Les manifestacions del col·lectiu Querdenken contra les mesures per la COVID-19 mobilitzen amb regularitat milers de persones arreu d’Alemanya des d’abril de 2020. Coordinats per Telegram, diferents actors radicalitzats durant la pandèmia acorden accions, desfilades amb cotxe i comparteixen transmissions en directe. Aquest 2021, les protestes de Querdenken per la preparació del que anomenen el D-Day 2.0 de l’alliberament, han anat acompanyades –més enllà del no respecte a la distància de seguretat i l’ús de mascaretes– de repetits incidents i atacs contra la policia i la premsa. Des de l’entorn de Querdenken i els seus canals a Telegram també s’han produït amenaces de mort als 342 diputats que van aprovar el 21 d’abril al Bundestag les noves restriccions anticovid.
El 29 d’agost, en el marc d’una multitudinària manifestació anticovid, un grup de centenars de manifestants van intentar ocupar el Reichstag. El detonant va ser la intervenció d’una homeòpata esotèrica i negacionista del coronavirus anomenada Tamara Kirschbaum, que mentre cridava a assaltar el Parlament contra una suposada “dictadura merkeliana”, va anunciar des de l’escenari que Donald Trump era a Berlín i que legitimava la protesta.
Tot i autoproclamar-se com a iniciativa i convocar a milers d’actors, Querdenken, que en alemany significa “pensament transversal” o “pensar fora de la caixa”, no té, de moment, cap forma jurídica
Aquella manifestació, en la qual van participar unes 38.000 persones, va ser comunicada i registrada per Michael Ballweg, un empresari informàtic de Stuttgart i fundador de Querdenken, de 46 anys i sense afiliació política prèvia. Tot i autoproclamar-se com a iniciativa –a voltes també com a moviment de masses– i convocar a milers d’actors, Querdenken, que en alemany significa “pensament transversal” o “pensar fora de la caixa”, no té, de moment, cap forma jurídica: no és una associació, ni un partit, ni una fundació, ni una empresa, només el mateix Ballweg i els canals de Telegram que controla.
A més, Ballweg s’ha beneficiat personalment de la protesta, tal com ha revelat una investigació periodística dels portals netzpolitik.org i ZDF Magazin Royale. Ballweg ha demanat i rebut al seu compte bancari personal grans donacions econòmiques per a l’organització de manifestacions, viatges amb autocar pels actes i finançament de querelles, així com comissions per les vendes de marxandatge de Querdenken. En aquest opac i pròsper negoci, Ballweg, que està investigant la hisenda alemanya, va registrar la marca comercial a l’oficina alemanya de patents i fins i tot accepta ingressos a través de PayPal i amb bitcoins.
L’empresari de Stuttgart es presenta als seus actes com un defensor dels drets fonamentals bàsics i acusa el govern federal d’actuar com la República Democràtica Alemanya contra el seu projecte polític. Tanmateix, Ballweg s’ha posicionat en contra de les mascaretes i la vaccinació, ha expressat la seva simpatia per l’entramat conspiracionista QAnon i ha cultivat estretes relacions amb streamers d’extrema dreta i bloguers antisemites. El passat novembre, Ballweg va reunir-se en secret a Saalfeld amb l’anomenat rei Peter I, l’autoproclamat cap d’estat de la micronació “Regne d’Alemanya”, un excuiner anomenat Peter Fitzek, convicte per haver gestionat un banc sense llicència i malversar els diners dels seus clients, i membre de l’escena dels Ciutadans del Reich (Reichsbürger).
Ciutadans del Reich és la denominació que reben diverses agrupacions i individus vinculats a la ultradreta alemanya, que rebutgen a través del negacionisme la legitimitat de l’Estat modern alemany, la República Federal d’Alemanya. Els seus integrants sostenen que el Regne de Prússia continua existint amb els seus límits territorials de 1937, previs a la Segona Guerra Mundial, sent regit per un govern a l’exili. En l’actualitat, donen suport a agrupacions de Querdenken.
AfD com el “braç parlamentari” de les protestes anticovid
En aquest context, la dreta radical ha llegit la pandèmia com una oportunitat. El partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD), que des de 2020 ha instrumentalitzat i participat en les manifestacions per treure’n rèdit polític, dona suport a Querdenken, normalitzant el moviment i animant als seus militants i simpatitzants a concórrer en les mobilitzacions negacionistes de Ballweg contra la cancellera Angela Merkel i a participar en els seus espais digitals. Un posicionament que va quedar plasmat al darrer congrés que AfD va celebrar a Dresden l’abril d’enguany.
De fet, mentre que Querdenken va guanyant influència entre l’extrema dreta alemanya l’AfD es considera, en paraules de la presidenta d’AfD a Berlín Kristin Brinker, com el “braç parlamentari” de les protestes anticovid. El líder del partit Tino Chrupalla i la presidenta del grup parlamentari del Bundestag, Alice Weidel, han cridat a la participació en manifestacions de Querdenken i el vicepresident d’AfD i diputat federal, Stephan Brandner, va estar present en la darrera manifestació del grup de Ballweg a Berlín. En canvi, AfD mai ha fet referència a la crítica situació a les unitats de cures intensives dels hospitals del país ni posicionaments en contra dels atacs als centres de vacunació, com els ocorreguts a Berlín i Rostock.
Mentre que Querdenken va guanyant influència entre l’extrema dreta alemanya, l’AfD es considera, en paraules de la presidenta d’AfD a Berlín Kristin Brinker, com el “braç parlamentari” de les protestes anticovid
Amb l’augment exponencial de contingut conspiracionista, negacionista i ultradretà a Telegram, amb més d’un centenar de canals en llengua alemanya, les publicacions i desinformacions de la suposada existència d’una “plandèmia” per dominar el món han arribat a milions de persones. AfD, com sosté el politòleg i analista de dades Josef Holnburger, s’ha beneficiat de Querdenken i ha emprat Telegram per les seves campanyes.
Així, AfD ha arribat a públics i entorns nous de classe mitjana descontenta amb la gestió del govern de la pandèmia, que manté les escoles, el sector gastronòmic i el comerç no essencial tancat des de fa mesos i el confinament nocturn des de l’abril. Per exemple, el diputat federal d’AfD Peter Boehringer opera un dels canals de Telegram amb més incidència a Alemanya, que eclipsa i anul·la les fonts oficials i científiques i premsa generalista propagant desinformació d’estil trumpista i faules de motlle Querdenken.
En paral·lel, diversos veterans i soldats inactius s’han organitzat a Telegram per donar suport al moviment Querdenken i s’han situat a la primera fila entre manifestants i policia a les seves convocatòries. Segons el diari Tagesspiegel, el diputat regional d’AfD, Daniel Freiherr von Lützow, és membre del canal i ha presumit del seu pas per l’exèrcit. “No anem a la guerra. Estem en guerra”, va escriure recentment l’administrador del canal.
Si fa cinc anys va ser el moviment islamòfob i xovinista Pegida qui va acabar reactivant els tics xenòfobs d’una gran part de la societat alemanya, polaritzant el debat polític al país i catapultant a AfD, en l’actualitat és Querdenken i el moviment conspiracionista i negacionista de la COVID-19 qui, juntament amb AfD, lidera la protesta política als carrers i la desafecció amb la gestió de la pandèmia.
