Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Temps de lluita sororicida

L'autora, membre del col·lectiu de Lleida Colors de Ponent, defensa la necessitat d'una nova llei LGBTI i trans, no excloent, i que inclogui més persones dins del ventall de drets adquirits, no esborri ningú i normalitzi els drets fonamentals. Alhora, blasma el relat de "certs col·lectius, per sort minoritaris, que busquen mantenir els seus privilegis adquirits a força d'eliminar altres". Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi amb col·lectius socials dels Països Catalans

| Catalina Parra

I és que, el fet que hi hagi un conflicte amb les noves lleis LGTBI i trans integral que afecta a tot el col·lectiu en general és amb les dones trans amb qui s’acarnissa.

En sociologia, l’opressió és la relació asimètrica entre dues parts, d’altra banda iguals: opressora i oprimida, que s’origina en una desigual distribució o ús del poder, que brinda beneficis a l’opressor a costa dels interessos o la voluntat de l’oprimit.

Ser trans no ens fa ni millors ni pitjors que la resta de gent, però sí que ens fa ser en una escala inferior dins de les opressions endèmiques de la societat heteropatriarcal.

Darrerament, certs col·lectius, per sort minoritaris, busquen mantenir els seus privilegis adquirits a força d’eliminar altres. És el cas flagrant de transfòbia que envolta la polèmica del projecte de llei trans estatal i les feministes transexcloents que s’hi oposen.

De la mateixa forma que es construí el discurs d’odi quan l’holocaust, o que la ultradreta ataca la immigració, aquests grupuscles instaurats en les arrels del poder, infecten els mass media amb la deshumanització dels col·lectius rivals, fent creure a l’opinió pública que som un perill a extingir i que, per tant, és justificat qualsevol mètode per erradicar-nos.

A mi m’agrada molt més la pregunta: I a tu, què et fa dona? Una frase que directament interpel·la l’autodefinició i, per tant, l’autodeterminació

Barregen el fet trans amb tota mena de delictes infames i amb la mentida, amb l’objectiu de fer creure que som uns monstres que no som, i per tal de no reconèixer els drets bàsics que ens manquen. Aquells mateixos drets que elles tant van lluitar per aconseguir, ara ens els neguen amb l’argument que no en som mereixedores, perquè no som dones.

I que és ser dona?,  preguntaria jo. Una pregunta molts cops utilitzada com a arma llancívola per les mateixes acusadores i que realment se’ls gira en contra quan s’ha d’avaluar qui es mereix gaudir de drets bàsics i qui no. A mi m’agrada molt més la pregunta: I a tu, què et fa dona? Una frase que directament interpel·la l’autodefinició i, per tant, l’autodeterminació.

I darrere d’aquesta pregunta venen les següents… I això és suficient per ser dona? O calen més coses? O amb menys també ho series? Qui té la potestat de decidir a partir de quin punt ja ets dona?

Ningú hauria de quedar fora del sistema i ningú ha de poder dir-te el que ets o no ets, i per tant a què tens dret o no.

De dues parts iguals, se’n fan la diferència, diu la definició d’opressió. Ser oprimida no et treu de, alhora, ser opressora… i aquesta és la xacra que hem d’erradicar perquè està instaurada en el poder.

El nou projecte de llei té com a objectiu incloure més persones dins del ventall de drets adquirits. No esborra ningú, inclou i normalitza els drets fonamentals. Quan la Constitució Espanyola diu que “tothom té dret a un habitatge digne”, no exclou cap col·lectiu, no esborra les dones pel fet de no esmentar-les, simplement parla d’un grup més gran que també té dret, a més de les dones (tothom). De la mateixa forma, quan la llei demana drets per a les persones “amb capacitat gestant” no està esborrant el col·lectiu de dones, hi està afegint altres col·lectius (homes trans, no binaris, gènere fluid, etcètera) que també es mereixen els mateixos avantatges per gestar (permisos de ma/paternitat, prestacions, etc.)

Totes les identitats de gènere tenen dret, no tan sols a tenir una llei que protegeixi els seus drets fonamentals, sinó que totes les lleis i normatives en general les tinguin en compte

D’aquesta mateixa forma, totes les identitats de gènere tenen dret, no tan sols a tenir una llei que protegeixi els seus drets fonamentals, sinó que totes les lleis i normatives en general les tinguin en compte. Quan no incloem un col·lectiu dins d’una norma, estem discriminant… sigui negativament o positivament. Mentre els avantatges siguin “per a les dones”, les persones trans que tinguem canviada la nostra identitat de gènere al registre civil, podríem estar aprofitant-nos del sistema i tenir avantatges per una gestació, per exemple, que no podem fer. Hem d’aconseguir que les lleis, totes, reflecteixin fidelment la realitat de la societat en què vivim. El sistema sexe-gènere tradicional ha canviat. Amb l’alliberament moral de la societat actual és evident que les noves identitats i expressions de gènere, així com la varietat de relacions sexo-afectives, s’han generalitzat i ja no tothom cap en l’esquema home-dona que el sistema cisheteropatriarcal ens ensenya.

Ens hem d’obrir a la diversitat, perquè existeix, la tenim aquí i, encara que en el passat s’amagués, ha existit des de sempre.

La gent que voldria retallar drets no reconeixent les identitats diverses, amb l’única intenció de conservar els seus privilegis (perquè si, els drets que no els té tothom, són privilegis), aquesta gent, s’oposen a l’aprovació d’una llei que reconegui l’autodeterminació de gènere precisament perquè no volen perdre la capacitat de “tutelar-nos”, de dir el que som i el que no som, per poder decidir el que podem fer i el que no. Des del seu lloc de privilegi, el privilegi que no et deslliura de ser oprimida i opressora a l’hora.

Quan t’adones que les discriminacions que pateixes ni tan sols es reconeixen, perquè ni tan sols existeixes en les lleis, en les normes socials, és quan saps que cal lluitar per visibilitzar-te, perquè la gent sàpiga que ets una persona com la resta

Quan veus que et cal una llei per no haver de castrar-te químicament com a condició per registrar-te pel que ets, per tenir opció a llogar un pis, a trobar una feina, a tenir una categoria on competir, perquè no et violin en una presó, per tenir opcions a entrar en un concurs públic (oposicions), fins i tot per poder anar al lavabo en un lloc públic… quan t’adones que les discriminacions que pateixes ni tan sols es reconeixen, perquè ni tan sols existeixes en les lleis, en les normes socials, és quan saps que cal lluitar per visibilitzar-te, perquè la gent sàpiga que ets una persona com la resta, que ser trans és tan natural com no ser-ho… que ets aquí.

Som aquí, i som legió. Disposades a defensar-nos en aquesta lluita sororicida que ens ha sobrevingut sense raó ni arguments que la sustentin. Som i serem, i en tenim dret. Per molt que pesi a les trans-excloents.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!