment de dubte existencial” en la vida de Bertran. La recerca actual se centra en atendre d’on provenen les ferides de les dones en la història de la humanitat. Asi bailan las putas no és només un espectacle per reflexionar, sinó que ofereix al públic un temps i un espai on desacomplexar-se, revaloritzar-se i empoderar-se.
