“Faig la proposta que, a partir de la primera quinzena de setembre, a cadascuna de les presons on ens tenen recloses, comencem cadascuna una vaga de fam de 10 dies, on la gent del carrer ens ajude a coordinar-nos perquè no coincidim mai dues preses fent el dejuni al mateix temps. Així l’acció s’allargarà durant uns mesos, organitzant-nos perquè, cada vegada que acabe una la vaga, comence una altra.” Aquesta era la proposta que llançava, a finals de maig, José Ángel Martins Mendoza (Peque) -en una missiva des del mòdul d’aïllament de la presó de Picassent -, adreçant-se a totes les persones preses en lluita activa a diferents penals de l’Estat espanyol. La nova acció de protesta s’emmarca dins la proposta de lluita que va començar ara fa tres anys, quan un grup de persones preses a diferents centres penitenciaris de l’Estat van engegar una proposta de lluita activa –inspirada en l’experiència d’altres lluites anticarceràries del passat com la COPEL o l’APRE– per denunciar la vulneració de drets fonamentals que asseguren patir per part d’organismes penitenciaris i institucions públiques mentre es troben privades de llibertat.
Després de les diferents experiències viscudes per part de les persones preses en els darrers tres anys de lluita des de dins dels murs -en 2018 es van fer tres vagues de fam col·lectives i el passat 1 de maig, una altra-, i els debats recents amb els diferents grups de suport d’arreu de l’Estat, s’ha decidit canviar el plantejament de l’acció de protesta. En aquest cas, i a diferència de les anteriors vagues de fam col·lectives -on totes les preses començaven l’acció el mateix dia-, es plantegen dejunis rotatius de 10 dies. És a dir, cada deu dies, una de les persones preses que participa en la proposta engegarà una vaga de fam a una presó diferent. I quan aquesta persona acaba l’acció, una altra comença en un penal diferent.
L’objectiu dels dejunis continua sent visibilitzar les catorze reivindicacions de la proposta de lluita col·lectiva dins les presons i especialment, reclamar l’excarceració de les persones preses amb malalties cròniques i incurables –un dels punts de la taula
L’objectiu dels dejunis continua sent visibilitzar les catorze reivindicacions de la proposta de lluita col·lectiva dins les presons i especialment, reclamar l’excarceració de les persones preses amb malalties cròniques i incurables, un dels punts de la taula. Es tracta d’un dret bàsic de la població penitenciària reconegut als articles 104.4 i 196 del Reglament Penitenciari i l’article 91 del Codi Penal, que actualment afecta desenes d’internes a l’Estat espanyol i a les presons catalanes. Segons explica Peque a la seua carta, “sabem que existeixen moltes companyes amb malalties greus i incurables que per solidaritat, amor propi o indignació enfront de la injustícia, han realitzat vagues de fam per iniciativa pròpia sense ser consensuades de forma col·lectiva, el qual em sembla una lluita buida. Tenen tot el meu suport i solidaritat, però, si el que desitgem és visibilitzar el que ens està passant a moltes de nosaltres les accions han de ser, segons la meva forma de pensar, de forma conjunta.” En aquestes línies fa referència a les vagues de fam que va dur a terme Carmen Badía des de la presó de Zuera –de 54 dies i un mes respectivament- els darrers mesos, amb la intenció de donar visibilitat al seu cas i cridar l’atenció dels organismes internacionals de prevenció de la tortura per aconseguir la seua excarceració per malaltia greu i incurable. Cal recordar que Badía continua actualment presa al mòdul d’infermeria de la presó aragonesa diagnosticada amb càncer de mama i amb forts dolors corporals.
En les darreres setmanes, diferents grups de suport d’arreu de l’Estat s’han encarregat de fer arribar el missatge amb la proposta a les persones preses que participen en la lluita col·lectiva, i de moment, ja són vuit les internes que s’han pronunciat i sumat a l’acció. L’últim a fer-ho ha sigut Francisco Aroca Lison (Piyayo) des del centre penitenciari d’Albolote (Granada): “Organitzem-nos com sabem fer. La gent des de fora porta el control i ens va informant cadascuna de les presons on estem dispersades, per veure com va tot aquest procés col·lectiu. La informació és fonamental, així com el diàleg entre nosaltres. Penso que aquesta proposta està ben pensada, duguem-la a terme totes a una”.
Mentre s’esperen més adhesions des de dins dels murs –amb les vaguistes actuals la proposta de lluita s’estendria de diumenge fins a finals de novembre-, de moment ja s’ha convocat una concentració pel dissabte 21 de setembre fora de la presó d’Albocàsser (Castelló) “per exigir l’excarceració de les persones greument malaltes amb patiments incurables i en solidaritat amb les preses en lluita”. Des del col·lectiu de suport a preses Tokata consideren que “es tracta de seguir aprenent a dialogar, decidir i actuar col·lectivament perquè siga possible una veritable lluita social anticarcerària”.
