Creix la pressió contra el govern de la Generalitat de Catalunya perquè abandoni la seva cursa per coorganitzar els Jocs Olímpics d’hivern de l’any 2030. En aquesta ocasió, dos centenars d’investigadores de les principals universitats i centres de recerca de Catalunya han presentat un manifest científic independent de rebuig a la candidatura olímpica. En el document de sis pàgines fet públic aquest dijous en una roda de premsa celebrada a la sala d’acte de Lafede.cat a Barcelona, han exposat les raons per les quals pensen que el Pirineu necessita un altre model de desenvolupament socioeconòmic. Han comparegut Federica Ravera, investigadora en Geografia per la Universitat de Girona (UdG), Ermengol Gassiot, arqueòleg, doctor en Prehistòria i professor a la Univesitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ariadna Nieto Espinet, investigadora del Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) i Andreu Ubach, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Asseguren que “en l’actual context de crisi sistèmica (climàtica, energètica, sociosanitària i econòmica) considerem que una candidatura per a realitzar uns Jocs Olímpics d’hivern és inacceptable”.
El manifest arrenca anunciant que “des de la comunitat científica volem expressar al conjunt de la ciutadania la nostra preocupació per l’impacte negatiu i les pèrdues que aquests grans esdeveniments esportius poden tenir sobre les economies locals, els paisatges rurals i els ecosistemes dels Pirineus”. Entre els sotasignats destaquen Narcís Prat Fornells, catedràtic emèrit en ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), Eulàlia Masana Closa, catedràtica de la facultat de ciències de la terra de la UB, Anna Pérez Català, ambientòloga i investigadora experta en canvi climàtic, Albert Turón Florenza, membre del Group of Governance on Climate Change (GGCC), o Marc Prohom Duran, cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya.
Els arguments que esgrimeixen per oposar-se als plans del govern d’ERC i Junts estan presentats en deu punts on desgranen bona part de les evidències científiques que els porten a afirmar que “qualsevol proposta de jocs olímpics d’hivern que es presenti com a ‘sostenible’ serà un intent de mercats i governs d’apropiar-se d’etiquetes verdes”. Per aquest motiu, adverteixen que “ens trobarem davant d’una informació enganyosa que oculta les dades sobre la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica del turisme de massa”. I és per això que citen estudis de referència en els annexos inclosos al final del document.
Les científiques i investigadores critiquen que la proposta de candidatura és “poc transparent i no té un pla d’implementació concret, acompanyat pel document pertinent d’avaluació ambiental”, tal com exigeixen diferents lleis
En primer lloc, critiquen que la proposta de candidatura és “poc transparent i no té un pla d’implementació concret, acompanyat pel document pertinent d’avaluació ambiental”, tal com exigeixen diferents lleis com la 6/2009, la 16/2015 o el text refós de la llei d’urbanisme, entre d’altres. És en aquest punt on alerten l’executiu de Pere Aragonès que “esdeveniments de grans dimensions poden ser incompatibles amb diversos compromisos legals i polítics adquirits per les institucions catalanes”, com per exemple els objectius de desenvolupament sostenible o la normativa de protecció d’espais de la Xarxa Natura 2000.
A continuació, la comunitat científica catalana explica que “les darreres publicacions indiquen que la majoria de les estacions d’esquí als Pirineus seran inviables a finals de segle”, com fins i tot confirmen informes de la mateixa Generalitat. Actualment, un 30% de les estacions d’esquí dels Pirineus ja no són viables sense neu artificial, una xifra que fins i tot en un escenari d’estabilització de les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’enfilaria fins al 70%, sense comptar que un 7% dels complexos no podran funcionar ni amb canons de neu. Aquesta realitat, cada vegada més evident, agreujada ara en temps de sequera, està directament relacionada amb un altre dels arguments que exposen: “L’actual consum d’aigua de les estacions d’esquí per a la producció de neu artificial disminueix la disponibilitat d’aigua per altres usos”.
La manca de recursos hídrics lliga amb un altre dels punts que apunta el manifest quan assegura que “els Jocs Olímpics d’hivern només es podran realitzar amb un augment del consum d’energia, d’aigua i amb un augment de la contaminació”. Entre els riscos que destaquen hi ha l’abocament d’aigües residuals i l’augment d’emissions de CO₂, ambdós vinculats a un model turístic, ja predominant en l’actualitat, que en la seva opinió “contribueix significativament en els cinc factors principals que causen una pressió directa sobre la biodiversitat”. Aquests serien la pèrdua d’hàbitat i fragmentació ecològica, la sobreexplotació de recursos, la contaminació, la propagació d’espècies exòtiques i el canvi climàtic. En aquest sentit, recorden que als Pirineus catalans la majoria d’hàbitats d’interès comunitari es troben en mal estat de conservació i hi ha més de cinquanta espècies animals i vuitanta de vegetals que es troben amenaçades en diferents graus. “Un gran esdeveniment turístic, com els JJOO, incrementaria aquests impactes”, afirmen amb rotunditat fent especial èmfasi en l’ampliació d’infraestructures, que també suposaria un risc per la preservació de nombrosos jaciments arqueològics de la zona, amenaçats ja avui dia pel projecte d’ampliació de l’estació de Baqueira-Beret (Aran).
Arguments socioeconòmics de pes
El model turístic és una de les qüestions contra les quals carreguen amb més força les científiques i investigadores signants del manifest. En ell, critiquen que la Generalitat ha rescatat set estacions d’esquí del Pirineu català, que fins a l’any 2017 havien acumulat un dèficit de 74 milions d’euros eixugats de l’erari públic. De fet, una de les estacions que acolliria proves olímpiques segons els plans de la Generalitat seria La Molina (la Cerdanya), també propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que presenta unes pèrdues de 2,6 milions d’euros anuals.
Tal com demostren diversos estudis duts a terme en diferents països que han acollit esdeveniment d’aquest tipus, el manifest assegura que “els JJOO no aportaran riquesa als Pirineus” i aporten dades dels beneficis i les pèrdues en milions de dòlars dels vuit Jocs Olímpics d’hivern celebrats entre 1980 i 2006. “Només proporcionen feina precària, principalment a persones fora del territori, i les inversions són captades bàsicament per grans empreses de construcció i hostaleria, sense repercussió positiva per la població local, com ara petits comerços”.
“Les zones dels Pirineus que acullen el turisme de neu pateixen un boom immobiliari de segones residències que repercuteix en l’increment dels preus. Han patit una elitització i gentrificació progressiva”, apunten en el document, tal i com corroboren les dades
Aquest setè punt de la missiva està directament relacionada amb la vuitena, que avisa del “desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques”, exemplificat en tres dades: el valor afegit brut (VAB) del turisme, d’un 25% en aquestes contrades respecte al 10% del total de Catalunya; el nombre de segones residències, un 54% del parc d’habitatge en comparació amb el 24% del Principat; la renda anual, que tot i la preeminència d’aquests sectors, se situa en 8.258 euros l’any, quan al conjunt del país és de 14.659 euros. “Les zones dels Pirineus que acullen el turisme de neu pateixen un boom immobiliari de segones residències que repercuteix en l’increment dels preus. Han patit una elitització i gentrificació progressiva”, confirmen de la mateixa forma que ho corroboren les dades. La reflexió s’estén fins a la pèrdua del model de vida tradicional als Pirineus, basat en l’agricultura, la ramaderia i la petita indústria de transformació. “El model basat en el turisme i les segones residències incentiva canvis en l’ús del sòl i l’abandonament de terres productives, provocant el declivi de la biodiversitat i la pèrdua d’ecosistemes ecològicament claus com són les pastures de muntanya”.
Per acabar, les científiques i investigadores es comprometen a aportar nova informació i dades científiques més detallades per “avaluar de forma exhaustiva i rigorosa els impactes específics de qualsevol projecte concret relacionat amb la celebració dels JJOO 2030 als territoris pirinencs”. I conclouen amb una petició: “que s’iniciï urgentment un procés de planificació estratègica participativa per a les comarques de muntanya, en el marc de la nova política de muntanya, desvinculat de la candidatura olímpica, que apliqui i respecti la normativa vigent en matèria ambiental”.
