L’actual guerra a Ucraïna ha derivat en la impossibilitat de rebre productes com cereals o oli de gira-sol. En aquests dos casos, Europa depèn en gran manera del que en les últimes dècades s’ha considerat el seu graner. En un món globalitzat on es deleguen les necessitats bàsiques de producció a milers de quilòmetres de distància, una guerra com l’esmentada pot provocar una crisi alimentària global. Per a la població europea, l’efecte més perceptible pot passar per l’encariment de la cistella o la impossibilitat de consumir certs productes. Tanmateix, què ocorre en aquells països més vulnerables o on els conflictes ja fa temps que amenacen la seva seguretat alimentària?
La fam es produeix quan la població d’un territori no pot accedir a l’aliment durant un període prolongat de temps. La conseqüència més visible: morir de gana. L’informe “L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món”, publicat l’any passat per organismes com l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), ja alertava que uns 800 milions de persones passaven gana al món. Una xifra que, lluny de disminuir, augmenta any rere any impulsada per fenòmens com la crisi climàtica o la pandèmia de la covid-19.
La situació ja era extremadament greu abans que Rússia envaís Ucraïna, i l’actual escenari no pot fer més que agreujar-la. Segons la mateixa FAO, els conflictes són un dels principals culpables de la fam al món i fan encara més dramàtiques les condicions de vida dels països en guerra. En aquest sentit, la seguretat alimentària d’estats com Etiòpia o el Iemen esdevé avui crítica, i a tots dos llocs s’ha utilitzat l’aliment com una eina de guerra.
Bloqueig humanitari al Iemen
Al país de la península Aràbiga fa vuit anys de l’inici d’una cruenta guerra que enfronta sobretot els rebels houthis amb una coalició internacional liderada per l’Aràbia Saudita, però on també participen diverses milícies, el govern independentista del sud i grups afins a Al-Qaeda. Segons les Nacions Unides, els enfrontaments entre tots aquests actors han provocat, fins finals de 2021, la mort de 377.000 persones. D’aquestes, un 40 % haurien mort com a conseqüència directa dels combats i els bombardejos. La resta, a causa de la falta d’aliment, la impossibilitat d’accés a l’aigua potable i les malalties.
El bloqueig naval de l’Aràbia Saudita impedeix que arribin vaixells carregats de menjar i medicaments als ports iemenites
L’últim informe d’UNICEF donava una dada esgarrifosa i que ha passat de puntetes pels grans mitjans de comunicació: 24 milions de persones necessiten assistència humanitària al Iemen, un 80% de la seva població. L’Aràbia Saudita impedeix que arribi ajuda per mitjà d’un bloqueig naval dels ports iemenites, on sistemàticament obliguen a girar cua a vaixells carregats d’aliments i medicines. A més, l’any 2015, un atac aeri de la coalició va destruir per complet les grues industrials del port i va fer impossible la gestió de les càrregues. D’aquesta situació en són directament culpables països com els Estats Units, el Regne Unit o l’Estat francès, principals venedors d’armes al regne saudita, que perpetuen d’aquesta manera el sofriment de la població iemenita.
En un país on la majoria d’aliments provenen de les importacions, no permetre’n l’entrada representa un crim de guerra molt greu que no busca atacar l’enemic, sinó fer patir la població. En aquest context, les dones acostumen a ser les més afectades, ja que solen renunciar a la seva ració d’aliment en benefici de les criatures, a banda del fet que milers de nenes són obligades a casar-se per reduir les boques a alimentar.
Suma letal de guerra i sequera
Els conflictes, les sequeres i la desigualtat són punts citats per tots els organismes humanitaris com les causes principals que provoquen la fam. A la Banya d’Àfrica hi han coincidit totes. A Etiòpia i a Somàlia fa tres anys que gairebé no hi plou. En uns països on una gran majoria de població es dedica a l’agricultura, això és més que preocupant. Moltes famílies abandonen les seves terres, on els camps són del tot secs i no hi ha pastures, per viure a la rodalia de les grans ciutats, creant immenses conurbacions sense els serveis bàsics més mínims.
A la sequera s’hi sumen els enfrontaments armats que es viuen en tots dos països. A Somàlia hi ha un augment de les accions del grup jihadista Al-Shabab, a les quals cal afegir la inestabilitat creixent a causa de l’endarreriment indefinit de les eleccions. A Etiòpia, fa any i mig que el Front d’Alliberament de Tigre (TPLF, per les seves sigles en anglès) i l’exèrcit etíop lliuren una guerra que ha afectat gran part del país i, de forma especial, el nord.
Etiòpia i Somàlia importen més de la meitat dels aliments que consumeixen, la gran majoria des de Rússia i Ucraïna
A la regió de Tigre, després de l’última ofensiva governamental, on el TPLF va quedar arraconat al seu bastió regional, s’ha produït un bloqueig humanitari, el qual tots dos bàndols s’acusen d’estar provocant. Milícies armades amb el suport del govern central ataquen sistemàticament els combois d’ajuda a les regions frontereres d’Afar i Amhara, impossibilitant la feina de les organitzacions humanitàries. Per la seva banda, el govern etíop acusa el TPLF de ser el responsable dels atacs. Sigui com sigui, tots dos bàndols utilitzen la greu situació alimentària com una eina per atacar al contrari davant la comunitat internacional.
Moltes famílies al Iemen obliguen les seves filles menors d’edat a casar-se per reduir les boques a alimentar
En el darrer informe del Programa Mundial dels Aliments s’hi afirmava que, en aquest país africà, almenys 400.000 persones ja han passat el llindar de la fam, i un milió i mig està en perill de fer-ho d’aquí a no gaire. A això se li suma l’estratègia del govern etíop liderat pel Premi Nobel de la Pau, Abiy Ahmed, d’ofegar Tigre impedint l’accés de la població a l’electricitat o els serveis bancaris, mentre ataca amb drons les localitats per on hauria de passar l’ajuda. Fa poc, tant el govern com el TPLF han anunciat l’inici d’una treva humanitària, però, amb les poques notícies que arriben, tot fa pensar que no s’està complint.
Solidaritat selectiva
Tornant al que aquests dies ha centrat l’atenció del món, la guerra a Ucraïna ja afecta també la seguretat alimentària d’aquests països per uns quants motius. En primer lloc, per la desviació de fons. Diversos organismes es mostren preocupats pel fet que la quantitat ingent de recursos humans i econòmics aportats a Ucraïna vagi en detriment de conflictes més oblidats, per l’efecte de la solidaritat selectiva que practiquen molts països.
“Històricament, entre els donants hi ha un fort impuls per desviar recursos de les crisis de baix perfil en curs a noves emergències d’alt perfil”, assenyala l’organització Alnap, que es dedica a fer supervisió de les experiències d’ajuda global. El mes de març, a la reunió d’alt nivell organitzada per les Nacions Unides per afrontar la catàstrofe humanitària al Iemen, s’hi van recaptar menys d’un terç de la quantitat econòmica que l’ONU considera necessària per respondre a l’emergència.
Al març, en la reunió de l’ONU sobre la crisi del Iemen, s’hi va recaptar menys d’un terç de la quantitat que es considera necessària
Per altra banda, el fet que Ucraïna i Rússia figurin entre els principals exportadors de cereals al món i que ja hagin anunciat restriccions en les exportacions, afecta sobretot a països que depenen de les importacions per alimentar-se, i on els cereals són l’aliment més imprescindible de la seva dieta. Etiòpia i Somàlia importen més de la meitat dels aliments que consumeixen, la gran majoria de forma directa o indirecta, de Rússia o Ucraïna. A més, els aliments recaptats per les organitzacions humanitàries provenen molt sovint d’aquests països i l’encariment generalitzat dels preus no fa més que posar-hi traves.
