Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Vist per sentència l'últim judici a Marina Bernadó per la seva vinculació amb ETA

La barcelonina, de 45 anys, va recuperar la llibertat de forma provisional i amb mesures cautelars el passat 3 de juny i estava a l'espera d'aquest nou judici que arriba després de ser entregada a les autoritats espanyoles un cop complerts dotze anys i mig de condemna en presons de l'Estat francès acusada de pertànyer a l'extinta organització armada basca

Marina Bernadó es dirigeix a les assistents a l'Acte per la Llibertat celebrat tres setmanes després de sortir de la presó / Victor Serri

Dimarts 4 de juliol pot haver estat la darrera vegada que Marina Bernadó se seia a la banqueta dels acusats. La Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional espanyola l’ha jutjat per la darrera causa que li quedava oberta per la seva relació amb l’ara ja dissolta organització armada basca ETA. En aquesta ocasió, tan sols el Ministeri Fiscal exercia l’acusació i demanava per ella una pena de nou anys de presó pel delicte de col·laboració amb banda armada.

El sumari pel qual ha estat processada era el mateix que va portar fins a la presó catalans com Laura Riera, Diego Sánchez o Zigor Larrendonda, entre d’altres, que van ser jutjats i condemnats el 2004

El sumari pel qual ha estat processada era el mateix que va portar fins a la presó catalans com Laura Riera, Diego Sánchez o Zigor Larrendonda, entre d’altres, que van ser jutjats i condemnats el 2004. Els fets descrits haurien tingut lloc durant el bienni previ a l’agost de l’any 2001, quan la Guàrdia Civil va efectuar una operació contra l’anomenat comando Barcelona d’ETA i la seva estructura de suport a Catalunya. En aquell moment, Bernadó va aconseguir esquivar l’acció policial i no va ser fins al mes de novembre de l’any 2006 que es va tornar a tenir coneixement del seu parador, amb la seva detenció al petit poble de Quezac en una operació coordinada entre la policia judicial francesa i la Subdirecció Antiterrorista de la Gendarmeria, en estreta col·laboració amb els cossos policials de l’Estat espanyol.

A partir d’aquell moment va passar per tres processos judicials a l’Estat francès, les condemnes dels quals l’han mantingut dotze anys i mig empresonada fins a la seva entrega a l’Estat espanyol el passat mes de juny. Aleshores, després d’una vista a l’Audiència Nacional espanyola, el jutge la va deixar en llibertat provisional amb les mesures cautelars de prohibició d’abandonar l’Estat espanyol i l’obligació d’anar a signar setmanalment al jutjat més proper al seu domicili. Poc després, el tribunal especial va assenyalar la data d’un que s’ha celebrat aquest dimarts i ha quedat vist per sentència. Aquesta s’hauria de conèixer a finals del mes de juliol o durant el mes de setembre i Bernadó l’esperarà en llibertat amb les mateixes mesures cautelars que se li han aplicat fins ara.


Judici paradoxal

En conversa telefònica amb la Directa la defensa de Marina Bernadó relata quina ha estat la seva estratègia de defensa en aquest judici. Es dóna la circumstància que Bernadó ja va complir condemna a presons franceses per pertinença a banda armada, motiu pel qual al·legaven una clara existència del que s’anomena “causa jutjada”, és a dir, la impossibilitat de tornar a condemnar algú amb la mateixa qualificació penal sobre uns fets pels quals ja ha estat sentenciada.

Tanmateix, la Fiscalia busca una condemna per col·laboració i no per pertinença, un delicte menor que serviria per esquivar el supòsit anterior i tornar a engarjolar Bernadó. No obstant això, tant l’activista catalana com la seva representació legal han testificat i documentat que pertanyia a ETA des de l’inici de les investigacions policials, relat que ha quedat demostrat per declaracions de la Guàrdia Civil i de companyes amb qui havia compartit militància en l’organització armada.

Marina Bernadó durant l’Acte per la Llibertat celebrat a la plaça del Raspall |Victor Serri

 

Així doncs, s’ha donat la paradoxa que el Ministeri Fiscal demanava la condemna per un delicte menor que el que la mateixa acusada reconeixia, motiu pel qual el seu advocat ha demanat la lliure absolució de tots els càrrecs sostenint la tesi de què fins i tot si pogués ser condemnada per col·laboració, aquesta ja queda inclosa dins el delicte de pertinença. Segons aquest criteri, fins i tot si els cinc magistrats de la sala –presidida per Fernando Andreu– consideressin que els actes de col·laboració es van perpetuar de forma progressiva, començant per una col·laboració puntual fins a la integració definitiva a l’estructura de l’organització, tot formaria part d’un mateix fet continuat sense cap període d’interrupció temporal, motiu pel qual no es podrien considerar dos delictes diferenciats.

Aquesta mateixa situació processal s’ha produït en diverses ocasions els darrers anys en procediments oberts contra membres d’ETA que ja havien complert condemna a l’Estat francès pels mateixos delictes que els reclamaven les autoritats espanyoles. Contràriament al que és habitual, la posició de la Fiscalia ha estat diferent en aquesta ocasió, tot i que la jurisprudència és favorable a l’estratègia de defensa plantejada pel lletrat de Bernadó en supòsits com el seu, en el qual des de l’emissió d’una ordre de detenció en contra seva fins a l’arrest definitiu van transcórrer cinc anys d’activitat continuada en la clandestinitat.

Articles relacionats