Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una jutgessa es nega a investigar denúncies de dos interns per agressions al CIE de Barcelona

Tanquem els CIE i el Centre Irídia per la defensa dels drets humans fan públic el cas i anuncien que els reclusos han presentat un recurs en contra del sobreseïment de la denúncia per part de Maria del Carmen Garcia Martínez, responsable del Jutjat d'instrucció 18 de Barcelona

Judici popular al CIE de la Zona Franca / Sergi Rugrand (KrasnyiBCN)

Dos interns al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la zona Franca de Barcelona han denunciat als jutjats les agressions que asseguren haver sofert a mans d’alguns dels agents del Cos Nacional de la Policia (CNP) que s’encarreguen de la custòdia de les instal·lacions i de les persones que s’hi troben privades de llibertat, amb l’únic precepte de no tenir regularitzada la seva situació administrativa a l’Estat espanyol.

Els fets haurien ocorregut al menjador del centre de reclusió per migrants el vespre del passat 26 d’abril, quan un dels interns i ara denunciant va començar una discussió amb un altre company mentre esperava rebre la seva medicació. Després de propinar-se diverses empentes entre ells, un dels homes afirma que quatre o cinc agents de la Policia Nacional espanyola el van començar a colpejar –sense previ avís– amb les porres al cap, les costelles, els braços i el pit. L’altre intern que participava de l’escaramussa també va rebre forts cops al pit, a les mans i a la zona dels lumbars, segons consta a la denúncia que van presentar al jutjat de guàrdia l’endemà dels fets.

L’episodi hauria tingut una durada d’entre cinc i set minuts segons els denunciants i altres interns, que van ser testimonis dels fets i afirmen que també van rebre cops dels agents mentre els escridassaven perquè aturessin les agressions. Segons el seu relat, l’agent que presumptament va començar a colpejar, en veure’s assenyalat per la resta d’interns presents al menjador, va treure’s de l’uniforme la Targeta d’Identificació Policial (TIP) intercanviant-se-la amb la resta de policies presents.

L’episodi hauria durat entre cinc i set minuts segons els denunciants i altres interns, que van ser testimonis dels fets i afirmen que també van rebre cops dels agents mentre els escridassaven perquè aturessin les agressions

Posteriorment, els dos ferits van ser traslladats a la infermeria del mateix CIE, on segons denuncien les entitats que els donen suport van rebre “les cures mínimes necessàries per a les diverses ferides que els acabaven d’ocasionar”. Aquesta atenció insuficient va motivar que no estiguessin conformes amb els informes mèdics, perquè aquests no recullen que les ferides tenien la forma de les porres sobre la seva pell ni tampoc fan esment –tot i la seva insistència– de què havien estat fruit d’agressions policials.

Per tot això, l’advocada d’Irídia Laura Curell va demanar amb caràcter urgent al jutjat de guàrdia que adoptés mesures cautelars com la custòdia de les imatges preses per les càmeres de vigilància del CIE i la suspensió de qualsevol ordre d’expulsió de les persones implicades en la denúncia per poder prendre’ls declaració. A més a més, la lletrada també havia reclamat una avaluació mèdica-forense de l’estat físic i psicològic dels denunciants així com la identificació de tots els agents implicats i la seva declaració com a investigats.

Tanmateix, la resposta de la jutgessa Maria del Carmen Garcia Martínez, responsable del Jutjat d’instrucció 18 de Barcelona que s’ha fet càrrec de cas, ha estat decretar el sobreseïment de la denúncia per “falta de proves” i sense haver ni tan sols començat la investigació dels fets. Per aquest motiu, les tres entitats que han fet públics els fets consideren que això significa “ignorar la declaració de dues persones que indiquen que els seus drets han estat vulnerats”, alhora que alerten del perill que suposa deixar “via lliure a què siguin esborrades les imatges” i “augmentar la situació d’indefensió de dues persones que seguiran privades de llibertat al CIE de la Zona Franca”.

És per tot això que la defensa dels denunciants considera que “tenint coneixement de la possible comissió d’uns fets delictius, és inadmissible que la jutgessa hagi decidit no acordar d’ofici unes mínimes diligències d’investigació”. Curell manifesta que els seus representats són “persones que s’estan enfrontant a un procediment d’expulsió i, si no els prenen declaració ara, és possible que es faci efectiva l’expulsió i no es pugui investigar”, un supòsit amb el qual es troben “habitualment quan denunciem situacions de vulneracions de drets al CIE”.