Hanna, Cate i Lissa són tres amigues inseparables. La seva història es desplega entre flashbacks i a cavall entre la seva vida d’universitàries –d’un Londres dels anys noranta– i la seva vida actual, deu anys més tard i passada la trentena, fent contraposició constant entre les expectatives de les tres protagonistes quan eren joves i la seva realitat adulta. Una realitat que posa al centre les relacions, els estudis, la maternitat, la vida familiar, les aspiracions laborals, els somnis, els records i els retrobaments. Tot plegat evocant una poderosa amistat femenina, amb les seves llums i les seves ombres, unes ombres grises com el teló de fons: el cel de Londres, els seus parcs, els seus carrers. Les tres amigues són molt diferents, tenen vides diferents i inquietuds diferents, però una cosa en comú: la reflexió constant sobre les seves expectatives.
“No hi ha un futur per témer, ni un passat per lamentar, només això, una sèrie de moments, lligats com globus il·luminats en una corda”. Just d’això parla Anna Hope, del pas del temps que sedimenta més enllà de les nostres expectatives.
