La plantilla de Cacaolat continua fent els torns de feina però des de fora de la fàbrica de Santa Coloma de Gramenet. Segueixen rigorosament el calendari laboral per mantenir els piquets en el sisè dia de vaga per aconseguir un calendari que respecti la conciliació laboral i familiar i, per tant, no els obligui a treballar tots els caps de setmana d’estiu.
A cada torn hi ha una vintena de persona i el més dur és el de nit -de deu a sis- pel fred. Entre carpes, aportades per veïns i veïnes, i bidons amb fogueres aconsegueixen fer-ho més suportable. Així és com han aconseguit que no entri ni surti cap camió de dins de la fàbrica i que la producció estigui completament paralitzada. A més, Antonio Ubago de la CGT afegeix que l’empresa pràcticament ja no té estoc als magatzems i s’està esgotant el subministrament de llet. La Directa ha intentat posar-se en contacte amb l’empresa, propietat de Damm i Cobega –la històrica embotelladora de Coca Cola, propietat de la família Daurella– perquè en fes una valoració, però no ha obtingut cap resposta.
Des d’ahir s’ha activat una caixa de resistència, essencial per poder fer sostenible la vaga, però no només. Des de la CGT recorden que alhora és una eina de pressió per a l’empresa: “Cacaolat calibra la capacitat de pressió i la capacitat de resistència, i la solidaritat és clau per guanyar el pols”
De moment, més d’una quinzena de bars i restaurants de Catalunya han manifestat la seva solidaritat amb la vaga. Pissarres i cartells adverteixen als clients que no serveixen Cacaolat perquè la plantilla està en vaga. Des del Restaurant La Fàbrica i Cerveses Capfoguer de Santa Coloma, fins a un bar de Salamanca, passant pel Bar Campus de Reus o el Germanor de Montcada, on la propietària explica que estan d’acord amb les reivindicacions de la plantilla i han posat una pissarra informant que no serveixen Cacaolat: “quan algun client ens en demana, li expliquem la lluita i oferim un Cola Cao”.
Alhora, col·lectius diversos, com les Kellys -una associació de cambreres de pis-, sindicats d’estudiants o associacions de veïns i veïnes s’hi han solidaritzat. El dia de Reis, explica Òscar Murciano, Secretari d’Acció Sindical de la CGT de Catalunya, “molta gent va venir a donar suport als piquets” i a més, el veïnat de Santa Coloma ha aportat infraestructura i menjar.
Des d’ahir s’ha activat una caixa de resistència, essencial per poder fer sostenible la vaga, però no només. Murciano recorda que alhora és una eina de pressió per a l’empresa: “Cacaolat calibra la capacitat de pressió i la capacitat de resistència, i la solidaritat és clau per guanyar el pols”.
Boicot de consum
A més dels bars i restaurants que han decidit no servir Cacaolat mentre duri la vaga, diverses persones han fet una crida per xarxes a tirar endavant un boicot de consum que circula amb l’etiqueta #BoicotCacaolat.
Arran d’aquesta iniciativa social, CCOO ha publicat un comunicat on especifica que “en cap cas s’ha demanat el boicot a la marca” per afegir que “pot ocasionar conseqüències molt negatives pel conjunt de la plantilla”. Tot i que ho fa en nom del Comitè d’Empresa, la CGT –que en forma part– se n’ha desmarcat ràpidament. “El boicot no ha estat promogut des del Comitè, però no estem en contra de les accions dels consumidors”, puntualitza Murciano.
Tot i aquesta divergència, el comitè, integrat per CCOO, UGT, USOC i CGT, va a l’una en el pols amb una empresa que va créixer un 7% el 2017 arribant a unes vendes de 62 milions d’euros, amb una previsió empresarial d’arribar als 70 el 2020. Precisament és el 2017 quan Cacaolat va aplicar el quart torn però garantint que no es treballaria els caps de setmana d’estiu. Tot i així, un any més tard, el comitè, amb la discrepància de la CGT, va acceptar el contrari perquè la fàbrica argumentava un increment de la producció. Enguany però, l’empresa pretén continuar amb “l’excepcionalitat” del 2018 i obligar la plantilla a treballar els caps de setmana d’estiu.
Després que, divendres passat, l’empresa es negués a negociar-ho si no es desconvocava l’aturada, avui, 8 de gener, la Inspecció de Treball ha tornat a convocar el comitè d’empresa. Aquesta nova sessió de mediació, que s’ha allargat fins a mitja tarda, s’ha tancat amb un principi d’acord que possibilitava desconvocar la vaga, però que quedava pendent de ser ratificat per una assemblea convocada d’urgència entre la plantilla. El pacte, segons fonts del comitè, preveu que les operàries treballin com a màxim cinc caps de setmanes entre l’1 de juny i el 30 de setembre, excepte el mes d’agost, i garantir un mínim de tres setmanes de vacances durant els mesos d’estiu. I durant el desembre treballaria un cap de setmana cada torn dels quatre amb què compta la producció. L’acord ha estat aprovat per l’assemblea després d’una votació molt renyida.
