Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Com enfrontar-se als més poderosos del món

Davant la visita dels mandataris dels "set països més desenvolupats del món", el Govern d'Emmanuel Macron ha militaritzat Lapurdi, un dels tres territoris bascos sota administració de l'Estat francès. Després del treball d'un any sencer, tots aquells ciutadans que han volgut fer front al capitalisme més cru han organitzat la contracimera. No ha estat gens fàcil entre milers de policies. 'Argia' hi ha estat per relatar totes les alegries, penes, èxits, fracassos, tensions i gestos de solidaritat

Manifestacions i aldarulls al G7 a Baiona, Iparralde / Dani Blanco (Argia)

Dimecres, 21 d’agost, deu del matí. Al recinte firal Ficoba d’Irun han començat les xerrades, al campament d’Urruña estan muntant les primeres tendes de campanya i des de fora s’aproxima amb força cap a Bidasoaldea tota la gent en desacord amb la cimera. Ha començat la contracimera, organitzada per les plataformes G7 EZ d’Euskal Herria i Alternatives G7 de l’Estat francès. Però encara que oficialment la contracimera hagi començat avui, anteriorment han passat moltes coses, que són importants per entendre el que passarà durant tota la setmana.


Treball comunal vs treball comunal

El “treball comunal” s’ha convertit en un concepte utilitzat per gairebé qualsevol per a gairebé qualsevol cosa. “Euskadi, treball comunal”, diu el lema del Govern basc. No s’ha de subestimar el treball comunal capitalista realitzat per dur a terme la cimera del G7: tota l’administració de l’Estat francès en les tasques d’organització; mitjans de comunicació públics i privats fent propaganda de la cita; els governs autonòmics d’Hegoalde oferint nombrosos recursos en les àrees de mobilitat i policia; els alcaldes de la localitat de Biarritz i dels pobles del voltant pressionant i persuadint els comerciants perquè no tanquin els seus negocis – assegurant-los ajudes econòmiques de l’Estat en el cas que no obtinguin guanys -; més de 20.000 GRS, BAC, Policies municipals, militars de França i Espanya, ertzaines, guàrdies civils i policies espanyols en tasques de control i repressió (a Baiona també hem vist la policia alemanya).

Paral·lelament, l’altre enorme treball comunal popular també ha anat recorrent el seu propi camí. “Ja fa un any que vam començar a treballar des d’Ipar Euskal Herria. El setembre ja havíem assolit una dimensió nacional amb les organitzacions d’Hegoalde. A París van crear una altra plataforma. Comencem la col·laboració entre ambdues i al final hem aconseguit funcionar gairebé com una única plataforma. Això ja és una victòria”, comenten Itziar Fernandez i Eñaut Aramendi, dos dels portaveus de la plataforma G7 EZ de la contracimera.

A l’hora de consensuar els arguments contraris al G7, als 85 sindicats, partits polítics i moviments populars que conformen la plataforma els ha estat fàcil arribar a acords. També per concretar el model general de la contracimera, diferenciant dos moments: el de l’eix constructor, desenvolupat del 21 al 23 d’agost amb l’objectiu de visibilitzar les alternatives i el de l’eix d’oposició, desenvolupat del 24 al 26 d’agost i basat en la protesta i les mobilitzacions.

Manifestació contra el  G7 a Baiona, Iparralde |Dani Blanco (Argia)

 

Però el camí fins aquí no ha estat absent de dificultats. Un dels focus de tensió: els temes a tractar. “Hi ha moltes organitzacions i cadascuna vol ser-hi, però no hi ha lloc per a tot”, diu Aramendi, alhora que elogia el treball de síntesi fet pel grup encarregat de la programació. Un altre focus de tensió, segurament el més gran, és un clàssic a les contracimeres: el que es refereix als mètodes de lluita i la seva complementarietat.

Dos treballs comunals contraposats, en essència i forma. Però per desgràcia, no són dos mons completament diferents: la denúncia d’una agressió sexual durant els treballs de preparació de la contracimera els ha recordat que moltes vegades allò contra el que es lluita es pot trobar a dins, no només fora.


Por vs convenciment

Que travessar la frontera i caminar pels carrers seria difícil, que desapareixerien els drets fonamentals, que es militaritzaria Biarritz i els seus voltants, que preveien greus disturbis – atorgant el paper de “dolent”, tantes vegades assignat a la ciutadania basca, als “antisistema de fora”. Els patrocinadors del G7 han expandit la por. Sembla que l’estratègia per frenar els ciutadans crítics ha estat la comunicativa, ja que després, la realitat no ha estat tan crua.

En les últimes setmanes, els membres de la plataforma G7 EZ s’han esforçat especialment a atenuar aquests missatges. Han remarcat repetidament el caràcter alegre i constructiu de les activitats, han assegurat a la ciutadania que en certs dies no hi hauria cap enrenou, i els possibles moments de tensió els van limitar a l’acte desobedient de diumenge. Han atret almenys alguns milers de ciutadans.


Construir alternatives

De dimecres a divendres, la contracimera s’ha centrat en la necessitat de visibilitzar i construir alternatives en diversos camps. Segons els organitzadors, hi ha hagut més de 6.000 persones entre Urruña, Hendaia i Irun, i més de 2.000 han dormit a la zona d’acampada. Més de cent tallers i xerrades, menjars, exposicions, concerts, danses, poteos, petites i grans conspiracions, assemblees… l’oferta ha estat molt variada. Alguns actes s’han decidit en la mateixa contracimera, per exemple, el matí del dijous, una manifestació ha recorregut el llarg camí des del campament fins al port Kaneta del municipi d’Hendaia, i al vespre del mateix dia, una manifestació feminista no mixta i carregada d’energia ha unit Ficoba i Kaneta, denunciant així l’agressió sexual ocorreguda dins del campament. A mitjanit de dijous, a Uztaritz, nombrosos gaztetxes d’Ipar Euskal Herria han organitzat un “concert salvatge” al mig del carrer, amb la intenció d’impedir el son als militars que havien de passar la nit al liceu de la mateixa localitat, i entonant cançons com “Policia no” del grup RIP pels carrers del poble.

La majoria de les xerrades s’han realitzat a Ficoba i al cinema Les Variétés i han estat distribuïdes en set eixos principals: capitalisme, medi ambient, feminisme, pobles, democràcia, imperialisme i migracions. A la sala menjador s’ha desplegat la fira dels moviments socials i agents polítics, i l’estand d’EH Bildu, un dels més cridaners, ha donat de què parlar entre la gent que s’ha acostat a veure’l. De vegades el recinte firal s’assimilava a un formiguer, la gent s’ha hagut de quedar fora de moltes xerrades. La majoria de la gent que s’ha acostat estan relacionades amb les lluites, un fet que li ha donat un caràcter popular al lloc; la formalitat de l’edifici però, al costat de certes maneres de fer les coses, han dotat l’espai d’un cert gust institucionalitzat. La majoria dels presents a Fikoba han estat bascos, i s’ha escoltat molt euskera entre els passadissos.

Xerrada a la contracimera del G7 |Dani Blanco (Argia)

 

El campament és un altre tipus d’espai. Per alguns sobretot ha tingut la funció de dormitori i la resta del dia l’han passat per altres zones. Per molts però, ha realitzat la funció d’habitatge en el seu sentit més integral. Aquí han fet els seus àpats, han organitzat actes i xerrades públiques així com reunions confidencials, o han allargat les seves festes. L’ambient ha estat més estranger, més francès. Aquí han transcorregut la majoria del temps els Armilles Grogues, els anarquistes o els grups de metges i advocats, entre d’altres. En total, 2.000 persones han dormit on antigament els treballadors de la companyia de Nestlé venien de vacances.

Una de les sensacions que han comentat molts dels participants és que els espais de Fikoba i el campament estaven massa lluny entre ells, i que alguns han passat els dies girant-se l’esquena. A Hendaia, l’escola i l’ambaZADa, on s’han celebrat les trobades Intergalàctiques, que han tingut una dimensió menor que els altres espais. En aquests dos espais, la barreja de les persones d’una banda i d’una altra ha estat més gran. La zona ocupada Notre-Dame-des-Landes de Bretanya i la xarxa Amankomunak (xarxa creada com a suport a la zona ocupada ZAD i amb l’objectiu de crear ponts entre aquesta zona ocupada i el barri okupat Errekaleor de Gasteiz) han organitzat les trobades Intergalàctiques, barrejant actes de caràcter formal i informal: xerrades, tallers, música, menjars, i el material de diversos col·lectius exposats en l’ambient tranquil del bar. Ha predominat un bon ambient, a estones multitudinari.

A l’escola s’han organitzat tallers i la Gazte Gunea (Zona de Joves) també s’ha situat en el mateix lloc. Aquí també ha estat constant el vaivé de la gent. Un dels èxits que els organitzadors d’aquesta àrea han remarcat han estat les relacions que s’han desenvolupat entre joves d’Euskal Herria i els procedents d’altres països.


Desobediència i violència

A la contracimera hi ha hagut desacords i tensions sobre les diverses maneres de lluita. Dins de la plataforma G7 EZ, fa temps que es va acordar convocar actes de desobediència contra la cimera, dins d’un marc de no-violència. Però a l’hora de concretar-ho, els problemes i els diferents punts de vista sobre això han sortit a la superfície: fins on desenvolupar-la, de quina manera, amb quin objectiu; el sentit de la pròpia desobediència; negociar o no, i fins on; en quina mesura acceptar o superar les prohibicions i límits establerts; fins a quin punt es volen controlar totes les expressions de protesta. Durant els primers dies de la contra-cimera, alguns d’aquests debats encara es mantenien oberts entre els organitzadors.

Enfrontaments amb la policia durant la contracimera |Mikel Olabide (Argia)

 

Els col·lectius que formaven la plataforma havien acordat que no emprarien cap tipus de lluita violenta. Si algú en feia ús, el G7 EZ no entraria a fer-ne cap tipus de valoració, però donaria a entendre que són accions al marge d’aquelles organitzades. Pel que sembla, alguns grups i persones amb posicions a favor d’utilitzar la violència ho havien acceptat, però d’altres no, i la tensió ha estat notable durant els dies de la contracimera. Per exemple, a la zona de l’acampada, han estat diverses les pintades contra el “pacifisme”; a la manifestació d’Hendaia, però, per part de la plataforma es van protegir de possibles atacs diversos cartells i caixers automàtics de bancs. Diferents perspectives i maneres de lluita, d’extrems oposats en alguns casos, dins de la mateixa contracimera. Que els organitzadors de la contracimera hagin posat voluntaris al davant dels bancs a causat enuig en alguns sectors, segons s’ha evidenciat a les xarxes socials.

Aquests punts de vista oposats sobre els mètodes de lluita es van evidenciar durant la manifestació que va sortir del campament el divendres a la tarda. Unes 200 persones van sortir d’entre les cases d’Urruña darrere d’una pancarta negra amb el lema “Welcome to paradise” i van anar directes a tallar l’autopista. En el camí, van topar amb la policia i van començar els disturbis. Els cossos de seguretat van llançar gasos lacrimògens i bales de goma al voltant del campament, i van detenir almenys 17 persones. Aquest esdeveniment ha colpejat de forma evident la zona d’acampada, centenars de persones que es trobaven tranquil·lament dins d’aquesta zona, en veure que les furgonetes dels policies venien cap a amunt, van conestar a pedrades amb l’objectiu d’evitar la seva entrada a l’acampada. La zona de descans es va convertir en zona de defensa, amb barricades muntades en el camí d’accés. El dia següent els manifestants van publicar un article titulat “La contracimera no es pot monopolitzar”, denunciant “la influència autoritària i obstruccionista d’un sector poderós de la plataforma. (…) lEs contracimeres no entenen l’hegemonia, moltes de les lluites del món es reuneixen aquests dies a Iparralde, fent-nos saber, construir, destruir i portar aquest nou món en els nostres cors de la utopia a la realitat. Tots els camins són legítims contra el G-7 i el seu món”, subratllen.


Actes de diferent caràcter

Però les discussions sobre els mètodes de lluita que es van plantejar al començament del cap de setmana no van posar cap per avall la manifestació del matí de dissabte: com es va decidir, ha transcorregut amb calma i “sense mètodes violents” d’Hendaia fins a Irun. Hi han participat 15.000 persones, segons els organitzadors, procedents de diversos camps i moviments socials. Com es pot observar a les banderes i símbols, les motivacions que han portat la gent a unir-se a la manifestació són molt variades. Falta un color: el negre del “black block”. Ja s’han desplaçat des de primera hora del matí cap a la convocatòria a Baiona per la tarda.

La mobilització de la tarda de Baiona ha estat menys multitudinària que la del matí, ja que entre altres coses, els mecanismes de control extrem desplegats per la policia han dificultat l’accés a la ciutat. De camí cap a Baiona, han aturat els periodistes d’Argia en un control de carretera 

A la mobilització de la tarda de Baiona han predominat els tons foscos, encara que els convocants siguin els Armilles Grogues. Pel que fa a la quantitat de gent, ha estat menys multitudinària que la del matí, ja que entre altres coses, els mecanismes de control extrem desplegats per la policia han dificultat l’accés a la ciutat. De camí cap a Baiona, han aturat els periodistes d’Argia en un control de carretera i han registrat tot el cotxe i les motxilles. Deprés, quan ens dirigíem cap a Baiona Ttipia, ens han parat i retingut un cop més durant 40 minuts, llevant-nos el material de protecció de què disposàvem -cascs i ulleres per protegir-nos dels gasos- , comunicant-nos que anéssim a recollir-los un cop acabada la manifestació i recomanant-nos que si som periodistes, “gravem des de més lluny”. Han estat nombrosos els periodistes que han denunciat que les autoritats han infringit el dret a informar. Als que van passar tots els controls policials, però, els han tancat a Baiona Ttipia, prohibint-sortir d’allà “fins que tot s’acabi”, tallant mitjançant tanques els ponts d’accés situats a sobre del riu Errobi, per exemple. Els manifestants no han evitat l’enfrontament amb la policia, que s’han trobat cara a cara a totes les sortides de la ciutat, i els quals han utilitzat el canó d’aigua, bales de goma i pots de gas des del primer moment. En el punt àlgid dels disturbis, la policia ha llançat entre la gent una granada GLIF4 composta per 30 grams de TNT, com ha quedat documentat.

Desplegament policial per la cimera del G7 |Dani Blanco (Argia)

 

També hi ha hagut qui ha optat per la desobediència civil. En el mateix Baiona Ttipia, el diumenge al matí han realitzat la marxa dels retrats, convocada per Alternatiba, ANV-COP21 i el moviment Bizi!, on s’han reunit 900 persones, segons els organitzadors, per denunciar que davant el canvi climàtic, Macron no adopta cap mesura eficaç. Han mostrat 128 retrats del president arrencats de diferents consistoris, també el que han extret a Irisarri, quan la cimera havia encara de començar, fet que ha provocat l’aplaudiment de la gent que s’hi havia apropat. La gent ha dut retrats coberts per dificultar la identificació dels reals, i després de mostrar els autèntics els han tornat a cobrir. Malgrat la prohibició de manifestar-se a Baiona, la policia ha decidit no intervenir. I amb Susan George al capdavant, presidenta honorífica d’Attac, han realitzat una roda de premsa: “Que les fotos estiguin aquí vol dir, Macron, que estàs a les mans dels ciutadans. Després d’aquest acte no-violent les fotos tornaran al seu lloc corresponent. Senyor president, si no afrontes l’emergència climàtica, cometreu un crim tu i els teus amics del G-7”, ha expressat davant desenes de mitjans de comunicació de tot el món.


Zona militaritzada

La quantitat de policies ha submergit Lapurdi en un estat de setge, i el fet que les forces armades es despleguessin per tots els racons ha dificultat notablement el dia a dia de la ciutadania. Abans del matí de dilluns les autoritats han anunciat 83 detinguts -no tots manifestants, molts retinguts en controls policials. Argia ha estat testimoni de la detenció d’una persona mentre observava els esdeveniments i molts han estat expulsats després d’haver estat detinguts entre 24 i 48 hores.

La quantitat de policies ha submergit Lapurdi en un estat de setge, i el fet que les forces armades es despleguessin per tots els racons ha dificultat notablement el dia a dia de la ciutadania. Abans del matí de dilluns les autoritats han anunciat 83 detinguts

La plataforma G7 EZ també ha fet canvis d’última hora sobre les accions previstes, argumentant que és impossible assegurar la seguretat de les persones en aquesta situació de setge: la protesta anomenada com “Arc de Sant Martí” en contra de la prohibició de manifestar-se que s’havia de dur a terme en set rotondes diumenge al migdia, el van adaptar a última hora a una convocatoria per realitzar un mur popular en una plaça de la localitat d’Angelu; el diumenge al matí, però, la plataforma va decidir cancel·lar-ho, creant frustració entre molta gent que tenia intenció de participar en l’acte desobedient. A més, la detenció de Joseba Alvarez, un dels organitzadors de la contra-cimera, ha tingut un gran ressò. A la matinada, quan es va assabentar que hi va haver disturbis amb la policia al voltant de la zona d’acampada d’Urruña, s’hi va dirigir des de Biarritz amb cotxe. Va ser llavors quan la policia el va aturar i li va comunicar que no podia entrar a l’Estat francès, tot i ser el responsable de portar endavant totes les tasques d’interlocució amb les institucions fins llavors. L’endemà el van deixar en llibertat a Behobia, com a tants altres detinguts. Encara que hagin cancel·lat accions previstes a la programació, el portaveu de la plataforma G7 EZ Eñaut Aramendi ha declarat des d’una perspectiva de victòria: “6.000 personas, 100 conferències, 15.000 persones a la manifestació; podem dir que hem guanyat la contra-cimera “.

Malgrat els obstacles, els Armilles Grogues es mantenen en la seva postura i per sobre de la presència policial han cridat a una altra convocatòria el diumenge al migdia al municipi de Bidart. Són tantes les furgonetes policials que s’acosten com manifestants: a causa de la desproporció de l’operatiu policial, abans de començar res ja han retingut ciutadans gairebé durant dues hores. Els periodistes que ens hem acostat amb la intenció d’informar també hem tingut dificultats constants per treballar. Ens han identificat, registrat i retingut al costat dels ciutadans. Dos observadors d’Amnistia Internacional també han estat retinguts per la policia.

Diumenge a la tarda ja era palpable el cansament entre els activistes que van acudir a la protesta: a Hendaia, a les quatre de la tarda, una manifestació improvisada passa per davant de la comissaria; a les cinc en el lloc on s’havia de dur a terme una mobilització a Baiona per exigir la llibertat dels detinguts, només apareix la policia, els periodistes i els ciutadans que s’han acostat per curiositat, cap manifestant. Una senyal clara que les condicions per dur a terme una acció contra el G-7 ja s’estan esgotant.

Els mandataris que han participat al G7 se’n van de la mateixa manera com van venir. Felicitaran el Ministre d’interior del Govern francès i els Departaments de seguretat dels dos costats per haver aconseguit dur a terme la reunió de tres dies que ha suposat 36 milions d’ euros, segons el portaveu del Govern francès. Els milers de policies traslladats a Euskal Herria tornaran a casa i aquest poble, a la normalitat. Per seguir sent, com en els últims anys, la zona amb més policies per habitant de tot Europa.