La relació de Mercadona amb les seues treballadores ha estat qüestionada en diverses ocasions. Així i tot, institucions nacionals i supranacionals, mitjans de comunicació hegemònics i sindicats majoritaris posen l’empresa com a exemple de bones pràctiques laborals.
Mercadona està formada per una plantilla –distribuïda entre 1.639 establiments a tot l’Estat espanyol i 1.700 a Portugal– de 95.000 treballadores que estan, en paraules extretes de la pàgina web de l’empresa, “orientades a l’excel·lència”. Treballadores que, segons una treballadora i sindicalista de la CGT, “no coneixen o no entenen quina és realment la funció dels sindicats, no saben qui són els seus representants i davant un dubte o conflicte no saben a qui poden demanar informació o ajuda”. A més, des de la CGT consideren que “els sindicats majoritaris han perdut el contacte amb la realitat laboral, no estan al servei de les treballadores, fan de mediadors per maquillar les decisions empresarials motivades per temes organitzatius i les venen com a millores aconseguides gràcies a les seues negociacions”. I afegeixen: “Sembla que, per aquests sindicats, la prioritat siga mantenir els seus privilegis”.
Per la seua part, la CNT reitera que: “Els sindicats que estan permesos en Mercadona estan domesticats, ja que no inicien cap acció sindical sense permís de l’empresa”. “A canvi –expliquen– a aquests sindicats els permeten tindre alliberats i reben moltes subvencions per l’alt nombre de delegats d’empresa al sector”. Denuncien, a més, que ni la UGT ni CCOO s’han solidaritzat mai amb les treballadores i delegades de la CNT acomiadades per Mercadona.
“Els sindicats permesos a Mercadona estan domesticats, no inicien cap acció sense permís de l’empresa”, asseguren des de la CNT
Dins del marc del diàleg social europeu, tant Brussel·les com els sindicats majoritaris, la UGT i CCOO, posen Mercadona com a exemple de bones pràctiques laborals. La CNT, des d’on consideren Mercadona com a una empresa “antisindical”, denuncia que, quan una treballadora decideix exercir els seus drets sindicals “l’assetgen, la discriminen i, per últim, l’acomiaden”. Segons la CNT, quan acomiaden una treballadora i existeix a prop un sindicat de la CNT, li faciliten a la treballadora acomiadada el telèfon de contacte de CCOO o de la UGT.
Els conflictes laborals entre l’empresa de supermercats i la central anarcosindicalista CNT es remunten a l’any 2006 a Barcelona, encara que el 2003 ja es va iniciar una campanya per a denunciar els acomiadaments improcedents a dones embarassades i a persones amb depressió. La vulneració constant per part de Mercadona dels drets laborals fonamentals de les treballadores va fer que es convocara una vaga al centre logístic de Sant Sadurní d’Anoia, que va durar sis mesos.
Durant el transcurs de la vaga, es van produir acomiadaments disciplinaris, i les vaguistes van rebre amenaces i fins i tot agressions físiques. Entre aquestes, una brutal pallissa a una persona afiliada a la CNT i membre del comité de vaga de Mercadona, a l’eixida d’un bar en l’Hospitalet de Llobregat. Cinc homes l’haurien atacat després d’etzibar-li: “Això és per allò del Mercadona”, van denunciar des del sindicat. El conflicte es va estendre en el temps en altres punts de l’Estat espanyol. La CNT va crear un fòrum –hui dia inhabilitat per la mateixa confederació– anomenat “Mercacoso”, on alguns usuaris van arribar a rebre querelles de Mercadona.
Aquest és el cas de l’extreballador de Mercadona al País Valencià Josep Matoses (nom fictici), a qui l’empresa va demandar per injúries i calúmnies després de publicar els papers referents al seu acomiadament, així com cartes d’acomiadament d’altres companyes. Segons Matoses, després de catorze anys treballant a Mercadona, el van acomiadar perquè “no sabia fer res i vulnerava tots els estatuts i normes internes de l’empresa”. Li van oferir 3.000 euros si firmava l’acomiadament, però ell es va negar, va anar a judici i el va guanyar. Matoses va rebre 30.000 euros d’indemnització.
Així i tot, l’empresa va tornar a dur-lo a judici després de publicar continguts a les xarxes que evidenciaven les pràctiques internes que es portaven a terme en Mercadona per a acomiadar treballadores a cost zero. Al judici es van personar cinc advocats del bufet Ecija, els quals van voler pactar amb Matoses. “Vam acabar posant una clàusula de 30.000 euros –explica Matoses–, per la qual ni ells podien desmentir res del que jo havia publicat, ni jo podia tornar a parlar de l’empresa en cap mitjà o xarxa social”. I afig: “Va quedar en evidència que monitoren i controlen la nostra activitat a les xarxes cada dia”.
Encara que els contractes de les treballadores no tenen cap clàusula de confidencialitat –més enllà de les obligacions per conveni col·lectiu i estatut dels treballadors en matèria de lleialtat i de no causar perjudici o mala imatge de les empreses amb mala fe–, en un moment de conflicte, empresa i treballadora poden arribar a un acord extrajudicial que pot contenir clàusules addicionals. A Mercadona, insisteix la CNT, “utilitzen els diners per a sufocar les lluites sindicals. Per exemple, comprant el silenci de les treballadores que han sofert vulneracions dels seus drets laborals”.
En aquest sentit, també cal destacar el cas de Francisco Enríquez Martínez, Fran, delegat sindical de la CGT a Màlaga, qui a 2013 va liderar un grup de treballadores de Mercadona amb intenció de crear una secció sindical. “El van acomiadar i el van intentar silenciar amb quantitats desproporcionades de diners –ens expliquen des de la CGT– fins i tot van coaccionar un familiar seu, també treballador de l’empresa, per a frenar les mobilitzacions que, amb el suport de la CGT de Màlaga, es van produir”. I conclouen: “Amb tots aquests precedents, és comprensible que les treballadores no es vulguen implicar”.
Un model que esprem les llauradores
“Siempre precios bajos”, aquest eslògan ha acompanyat l’estratègia publicitària de Mercadona des de 1993 fins a l’actualitat. Segons s’explica al llibre Historia de un éxito: Mercadona, del periodista valencià Javier Alfonso, aquesta política ha estat una de les claus en l’èxit de l’empresa de Juan Roig. Els efectes negatius associats no recauen tan sols sobre el xicotet comerç, sinó que arrossega també les productores de fruites i hortalisses. “Mercadona fa compres molt grans de productes i acaba marcant el preu a les llotges”, raona Mireia Vidal, llauradora i secretaria general de la Coordinadora Camperola del País Valencià (CCPV-COAG).
Segons un informe d’Alimarket, una societat especialitzada en informació econòmica, l’any 2020 el 55,5 % de la fruita fresca i el 51,9 % de les hortalisses a l’Estat espanyol han sigut comercialitzades per supermercats, hipermercats i cadenes descompte. D’entre aquestes, Mercadona en controla aproximadament una quarta part. Segons dades de la consultora Kantar Worldpanel, un 24,6 % de la quota de mercat, quinze punts per sobre de Carrefour. Segons Ferran Gregori, tècnic de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià i productor: “Els supermercats fixen el preu i a partir d’ací els intermediaris arrepleguen el seu marge fins que a l’agricultor li arriba el que li arriba”. Per a Gregori, es tracta d’un sistema de cadena de distribució que funciona de manera inversa a la comercialització de productes elaborats, on tradicionalment és el fabricant qui estableix el preu segons els costos de producció. En aquest cas, és el comercialitzador qui decideix el preu aprofitant que són “els forts de la cadena –en paraules del llaurador– i que són productes peribles que no es poden emmagatzemar”.
Aquesta situació afecta notablement el cultiu de cítrics, predominant al País Valencià, on les taronges s’encareixen un 572 % en el trajecte del camp al lineal del supermercat i les llimes un 994 %, segons l’índex de preus en origen i destí dels aliments elaborat per la Coordinadora d’Organitzacions Agrícoles i Ramaderes (COAG). Les empreses de distribució defensen que el seu marge de beneficis en aquests productes també és baix, argument que no convenç les productores de CCPV-COAG. “No són situacions comparables, perquè qui produeix ha d’assumir els costos i els riscos de producció”, responen. A més, l’organització critica que els supermercats utilitzen aquests productes com a reclam per a la clientela, els anomenats commodities, que acaben comprant també altres productes on obtenen més benefici. A voltes s’han venut per davall dels costos de producció, una pràctica que és il·legal, segons la llei de cadena alimentària. “Mercadona ha venut oli d’oliva per sota del preu per a fer-se publicitat”, denuncia Vidal i afegeix que “cada vegada que detectem aquesta pràctica, COAG fa una denúncia”. Aquestes denúncies són recollides per l’Agència d’Informació i Control Alimentaris, un instrument que “és un gran avanç respecte del que passava fa deu anys, però calen més recursos tècnics i econòmics per a fer complir la llei”, segons opina Gregori. El tècnic de la Unió tampoc es mostra satisfet amb les justificacions dels supermercats: “Tenen un marge xicotet, és veritat, però que no venguen les taronges tan barates. Per què les regalen?”, es qüestiona, interpel·lant-les.
