“L’any 1992 Catalunya es va bolcar perquè els Jocs Olímpics de Barcelona fossin un èxit. Ho van ser, tant a nivell esportiu, com econòmic i social. Els jocs van situar Barcelona en el mapa del món i van donar un impuls a la capital catalana que encara dura. Trenta anys després cal tornar a fer el mateix amb el Pirineu”. Amb aquesta consigna arrenca el document de 21 pàgines que Junts per Catalunya (Junts) ha distribuït entre els seus càrrecs electes de les comarques afectades per la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030.
En el dossier, al qual ha tingut accés aquest mitjà, s’afirma que “es tracta d’un projecte sostenible, respectuós amb el medi ambient i adaptat a les condicions que genera el canvi climàtic”, dues afirmacions qüestionades per experts en medi i clima que s’han contra argumentat per part de les entitats opositores aplegades en la plataforma StopJJOO. Des d’aquest espai denuncien la “manca de transparència i que no s’ha presentat públicament el projecte a les comarques afectades”. A més, respecte de la celebració d’un esdeveniment d’aquestes característiques en un context d’emergència climàtica, els mateixos informes de la Generalitat de Catalunya alerten de la manca de viabilitat de les estacions d’esquí en menys d’una dècada, un extrem que contradiu també les tesis del partit.
Junts utilitza la fal·làcia de prova incompleta o supressió de proves (anomenat ‘cherry picking’ en el concepte original en anglès) per oferir als seus càrrecs i representants al territori dades que falsegen la realitat
Així i tot, Junts utilitza la fal·làcia de prova incompleta o supressió de proves (anomenat cherry picking en el concepte original en anglès) per oferir als seus càrrecs i representants al territori dades que falsegen la realitat. És el cas de l’apartat del document anomenat “previsió de neu”, en el qual asseguren que Catalunya i el Pirineu “sempre han tingut un clima canviant i sempre està canviant. No anem cap a baix en quantitat de neu: s’estan accentuant les irregularitats”. Posteriorment, agafen dades dels dies de neu durant la temporada 2013-2014 a l’estació de la Molina (Cerdanya) i Baqueira (Aran) i les comparen amb les de la temporada 2017-2018. Així és com aconsegueixen fer una selecció a mida dels anys que els interessen per obtenir dades que reforcin el seu posicionament, ignorant els anys desfavorables i la tendència negativa que demostren. “La temporada 2013-2014, hi va haver un total de 20 dies de neu durant la temporada d’hivern, mentre que el 2017-2018, n’hi va haver 21. Les pistes van estar obertes de manera ininterrompuda 136 i 138 dies respectivament”, asseguren en el cas de les instal·lacions ceretanes.
Sobre la participació de l’Aragó en la candidatura, Junts ho justifica dient que “el COI només pot validar candidatures a proposta d’un comitè olímpic estatal. Ara com ara, l’oficialització de la candidatura s’ha de produir de la mà del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Un dels requisits del COE per a l’organització dels JJOO és l’aprofitament d’infraestructures que ja existeixen a l’Aragó”. La direcció de Junts persuadeix els seus càrrecs al territori de fer valdre la “projecció internacional” que suposaria aquest macroesdeveniment: “Els JJOO faran el Pirineu global. No únicament a nivell turístic (elevaran el romànic català), sinó també a nivell econòmic, esportiu i cultural”, reblen.
Per últim, el document dona pistes sobre un projecte que avui dia, a tres mesos del referèndum anunciat per la consellera de la Presidència Laura Vilagrà (ERC), no s’ha traslladat a la ciutadania que s’ha de posicionar a favor o en contra. Apunten que la comarca de l’Alt Urgell es destinaria a l’allotjament de les participants en aquests hipotètics Jocs Olímpics i que la Vall d’Aran acolliria les proves de biatló, cross country, esquí alpí i snowboard, les mateixes que la Cerdanya, a la qual se li afegirien els salts d’esquí i la combinada nòrdica. El document de Junts també assegura que entre les noves infraestructures hi hauria una “execució de projectes de telecabines per accedir directament des de la R3 [línia de tren] a la Molina promocionant l’accés descarbonitzat a pistes”.
Fissures internes
El partit presidit per Carles Puigdemont i el secretari general del qual és Jordi Sànchez, qui ha defensat amb vehemència el projecte olímpic, pretén amb aquest document consolidar un discurs únic al voltant del “sí” al projecte. Tanmateix, les fissures comencen a ser més que evidents en els socis de Govern d’ERC a l’executiu català, tot i els seus esforços per mantenir una posició comuna. És el cas de Josefina Lladós Torrent, membre de Junts, alcaldessa de Ribera d’Urgellet i vicepresidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, qui s’ha mostrat públicament en contra del projecte olímpic.
Al seu torn, l’exconsellera d’Educació i europarlamentària Clara Ponsatí va publicar el passat cap de setmana a Vilaweb un article molt crític amb la postura del partit. L’exiliada es mostrava rotunda escrivint: “Trobo especialment xocant no sentir cap veu dissident dins de Junts. Un grup important i influent de Junts ha vist en els Jocs una oportunitat per a recuperar un espai i un perfil propi desdibuixat de fa temps, com un acte reflex, però degradat, del que podia representar Convergència en el seu dia”. Dos dies després, el vicepresident del govern de Pere Aragonès i membre de Junts, Jordi Puigneró, apareixia entrevistat a La Vanguardia sota el titular “Volem que Aragó ens acompanyi en els Jocs”. L’entrevista formava part de l’edició de diumenge del diari del Comte de Godó, que obria amb un editorial i diversos continguts dedicats a promocionar la candidatura.
