Llibertats

Una ruta per recuperar la memòria dels maquis

La Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL) i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) no es posen d'acord sobre com gestionar un sender de muntanya que ressegueixi alguns escenaris emblemàtics de la guerrilla antifranquista
La masia de Santa Eugènia, a Berga. El seu masover va ser assassinat el 1949 per acollir aquests guerrillers anarquistes
CEJEB

Sortim de Berga i enfilem cap al Nord entre alzinars. L'historiador Pep Cara, del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB), ens ha explicat que pel voltant de la ciutat s'hi poden trobar diferents llocs emblemàtics per entendre la història dels maquis a la regió. Busquem, entre d'altres la masia de Santa Eugènia. El seu masover va ser assassinat el 1949 per acollir aquests guerrillers anarquistes que durant anys van representar una de les poques resistències directes a règim franquista. Intentem trobar aquestes parets que van acollir noms com Ramon Vila Caracremada o Saturnino Culebras, però es fa impossible trobar cap indicació i, sense el GPS ben preparat ens acabem perdent i retornem al punt d'inici.

Segon dia. Arrenquem de Navas per fer el tram fins a Santpedor. Aquest cop, provistos d'un bon mapa i amb l'ajuda d'espontanis indicadors, aconseguim fer un tros de la coneguda com a Ruta dels Maquis. Malgrat tot, amb prou feines identifiquem alguns dels punts d'interès que ens va explicar Cara a l'Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga, on hi ha el fons documental del CEJEB.

El recorregut proposat comença a l'antiga base guerrillera de Can Cassaies –al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac– i finalitza al Mas Tartàs, base francesa per als grups que s'internaven al país

"Aquests camins continuen aquí, carregats d'aquesta història de lluita per la llibertat, esperant que es reconegui tot el que hi va succeir", exposen des de la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL). De resultes de la manca de senyalització d'aquests camins, des d'aquest col·lectiu van iniciar l'any 2013 un projecte per reconstruir les actuacions del maquis a la Catalunya Central a partir de la gestió d'un sender. Prenent com a base el sender de gran recorregut GR-179 –promogut el 2004 pel Consorci de Promoció Turística del Cardener i que actualment no té gestor– que uneix Berga amb Manresa. Fa més d'un any que el projecte es troba en procés de negociació amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i ara sembla que comença a haver-hi un principi d'acord entre ambdues parts.

El Mas Cassaies, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, marca un dels extrems de la ruta proposada / CEJEB


El que proposa l'UGEL és una ampliació dels 61 quilòmetres originals a 150 quilòmetres. "El nou recorregut comença a l'antiga base guerrillera de Can Cassaies –al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac– i finalitza al famós Mas Tartàs, base francesa i punt de partida per als grups que s'internaven al país", explica Albert Luque, membre de l'UGEL.


Estira-i-arronsa amb la gestió

"Quan va desapareixer el Consorci de Promoció Turística del Cardener, des de la FEEC es va iniciar un procés de recerca d'un nou promotor. Actualment, i de forma provisional, el promotor és la mateixa FEEC, a l'espera de trobar-ne un i començar a treballar l'adequació i millora d'aquest sender", expliquen des de la federació d'entitats excursionistes. És davant d'aquesta situació que, el 2015, la UGEL va decidir posar-se en contacte amb la FEEC per informar-los del seu projecte i sol·licitar-los el permís per senyalitzar el traçat.

Actualment la gestió del GR es troba en procés de negociació entre les dues parts. A aquest punt s'hi arriba després que, l'abril del 2016, la UGEL iniciés una campanya denunciant que des de la FEEC no s'estava atenent la seva petició. "Al cap de quinze dies es van posar en contacte amb nosaltres i vam arribar a l'acord que ens deixarien tramitar el projecte del GR i que ens passarien una proposta que ens va arribar al setembre", relata Luque. Des de la FEEC expliquen que "s'ha creat un conveni de col·laboració, com es fa amb la resta d'entitats, i se'ls ha enviat l'esborrany del conveni per establir una col·laboració satisfactòria per ambdues parts".

L'antiga caserna de la Guàrdia Civil a Berga / CEJEB


Des de la UGEL, consideren que aquesta primera proposta no és satisfactòria perquè els "deixa molt al marge del GR, no ens reconeixen com entitat independent a la FEEC. Nosaltres som els mantenidors i, si qualsevol associació vol entrar a fer-se càrrec del GR, només depen de la FEEC", denota Luque. Ell mateix exposa que consideren injust aquest fet: "Un GR que hem fet nosaltres durant més de dos anys i mig de recerca podria ser modificat per una agrupació excursionista sense la nostra aprovació. Ens deixen com els escombriaires". La UGEL ha respost la proposta de la FEEC demanant la modificació dels punts anteriors en cerca d'un conveni que comporti una "relació bilateral". És en aquest sentit, explica Luque, "que les darreres setmanes hi ha hagut un acostament de posicions entre les dues parts i la FEEC ha accedit a fer algunes de les concessions que demanava l'UGEL".


Les lluites sobre el terreny

Dotar de contingut i memòria l'entorn és el motiu principal que empeny la UGEL a voler recuperar aquest sender. "És important que la memòria estigui vinculada a l'actualitat i als espais, hi ha històries concretes que van lligades a un lloc i, quan hi ets, ho veus més proper i menys passat. Et conecta amb el temps i les persones", argumenta Cara. Per a ell, sense aquesta vinculació, "si la història és només una eina intel·lectual, no és útil per als qui l'entenem com una eina d'alliberament que t'ha d'ajudar a entendre qui ets, què és l'autoritat, què és l'abús...".

La proposta de traçat de la UGEL travesa 49 punts vinculats amb la història dels maquis. "No només per masies on rebien refugi i provisions. També per zones  on hi va haver atracaments, sabotatges, o topades amb la Guàrdia Civil"

En relació a això, la proposta de traçat que fa la UGEL travesa 49 punts vinculats amb la història dels maquis. "No només passa per masies on rebien refugi i provisions, sinó també per zones d'actuació amb atracaments, sabotatges, llocs de naixement, o topades amb la Guàrdia Civil", relata el comunicat de l'entitat.

El mas Tartàs, a Palau de Cerdanya (a uns quilòmetres de la frontera) base francesa i punt de partida per a molts grups de combatents antifranquistes que s'internaven al país / CEJEB


"Si no es dóna context, es buida de contingut", diu Cara, molt crític amb esdeveniments com la cursa de muntanya Campionat Maqui, que agafen l'element històric com a ganxo comercial. A la seva web s'hi pot llegir: "El Campionat Maqui no té un caire polític [...]. Els Maquis, a part de les seves reivindicacions polítiques, eren homes i dones definits per una sèrie d'atributs: la valentia, la fortalesa mental, el seu esperit romàntic d'aire de llibertat, el coneixement del territori, la seva fortalesa per sobreviure en els boscos, entre altres. Aquests valors són element d'identitat del territori, de l'esportista de muntanya".

"Estem parlant de gent que va actuar aquí, s'ha d'explicar qui eren i entendre perquè feien això. No m'interessa si és bo o dolent, vull que sigui explicable el costat racional de la violència" exposa Cara. Per això, considera que iniciatives com la ruta o la guia que prepara la UGEL sobre els maquis són importants: "passes per les masies i et permet parlar del suport que els donaven els masovers; mostrar les xarxes de resistència; els enllaços de les xarxes d'evasió; explicar que el coneixement del territori era clau per ells; vincular-ho al moviment obrer. Perquè aquesta gent actués calia que la gent els donés suport".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: