Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Una enquesta del govern distorsiona el "coneixement" i "acceptació" de la població sobre els Jocs Olímpics d'hivern al Pirineu

El Departament de la Presidència ha contractat l'estudi que ha costat 16.788 € de l'erari públic. En la mostra del Pirineu s'exclou l'opinió de les habitants del Berguedà i el Ripollès, dues de les comarques que han mostrat més oposició a la candidatura i on el seu desenvolupament comportaria majors impactes ambientals i econòmics

Acte en suport a la Candidatura Olímpica Pirineus-Barcelona 2030 | Foment del Treball

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha filtrat als mitjans públics Catalunya Ràdio i TV3 un informe titulat Anàlisi prospectiva JJOO d’Hivern amb conclusions que extreuen d’una enquesta encarregada pel Departament de la Presidència. Amb Laura Vilagrà (ERC) al capdavant, aquesta és l’àrea de l’executiu que s’està encarregant de planificar tot allò relacionat amb la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern Pirineus-Barcelona 2030, que el president Aragonès va formalitzar el passat mes de juliol amb l’enviament d’una carta al president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco.

L’enquesta ha costat 16.788 € de diners públics i la seva fitxa tècnica explica que l’ha dut a terme l’empresa Sigmados, que té com a principals clients el diari El Mundo i Antena 3. L’estudi es va fer per via telefònica entre el 9 i el 20 de desembre, després d’unes setmanes d’intenses nevades que van suposar un pont de la Puríssima amb una alta ocupació turística i un gran nombre de visitants a les estacions d’esquí, quelcom que va tenir una àmplia cobertura a la majoria de mitjans de comunicació.

La mostra per tota Catalunya ha estat de 1.506 persones, de les quals tan sols tres-centes són residents a les sis comarques que formen la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran. Sorprenentment, de la mostra d’enquestades pirinenques han quedat fora les habitants del Ripollès i el Berguedà, dos dels territoris on s’està articulant més oposició al projecte olímpic. Per contra, el govern s’havia compromès a incloure aquestes dues comarques en el referèndum que s’ha de convocar perquè la població decideixi sobre l’execució del projecte olímpic, ja que es veurien greument afectades per la construcció de noves infraestructures com el desdoblament de la C-16 o la connexió amb la Cerdanya pel Coll de Pal, així com per totes les externalitats que se’n derivarien.

El document al qual ha tingut accés aquest mitjà, afirma que “La possible organització dels JJOO d’Hivern al Pirineu de Catalunya té un coneixement ampli a la societat catalana”, però les respostes de les persones enquestades mostren precisament el contrari

Les respostes a una de les principals preguntes de l’estudi avalen les crítiques per “opacitat i manca de transparència” que ha rebut el Govern per part de la plataforma Stop JJOO. “Quin és el coneixement i el nivell d’interès actual sobre la possible celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern a Catalunya? Fins a quin punt es coneix actualment la proposta de la possible celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern a Catalunya?”, són dues de les qüestions que pretén respondre l’estudi. Com a resposta, en el document al qual ha tingut accés aquest mitjà, s’afirma que “La possible organització dels JJOO d’Hivern al Pirineu de Catalunya té un coneixement ampli a la societat catalana”, però les respostes de les persones enquestades mostren precisament el contrari. Un 34% de la població enquestada a Catalunya assegura que “No sabia que es volguessin organitzar els JJOO de 2030”, mentre que un 45% diu “em sona haver-ho sentit o llegit en alguns mitjans” i un 12% respon “Sé que es volen organitzar però no sé res més del projecte”. Malgrat això, el Govern suma els dos darrers percentatges al de tan sols el 9% de persones que asseguren “Sé que es volen organitzar i segueixo l’evolució del projecte pels mitjans” per assegurar que hi ha un “coneixement ampli a la societat catalana”.

La publicació dels resultats d’aquest estudi ha aixecat titulars com ara “Tres de cada quatre catalans, a favor dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030”, tot i que el contingut de les respostes i sobretot la formulació de les preguntes no permet fer-se una idea concloent de l’opinió de la població. La pregunta principal a partir de la qual s’ha construït aquest relat optimista pels interessos del Govern és “com d’interessant o estratègic es percep per Catalunya i pel seu Pirineu?”. Així doncs, l’enquesta no pregunta pel suport al projecte, tal com han recollit àmpliament els mitjans catalans, només apunta que “Un 73,3% de la societat catalana creu que els JJOO serien interessants pel Pirineu i un 68,1% que també ho seria pel conjunt de Catalunya”. Mentre que, segons les mateixes dades, el 20,6% de les persones enquestades consideren que el projecte olímpic no té interès pel Pirineu.


Les crítiques, minimitzades

Una altra de les preguntes de l’estudi és aquella que desvela els motius que hi ha darrere de l’interès o el rebuig pel projecte. Les persones enquestades que creuen “interessant” la celebració dels Jocs ho fan per la promoció i internacionalització de la zona, pel creixement econòmic, pel turisme i per la millora de les infraestructures. Tot i això, en l’apartat de resum de l’informe, es parla directament d'”acceptació” quan es fa referència a les persones que consideren “interessant” la candidatura.

Hores després de fer pública l’enquesta, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha comparegut en roda de premsa per anunciar que consultarà els ciutadans de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran sobre la viabilitat de la candidatura a finals de primavera

D’altra banda, per les persones detractores, les raons per oposar-s’hi són el cost econòmic, el fet de no percebre’s com una prioritat i l’impacte mediambiental que pot generar. De fet, un 45% de les persones enquestades de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran creuen que el principal risc del projecte és la creació d’infraestructures que puguin quedar abandonades, tal com ha succeït a la majoria d’indrets on s’han celebrat Jocs Olímpics. Així mateix, no disposar de neu suficient pels efectes de la crisi climàtica a la serralada preocupa a un 36% de la població enquestada d’aquesta part del Pirineu. Malgrat aquest elevat grau de preocupació entre la ciutadania, els aspectes crítics han estat minimitzats en les informacions dels mitjans públics i privats als quals el Govern català ha filtrat l’estudi.

Hores després de fer pública l’enquesta, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha comparegut en roda de premsa per anunciar que consultarà els ciutadans de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran sobre la viabilitat de la candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics Pirineus-Barcelona 2030. Vilagrà ha dit que està previst que el referèndum es faci a finals de la primavera d’aquest any, que tindrà caràcter vinculant i podran votar les persones majors de setze anys, i que no contempla la participació de la població de les comarques del Berguedà i el Ripollès, així com de la ciutat de Barcelona, en la votació.

La consellera, que ha atès els mitjans acompanyada de la secretària general de l’Esport i l’Activitat Física, Anna Caula, i el secretari general de Vicepresidència, Ricard Font, ha fet especial èmfasi en els resultats de l’enquesta encarregada pel seu mateix departament. Al seu torn, també ha afirmat que pocs mesos abans del referèndum i sense haver fet públic el projecte, “encara és d’hora per identificar quines instal·lacions hi haurà a Cerdanya, però sí sabem que uns Jocs d’hivern millorarien algunes infraestructures”.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU