A l’àrea metropolitana de Barcelona i a la segona corona hi ha petites parcel·les entre les runes d’edificis enderrocats, solars tancats i abandonats provisionalment. Sovint són descampats que esperen l’activació de plans urbanístics i projectes immobiliaris, l’arribada d’inversors estrangers o promotors del totxo del país. Mentrestant, es converteixen en abocadors improvisats o assentaments provisionals de persones que malviuen en la marginalitat i l’exclusió. En altres ocasions, són recuperats com a horts urbans.
Arran d’aquesta dinàmica especulativa i inspirant-se en experiències urbanes com les green guerrilla de ciutats dels Estats Units i les lluites comunitàries dels pobles originaris, els anys vuitanta sorgia a Europa un nou moviment social de recuperació d’aquests espais per a la creació d’horts urbans. Fruit de la lluita veïnal, naixia l’any 1986 l’Hort de l’Avi, el primer, al barri de Gràcia de Barcelona.
L’any 2013, ja hi havia al voltant de 500 horts urbans només a Barcelona, cadascun en diferents situacions jurídiques i legals: okupació, cessions d’ús o gestió comunitària
L’any 2013, ja hi havia al voltant de 500 horts urbans només a la ciutat, cadascun en diferents situacions jurídiques i legals: okupació, cessions d’ús o gestió comunitària. Des de llavors, centenars d’experiències han intentat amb major o menor èxit desenvolupar projectes verds i comunitaris; horts de resistència que juguen un paper clau com a espai de trobada, de jocs, esdeveniments i plantació per a criatures, joves i tercera edat. Escletxes d’organització, d’autoproducció alimentària, petits pulmons verds que trenquen el ciment omnipresent.
Així i tot, en un context d’emergència climàtica –declarada per les diferents administracions locals, estatals i internacionals–, aquests espais segueixen mantenint una lluita constant per la seva supervivència. I més que mai, reivindiquen el seu paper de pulmó ecològic i constructor de comunitat enfront de les polítiques de desenvolupament immobiliari. Actualment, a Barcelona es generen 3,2 milions de tones l’any d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i el 80,1% tenen el seu origen en el consum energètic, principalment del transport i l’habitatge.
El jardí de Sant Andreu, el jardí de la Julieta
“Als números 42 i 44 del carrer Ignasi Iglesias de Sant Andreu de Palomar s’hi van construir dues cases l’any 1879. En una d’elles hi van viure, que nosaltres sapiguem, quatre generacions de dones. L’any 2011 van desallotjar la senyora Júlia, que llavors tenia uns seixanta anys. En aquell moment es va saber que hi havia un procés de desnonament, però no es va poder aturar. Va poder recuperar algunes de les seves pertinences, però les restes materials de quatre generacions van quedar dispersades”. Fent memòria, ho expliquen membres del Jardí de la Julieta, un hort comunitari autogestionat que s’aixeca ara sobre els solars que va deixar la casa de la Júlia.
Abans, però, les dues cases van ser ocupades i posteriorment desallotjades, i aleshores, els propietaris les van enderrocar i van vendre el terreny a New Real State Horizon, una empresa, expliquen des del Jardí de la Julieta, “que forma part d’un hòlding dedicat a l’especulació urbanística i la destrucció dels barris”.
La intenció de New Real State Horizon és fer una promoció de xalets de luxe valorats en un mínim de 650.000 euros
Més d’un centenar de persones van treballar per habilitar l’espai, traient deixalles, aplanant el terra i plantejant què volien que hi passés. “El Jardí de la Julieta no va néixer sol i, sobretot, no camina sol”, defensen. Ara les fruites i hortalisses i els espais de trobada donen sentit a aquest projecte basat en l’ecologia urbana i la sobirania alimentària, la voluntat comunitària, la recuperació de la memòria popular i de barri i la lluita contra la gentrificació a Sant Andreu. De fet, la intenció de New Real State Horizon és fer una promoció de xalets de luxe valorats en un mínim de 650.000 euros.
El 21 d’octubre se celebrarà el judici contra l’espai. Des d’El Jardí denuncien que estan rebent “pressions i intimidacions” per part de la immobiliària. Consideren que l’objectiu de la demanda no és només recuperar el solar i construir-hi, sinó que “apunta directament a dues veïnes de Sant Andreu”. La demanda va acompanyada d’un informe de cent pàgines d’una empresa de detectius privats contractada pel fundador de la immobiliària, Moran Prieto, amb l’objectiu de localitzar “los cabecillas” del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu.
A més de New Real State Horizon, Francisco Moran Prieto és fundador i conseller delegat de nombroses societats immobiliàries com Aquí tu reforma, Homes Experience Group, Compropiso, Era Real Estate o Xarxa Inmobiliaria. També és fundador i president de les franquícies Equivalenza, especialitzades en la venda de perfumeria de baix cost i que compten amb més de 700 establiments a tot el món.
Vallparda persisteix malgrat les adversitats
L’Espai Vallparda naixia el febrer d’aquest any enmig dels confinaments municipals i comarcals originats per la Covid-19. “El projecte s’ubica al districte de Collblanc i la Torrassa, un dels més densos en població d’Europa, amb zones verdes gairebé inexistents i per sota dels llindars de salut recomanats per l’OMS”, explica Santi, membre del projecte.
Veïnes del barri de diverses edats i orígens, i pares i mares de centres educatius propers van crear un espai autogestionat i sense ciment en un terreny de titularitat municipal que portava en desús deu anys. “Els espais verds a la ciutat són escassos, predominen les places dures i el ciment i una existència anecdòtica d’arbres, plantes i flors. El terreny on rau l’Espai està destinat a zona verda, però en deu anys no ha estat més que un solar tancat, ple de runa, brutícia i males herbes que es tallaven un parell de cops a l’any”, explica. En aquest temps s’hi han conreat verdures, a més d’activitats com la construcció de mobles amb palets, mercats d’ocasió, classes populars de ioga, xerrades, classes de català i castellà per a nouvinguts o activitats infantils. També utilitzen l’Espai el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet i casals infantils del barri.
“L’Ajuntament no vol sentir a parlar d’iniciatives d’aquesta mena, i encara menys d’autogestió, malgrat reivindicar-se procliu a fomentar l’existència d’horts urbans, com es va fer durant el Mobile Congress, amb una forta campanya de publicitat i la instal·lació d’horts urbans provisionals als accessos dels pavellons firals”, afegeix Santi. D’altra banda, denuncia que el projecte ha patit boicot per part d’un petit grup de veïnes, amb vessament de lleixiu a les plantes, arrancaments, desaparició d’elements de rec o construccions amb palets, uns fets que compten, lamenta Santi, amb la “col·laboració creixent dels serveis de neteja municipals i de la Guàrdia Urbana”. Així i tot, des de l’Espai Vallparda asseguren que persistiran: “tornant a plantar tot el fet malbé o arrancat mentre no s’iniciïn les obres de la promesa zona verda de ciment que el barri fa anys espera. Seguirem amb el nostre projecte popular, participatiu i inclusiu malgrat que les circumstàncies siguin adverses”.
El Mirlo segueix piulant
Rubí ja té més de 70.000 habitants, la majoria concentrats en pocs barris, per la qual cosa, des de l’assemblea de l’hort comunitari El Mirlo, insisteixen que “la falta d’espais que permetin descongestionar aquesta densitat resulta molt problemàtica”. Més enllà dels boscos del voltant i el parc de Ca n’Oriol, afegeixen, “no hi ha parcs on es pugui gaudir de la natura”. Un escenari que combina amb un altre: els cinc abocadors i els dotze polígons industrials que hi ha al terme municipal i rodegen completament la ciutat.
L’any 2015 es va ocupar un conjunt d’edificis modernistes al carrer General Prim de Rubí. Naixia l’Ateneu Anarquista La Hidra. Un any més tard, ocupaven el solar de davant la casa, propietat de Bankia, que feia anys que estava abandonat. “Inicialment la idea era que fos només hort, però amb els anys s’hi han anat afegint altres dimensions, com la cultural o l’associativa”, expliquen.
Així, a l’espai s’hi han fet esdeveniments culturals de poesia, cinema a la fresca, música en directe, mercats d’artesania, tallers de plantes medicinals, llavors autòctones, elaboració de sabons, jornades d’horticultura per infants o les Festes Majors Alternatives, entre altres.
El projecte té ara la segona data oberta de desallotjament, entre els dies 11 i 17 d’octubre, en un procediment impulsat per la nova propietat, la promotora immobiliària Domomarina SL. Es tracta d’una empresa propietat del grup Vertix, creat per Felip Massot, un dels grans empresaris catalans i amic de confiança d’Artur Mas. Vertix, els anys previs a l’esclat de la crisi immobiliària, va arribar a ser la segona immobiliària més gran de Catalunya. Després va fer un fort ajust, amb retallades de plantilla i la cessió de terrenys als bancs, per reduir el seu deute. En l’actualitat, el grup està dirigit per la filla de Massot, Elena Massot, impulsora de la Fundació d’Empresaris de Catalunya (FemCAT).
El Brot, sota amenaça de desnonament
Veïnes del Baix Guinardó van recuperar un solar al torrent de Lligalbé, la marca topogràfica més antiga del barri. Allà hi han conreat des d’aliments i altres plantes fins a espais d’art i cultura, i es plantegen activitats per a totes les edats i capacitats. Des del projecte d’El Brot n’estan orgulloses: “S’està convertint en un pulmó verd, enmig de la jungla de ciment, que pren importància davant de l’especulació immobiliària i alimentària que ens consumeixen”.
El Brot es troba amenaçat per l’Ajuntament de Barcelona, immers en un procés administratiu amb data de desallotjament pel dimarts 5 d’octubre. Si s’executa, Edu denuncia que “una porció del terreny reclamat acabaria en mans d’empreses privades amb un projecte d’edificació d’habitatges”. Pel membre de l’espai, “el barri en si mateix és un projecte de gentrificació, d’espais verds estèrils i d’enderrocs de vells emblemes per a les veïnes. Només s’ha de donar un tomb pel barri per veure quants edificis tenen menys de deu anys”. Així i tot, afegeix que “és un lloc de trobada entre les persones del barri i de retrobament amb les reivindicacions locals. Ha aglutinat a tota mena de persones i ha generat un clima de convivència i respecte al barri que no han donat els espais creats per l’administració. Creiem que és important posar això en valor i lluitar-lo”.
Els horts de Maladeta, un futur incert
El 15 de setembre, les màquines enviades pel gegant de la construcció Núñez i Navarro destrossaven una part de les parcel·les que formaven els horts de la Maladeta, al barri de Porta de Nou Barris. El projecte va començar l’any 2007, quan en el context de la crisi immobiliària, les veïnes van ocupar els seus 900 m². Lluitaven per aconseguir un espai públic, evitar l’edificació de la zona i ampliar equipaments com el pati de l’escola Splai. “Els pisos no només implicarien especulació, sinó més contaminació i carrers més estrets”, explicaven en un comunicat.
El 15 de setembre, les màquines enviades per Núñez y Navarro destrossaven una part de les parcel·les que formaven els horts de la Maladeta
Alejandro Sanz de l’AAVV de Porta recorda que els horts de Maladeta “eren parcel·les individuals, majoritàriament treballades per gent gran que també gaudien l’espai”. Des de l’associació de veïns es va plantejar crear un eix verd, buscant un procés participatiu amb el districte que finalment va rebutjar, tot i aconseguir recollir fins a 2.000 signatures favorables al projecte. Malgrat que la superfície ha minvat, el veïnat no ha abandonat la seva activitat en les altres tres parcel·les actives.
Brots sobre el formigó
Són molts els espais que segueixen resistint i vivint amb incertesa. Des de l’any 2016, l’espai comunitari ocupat Date una huerta de Nou Barris ha patit fins a cinc intents de desnonament per part del BBVA i del fons d’inversió Cerberus.
Però els darrers mesos de confinaments i crisis climàtiques també han fet germinar altres projectes similars. A Cornellà, la Plataforma Ribera-Salines lluita a través d’un hort col·lectiu per preservar l’últim espai natural i agrícola que queda al municipi i evitar així la construcció de 2.500 habitatges.
Al barri de Sants-Badal, l’Espai Comunitari El Refugi ha aixecat una plaça autogestionada amb horts i espai infantil per evitar el formigó que arribarà si es materialitza el Pla Urbanístic de Juan de Sada.
A Cornellà, la Plataforma Ribera-Salines lluita a través d’un hort col·lectiu per preservar l’últim espai natural i agrícola que queda al municipi
Al barri de Vallcarca, el col·lectiu Desenruna pretén “fer tants horts com puguin en tants solars com puguin”. En aliança amb la xarxa d’aliments del barri, la seva idea és caminar cap a la sobirania alimentària del barri, cultivant i produint el que necessitin. Així, han ocupat tots els solars buits d’un barri mutilat pel cicle d’enderrocs causats pel Pla General Metropolità de 1976.
L’hort sobre l’antiga Ka la trava a Gràcia, l’Àgora Juan Andrés Benítez al Raval o l’Horta Alliberada de Sants són d’altres expressions vives i consolidades d’aquest fenomen verd i comunitari.
