Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les treballadores del tèxtil a Bangla Desh, en risc de perdre més drets laborals

El passat 24 d’abril va fer sis anys que l’edifici de Rana Plaza s'esfondrés a Bangla Desh on més de 2.500 persones treballadores de les fàbriques tèxtils van resultar ferides i 1.134 mortes. El pròxim 19 de maig, el Tribunal d'Apel·lació pot decidir que l'Acord que es va signar arran de la tragèdia per garantir la seguretat de les persones treballadores deixi d'operar i que sigui el Govern qui es faci càrrec de les inspeccions de seguretat a les fàbriques, malgrat no estar preparat per a fer-ho

/ Arxiu

El darrer 24 d’abril va fer sis anys que l’edifici de Rana Plaza s’enfondrés a Bangla Desh on més de 2.500 persones treballadores de les fàbriques tèxtils van resultar ferides i 1.134 mortes. En aquests dies, a la Campanya de Roba Neta hem volgut oferir un espai commemoratiu per recordar totes les víctimes i les famílies que, durant tot aquest temps, han lluitat per exigir reparació dels danys viscuts i seguretat al seu lloc de treball. És per això que dimecres de la setmana passada, el grup d’activistes de drets laborals de SETEM va sortir al carrer per reivindicar el dret a la lliure associació de les treballadores de les fàbriques tèxtils així com perquè no es tornin a repetir més Rana Plaza. Per aquest motiu és imprescindible que el Govern de Bangla Desh signi l’Acord de Transició 2018.

L’Acord de Transició és un programa d’Inspecció de Condicions Laborals que va ser signat després de la tragèdia de Rana Plaza per centenars de marques de roba. Ja el novembre de 2018, des del Parlament Europeu, es va fer una crida per seguir mantenint l’Acord davant les traves judicials que estava posant l’Estat de Bangla Desh. De moment, ha posposat la signatura fins a set vegades i la pròxima data per a la seva resolució és el 19 de maig.

L’Acord, legalment vinculant, transparent i amb participació de sindicats i persones treballadores, implica el compromís per part de les empreses de posar en marxa i contribuir a costejar les reformes necessàries per garantir la seguretat a les fàbriques de roba, així com facilitar inspeccions independents per comprovar el seu compliment. És l’únic programa que realment ha millorat la seguretat a les fàbriques de Bangla Desh. Des de la seva primera signatura per part d’un centenar de marques, s’han inspeccionat i millorat 1.688 fàbriques, protegint a més de dos milions de persones treballadores. El percentatge de compliment de les millores a realitzar ha estat del 89%. Tot això es troba ara en perill.

Des de la seva primera signatura per part de centenar de marques, s’han inspeccionat i millorat 1.688 fàbriques, protegint a més de dos milions de persones treballadores. El percentatge de compliment de les millores a realitzar ha estat del 89%. Tot això es troba ara en perill

El pròxim 19 de maig, el Tribunal d’Apel·lació de Bangla Desh pot decidir que l’Acord deixi d’operar i que sigui el Govern qui es faci càrrec de les inspeccions de seguretat a les fàbriques, malgrat no estar preparat per a això. Des de la Campanya Roba Neta, considerem que el Govern de Bangla Desh no està preparat encara perquè: De les 745 fàbriques que ha inspeccionat, en cap ha eliminat completament els riscos de seguretat malgrat haver-los identificat fa entre tres o cinc anys. Alguns són tan senzills de solucionar com eliminar portes d’emergència amb panys. En múltiples fòrums públics, el Govern ha declarat que s’ha completat el 29% de totes les renovacions requerides a les fàbriques sota la seva competència. 346 de les 400 fàbriques (per a les quals hi ha informació disponible) han completat menys del 20% de totes les renovacions de seguretat requerides. Només dues fàbriques han completat entre el 21 i el 40% del condicionament. No hi ha informació sobre les 52 fàbriques restants. De les 114 fàbriques identificades pels inspectors de l’Acord com massa perilloses per continuar operant, 50 continuen funcionant sota el sistema d’inspecció governamental. Enfront de les 1.152 queixes de treballadores rebudes per l’Acord des de 2013, el Govern de Bangla Desh va rebre’n divuit. El sistema posat en marxa per l’Acord per rebre denúncies és anònim.

Per tot això i per seguir denunciant la vulneració de drets socials i laborals que estan patint les treballadores al sector tèxtil, hem llançat l’Aplicatiu Mòbil Roba Neta Vulneracions, el qual permet consultar fàcilment les pràctiques habituals de cadascuna de les grans marques del sector tèxtil en matèria de drets laborals: salaris de misèria, seguretat laboral, esclavitud moderna i treball infantil, llibertat sindical, gènere, transparència, medi ambient i rentat d’imatge. Vulneracions laborals sistemàtiques que encara avui en dia es donen a les fàbriques de producció de roba i calçat deslocalitzades a països del sud global com és el cas de Bangla Desh. Amb l’Aplicatiu volem fer visible les vulneracions de drets laborals de les grans marques com ADIDAS, H&M o INDITEX, entre d’altres, així com l’incompliment d’acords i legislacions com el que hem mencionat anteriorment, fer accessible la informació dels materials de la mateixa Campanya Roba Neta, facilitar l’activisme digital mitjançant accions de pressió dirigides a grans empreses o institucions, i posar de manifest que el sistema tèxtil actual (més enllà de cada empresa concreta) es basa en l’explotació de les treballadores. És per això que a la Clean Clothes Campaign, campanya de la qual penja Roba Neta, hem de seguir treballant per que no es tornin a repetir més tragèdies com el Rana Plaza. Per aquest motiu, seguirem exigint i pressionant les empreses transnacionals deslocalitzades així com al Govern de Bangla Desh perquè es responsabilitzin dels drets laborals que es vulneren sistemàticament. També continuarem creant eines de sensibilització com és l’Aplicatiu Mòbil, per tal que les persones consumidores d’aquestes marques tèxtils entenguin què amaguen els aparadors de la roba que compren i transformin els seus hàbits de consum. I, per finalitzar, estarem molt atentes a les notícies en relació a la firma de l’Acord que, segurament, marcarà un abans i un després en la història del sector tèxtil.