Política

Vuitantè aniversari de Juan Carlos I, el rei que va jurar lleialtat al franquisme

L'únic ciutadà de l'Estat espanyol que durant 40 anys no ha estat sotmès a la llei compleix 80 anys, tres i mig des de que va abdicar. Les despeses de la monarquia continuen envoltades d'opacitat
Les celebracions coincideixen amb el 40 aniversari de la Constitució espanyola, un text que la majoria de la població actual no va votar i que li atorga el privilegi de la inviolabilitat pels actes personals realitzats mentre era rei
05/01/2018

Triat com a successor per Franco, va començar el seu regnat el 22 de novembre de 1975 amb aquestes paraules: "Juro por Dios y sobre los Santos Evangelios, cumplir y hacer cumplir las Leyes Fundamentales del Reino y guardar lealtad a los principios que informan el Movimiento Nacional". I el va acabar el 2014 assegurant que el seu fill successor "encarna la estabilidad, que es seña de identidad de la Corona". Avui 5 de gener, Juan Carlos I compleix 80 anys, tres i mig des de que es va jubilar, i després d'un estira i arronsa amb la Casa Reial, finalment no farà una gran festa, sinó que ho celebrarà amb un conjunt d'actes, que comencen demà dia 6 de gener amb la seva assistència a la Pasqua Militar i un dinar familiar a porta tancada, que desconeixem quant costarà.

Les celebracions coincideixen amb el 40 aniversari de la Constitució espanyola, un text que la majoria de la població actual no va votar i que en el seu article 56.3 li atorga el privilegi de la inviolabilitat pels actes personals realitzats mentre era rei: “la persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad".

La riquesa que acumula la monarquia és una incògnita, però podria rondar els 1.800 milions d'euros, segons dades que va publicar el diari nord-americà The New York Times el 2012

Precisament, la Mesa del Congrés espanyol es va aferrar, el març del 2017, a l'article de la Constitució que fa referència al rei per vetar diverses preguntes registrades pel diputat d'Esquerra Unida i Unidos Podemos Miguel Ángel Bustamante sobre la fortuna de Juan Carlos I.

La riquesa que acumula la monarquia és una incògnita, però podria rondar els 1.800 milions d'euros, segons dades que va publicar el diari nord-americà The New York Times el 2012, una xifra que coincideix amb les publicades a la revista Eurobusiness i a l'anuari Forbes, que apuntaven 1.700 milions. Més tard, el 2014, el canal de notícies NBC anunciava una xifra superior, vora els 2.000 milions.
 

Les despeses de la Casa Reial

La Llei de Transparència espanyola, que es va aprovar el 2013, no obliga el rei ni la seva família a donar detalls de les seves despeses ni negocis, i les úniques dades públiques apareixen al web de la família reial. Es tracta de la partida "Casa de S. el Rey" dels Pressupostos Generals de l'Estat, per a què "el Cap d'Estat pugui desenvolupar la seva tasca amb independència inherent a les seves funcions constitucionals", i el 2017 ha estat de 7.818.890 milions d'euros. La xifra representa un augment de 43.000 euros respecte l'any anterior, per primera vegada després de tres anys congelada en 7.775.040 euros. L'import, segons la Casa Reial, va destinat a fer front a "retribucions, quotes i prestacions socials del personal d'alta direcció, direcció i laboral a càrrec de la Casa", així com "despeses", "subministraments" i "protocol".

A més dels 7.818.890 milions d'euros dels Pressupostos Generals de l'Estat, hi ha altres ministeris com Exteriors, de Presidència o Interior que dediquen partides a la monarquia per viatges, seguretat o actes protcolaris

A 30 de juny de 2017, la Casa Reial havia gastat –"executat"– 1.559.334,96 euros en "despeses de personal", 331.158,00 en "família reial" i 994.313,10 euros en "despeses corrents en béns i serveis". Sorprèn una partida executada de 1.011.214,03 euros que fa referència a "incentius al rendiment". Tot i així, a banda de la quantitat específicada en els pressupostos general, hi ha altres ministeris, com Exteriors, de Presidència o Interior que dediquen partides a la monarquia per viatges, seguretat o actes protcolaris.

El 2011, després d'anys de silenci, el Borbons van detallar una part de la partida de "família reial". En aquell moment, segons van informar en roda de premsa, Juan Carlos I cobrava 292.752 euros bruts anuals i el seu fill, l'actual rei, 146.376. Arran del cas Nóos, ERC havia tornat a presentar un reguitzell de preguntes al Congrés espanyol sobre el duc de Palma, Iñaki Urdangarín, i per les activitats i salaris dels membres de la institució.

A la monarquia espanyola també se li ha criticat reiteradament la seva relació amb països com l'Aràbia Saudita. Uns vincles que venen de juny. Concretament, ja el 1977, el rei va rebre un préstec de 100 milions de dòlars sense interessos del príncep Fahd, que més tard va regalar-li el iot Fortuna. També organitzacions per al pau i els drets humans han denunciat el seu rol facilitador per a les operacions de venda d'armament espanyol a la monarquia saudita.

Entre altres, també ha estret relacions amb el dictador guineà Teodor Obiang. El 2014, Obiang va assistir al funeral d'Aldolfo Suárez, presidit pels reis i pocs dies més tard va agrair a a Juan Carlos les seves gestions per fer possible la seva participació en un acte a l'Institut Cervantes de Brussel·les.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: