Memòria
femení
nom
1. Viatge en el temps a partir de la selecció de records.
1.1 Visc al barri on vaig néixer i créixer, on altres generacions havien viscut. Penso en totes aquelles històries familiars del que no va poder ser, les solterasses, aquelles dones enrabiades, les desviacions no nombrades. L’existència queer és recordar, memòries d’històries que s’expliquen amb aquella melancolia, del que ni es podia imaginar, del que es va viure en silenci, d’amagat. Visc amb aquells silencis i aporto jo els meus; de generació en generació estem en una conversa de complicitat fantasiejada.
1.2 He vist desplegar-se al meu davant la paraula no-binari durant més de trenta anys. Molts dels meus records d’infantesa consisteixen a perseguir una identitat per la qual encara no tenia nom. El que hi havia, però, eren pseudònims inventats per mi mateixa, tallades de cabells fetes a casa, aprendre a cosir per modificar-me la roba, una obsessió per la meva tieta calba de veu ronca que fumava cigarrets. Amb aquestes memòries, quines promeses puc fer al futur?
Comunitat
femení
nom
1. La relació entre una mateixa i el món.
1.1 Recordo al pati de l’escola primària un grup de criatures de 9 anys discutint com ajudaríem a una de les nostres companyes que havia trencat un gerro a casa seva. Totes en parlàvem com si fos el nostre gerro, la nostra casa, la nostra por. La formació del meu sentir-me queer, en la soledat, en el rebuig, en la foscor i la culpa va desembocar en la cerca de comunitat, o realment, en l’anhel de sentir-se en comunitat.
1.2 Cada vegada estic més en comunitat amb la meva identitat queer. La meva àvia em diu que l’entristeix utilitzar els meus pronoms neutres perquè li semblo una persona desconeguda. Les meves amistats s’hi esforcen, perquè han utilitzat llenguatge no-neutre durant més de trenta anys. És en aquests moments quan m’aferro amb més força als meus éssers estimats, els asseguro que això ens acostarà perquè aquesta transformació constant m’acosta a mi mateixa.
Estretor
femení
nom
1. Limitació, la culminació a un punt únic.
1.1 Diguem que el món en aquest moment està expandint la seva identitat queer. Em sento com una criatura en una botiga de llaminadures. Provar pronoms, sexualitats, manifestacions del gènere. Aquella primera vegada, als 32 anys, em vaig atrevir a signar el meu correu electrònic amb ella/elle. Però sempre apareix una convidada indesitjada; una estretor, un dubte que m’encongeix, em mira de cap a peus i em pregunta: “No ets una mica gran per a aquestes coses?”.
1.2 El meu cos, prim i petit, està acostumat a contraure’s per esprémer-se el màxim que pot en l’espai. Amb els anys, aquestes cames, braços i rínxols s’han acostumat a viure en la inestabilitat i la caducitat del seu entorn. Tocant la trentena i en el meu nou pis a soles, em moc pels seus metres quadrats i l’estretor dels músculs i tendons s’aclapara en aquesta nova sensació d’espai desmesurat. Escric a les meves amistats, estenc invitacions a qui ni conec, obro les portes per cedir-lo a algú altre, per tornar a la coneguda comoditat de la tensió d’existir en aquest cos.
Saber
masculí
nom
1. Convicció en la subjectivitat total.
1.1 Com és la meva cara en una identitat de gènere generosa en la seva multiplicitat d’opcions? Com és la meva cara, aquesta carta de presentació llegida constantment per altres persones? Em faig selfies per a tenir un record visual de la meva cara en diferents moments, estudiant-la, intentant trobar les respostes. La frustració del no saber ha evolucionat, potser en escriure aquestes línies, en el plaer tan queer del no saber.
1.2 Una foto d’adolescent nedant en un gran llac al Canadà. Em reconforta estar envoltada de petites illes verdes, sabent que proporcionen descans i alleujament. O millor encara coneixent la meva pròpia flotabilitat; a mesura que tinc més experiència nedant puc aventurar-me més enllà del que m’hauria imaginat, descobrint illes que inicialment no apareixien al meu horitzó. La identitat queer no és un fi; és jo, és l’aigua, les illes, l’infinit.
