“Aquest podria ser el millor moment per superar la separació entre els elements humans i naturals. Cada vegada serà més complicat trobar llocs incontaminats, però alhora és més freqüent trobar llocs renaturalitzats que obtenen una rellevància ecològica”. Mentre pronuncia aquestes paraules, l’ecòleg de Roma Giuliano Fanelli pensa en el cas de l’antiga fàbrica Cisa Viscosa, situada a la part oriental de la capital italiana.
En va resultar un escenari particular: un llac natural d’aigua pura i l’esquelet d’un centre comercial a mig construir
Cisa Viscosa produïa seda artificial fins que als anys cinquanta va quedar abandonada. Quatre dècades després, un nou propietari va començar a fer-hi obres per construir-hi un centre comercial. Malgrat l’oposició popular, amb la reivindicació que es mantingués l’espai com a zona verda, el projecte semblava dat i beneït. Però l’atzar va jugar a favor del veïnat. Les obres van topar amb un aqüífer subterrani i l’aigua va començar a brollar a la superfície. Els intents del promotor per frenar-la o retirar-la van ser també en va. Es va formar un petit llac, l’únic natural a Roma, cosa que va obligar a aturar la construcció. La intensa mobilització veïnal, amb força renovada per la descoberta de l’espai natural, va frenar definitivament el projecte. En va resultar un escenari molt particular: un llac natural d’aigua pura i l’esquelet d’un centre comercial a mig construir, al costat dels edificis enderrocats d’una vella fàbrica.
Ciutat desigualment verda
La superfície del municipi de Roma manté gairebé un terç d’àrees agrícoles, tot i que durant la segona meitat del segle XX, la ciutat va protagonitzar una expansió desordenada que va afectar molt els espais agrícoles i naturals. Així i tot, dins l’urbs existeixen encara alguns parcs grans com Villa Doria Pamphilij o Villa Borghese, que són sovint l’herència –ara reconvertida en espai públic– d’antigues grans famílies. No tots els barris, però, tenen la sort de gaudir d’una superfície verda gran i accessible. Un exemple paradigmàtic n’és el
barri Prenestino, on es troba la vella fàbrica de Cisa Viscosa, que gairebé no en té. Ans al contrari, la travessen carrers plens de cotxes que provoquen un nivell alt de contaminació de l’aire. Una motivació suficient per fer créixer una mobilització que, gràcies a una molt bona col·laboració entre experts i activistes, va aconseguir que no s’alcessin noves edificacions i que el llac esdevingués un parc públic i obert a tothom.
Quan s’hi entra avui, primer s’hi troba un espai ple de vegetació, des d’on arrenca un caminet que desemboca en una esplanada amb gespa; a un dels laterals hi ha el llac, a l’altre els edificis de l’antiga fàbrica, encara de titularitat privada.
El llac, un espai protegit
“Quan es tracta de la defensa del llac, les mobilitzacions de les veïnes han anat sempre per davant de les institucions i han posat en evidència el problema”, reconeix Marta Bonafoni, una de les conselleres regionals del Lazio que més ha treballat per obtenir la protecció de l’àrea, destacant la seva importància per a tota la ciutat. La zona, al llarg dels últims trenta anys, s’ha convertit en un refugi per a moltes espècies d’animals que han trobat un lloc per viure tant als voltants del llac com en els vells edificis de la fàbrica. “El llac, amb la qualitat òptima de la seva aigua, és molt important, però ens interessa també la funcionalitat de tot el conjunt: hi trobem espècies bastant comunes, però s’ha creat un equilibri notable en totes les components de l’ecosistema. Hi ha una biodiversitat molt gran, superior a la que hi ha en llocs del centre i el nord d’Europa, on s’han renaturalitzat fàbriques velles”, ens detalla Fanelli. Aquest va ser un factor determinant perquè l’any 2020 el govern regional declarés el llac monument natural, és a dir, un espai protegit.
La mobilització no va poder impedir que part del recinte naturalitzat es veiés afectat per una tala d’arbres i matolls
Tanmateix, el resultat no va satisfer del tot el veïnat, ja que l’antiga fàbrica quedava fora de l’àrea protegida: “Amb la fàbrica com a part del monument natural, la propietat hagués hagut de demanar una autorització per qualsevol intervenció”, explica Alessandra Valentinelli, experta en qüestions urbanístiques. Això causaria també una baixada de preu del terreny, encara privat. Les activistes defensaven la unitat de la fàbrica amb el llac i alertaven del perill que l’àrea on hi havia els vells edificis fos encara objecte d’especulació.
Aquesta por es va materialitzar el mes d’abril, quan el propietari va començar a talar arbres i arbustos que havien crescut al llarg dels anys dins dels edificis. Les veïnes van denunciar que la propietat havia efectuat la intervenció sense autorització, en un moment en què és època de reproducció per a moltes espècies d’ocells.
La mobilització, però, no va poder impedir que bona part de la vella fàbrica es veiés afectada per la tala, deixant al descobert l’esquelet dels vells edificis, abans protegits per les plantes. “La vegetació de la fàbrica era important per limitar la contaminació als barris que es troben al seu voltant”, assegura Fanelli, que afegeix: “A més, tot i que estem a prop del centre de la ciutat , a l’àrea de la fàbrica s’hi havien desenvolupat espontàniament uns hàbitats poc habituals, que fins i tot estan protegits per la Unió Europea”. L’espai havia trobat un nou equilibri que garantia alhora un espai verd per a les persones i un entorn ideal per a animals i plantes. “Aquesta és la raó per la qual algunes persones defensen que no cal ni restaurar els edificis vells ni destruir la part que queda del centre comercial, ja que formen part del nou sistema natural”, aclareix l’ecòleg.
La mobilització es manté amb l’objectiu que tota l’àrea sigui declarada monument natural. Just després de la controvertida tala d’arbres, el president de la regió de Lazio, Nicola Zingaretti, va afirmar que hi havia la voluntat política de dur a terme l’ampliació, però fins ara no hi ha hagut cap moviment en aquesta direcció. Mentrestant, les activistes segueixen demanant l’expropiació dels terrenys, encara sota control privat. Una actuació que seria competència de l’Ajuntament de Roma. Cal tenir en compte, però, que el consistori en plena precampanya de les eleccions municipals dels dies 3 i 4 d’octubre. Sigui com sigui, del que no hi ha dubte és que caldrà esperar anys perquè la fàbrica torni a lluir l’esplendor vegetal que atresorava abans de la tala.
