Una agressió verbal lesbòfoba a una parella de dones a la via pública de Manlleu (Osona); assetjament veïnal a una unitat familiar; comentaris discriminatoris en el lloc de treball per ser una dona sexeafectivament dissident. Aquestes són només tres de les set incidències lesbòfobes que ha registrat l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya durant el primer trimestre de 2023. Segons les dades publicades a l’informe “Radiografia de l’estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya (1 de gener-31 de març de 2023)”, el nombre d’atacs contra dones lesbianes ha incrementat en un 6,8% respecte al primer trimestre de 2022; un augment “poc freqüent” i que Bárbara Monllor Taltavull, de l’àrea LTB (lesbianes, trans i bisexuals) de l’Observatori contra l’Homofòbia, atribueix a un empoderament de les dones que fan el pas de denunciar. “No creiem —matisa— que el fet d’acostumar a rebre menys incidències patides per dones LBT sigui perquè pateixin menys discriminacions, sinó perquè existeix un alt nivell d’infradenúncia i pateixen discriminacions dobles o múltiples”.
La lesbofòbia, alhora, ha estat l’origen discriminatori que més ha incrementat —un 11%— en comparació amb les dades d’entre gener i març de 2022. Aquest indicador es refereix a les discriminacions percebudes per la víctima, que no tenen per què correspondre, necessàriament, amb el col·lectiu amb el qual s’identifica. Per exemple, tal com expliquen des de l’Observatori, s’ha registrat una incidència contra una persona bisexual, però l’origen discriminatori no ha sigut la bifòbia. En total, s’han identificat 85 incidències LGTBI-fòbiques —un 19,8% més que en el primer trimestre de 2022. Un 49,4% d’aquestes han estat motivades per la gaifòbia, seguida de la transfòbia (29,4%), la LGTBI-fòbia en el sentit general (12,9%) i, per últim, la lesbofòbia, amb un 8,2%.
En total, aquest inici d’any l’Observatori contra l’Homofòbia ha registrat 85 incidències LGTBI-fòbiques —un 19,8% més que en el primer trimestre de 2022
Pel que fa al tipus de discriminació contra les dones lesbianes, s’han registrat dues agressions verbals, quatre situacions d’assetjament i tracte inadequat en el nucli familiar o l’àmbit veïnal i, per últim, una mostra d’odi i exaltació a la via pública. Aquesta última va ocórrer el passat 24 de gener, al carrer Escorial de Barcelona. “No es ni futbol, ni es femenino”, o “feminazi”, “tortilleras”, “cromagnon” van ser alguns dels insults impresos sobre el mural de l’artista urbà TvBoy en homenatge a la guanyadora del Baló d’Or i jugadora del FC Barcelona, Alexia Putellas. Segons dades de l’Observatori, les mostres d’odi i exaltació són el tipus de discriminació més freqüent contra el col·lectiu LGTBI (25,9%), seguit de les agressions verbals (24,7%) i físiques (15,3%).
La via pública és l’àmbit on s’han registrat més casos de violència en el primer trimestre, tant si ens atenim a la lesbofòbia (3 incidències), com a la LGTBI-fòbia en general (17 incidències). “Això és una mostra que encara queda molt a reivindicar respecte a la inclusió de la dona lesbiana als espais públics i la normalització de les relacions entre dones”, reflexiona a la Directa Bárbara Monllor. Li segueixen l’àmbit educatiu, amb 12 atacs; les xarxes socials, on se n’han produït 10; i l’entorn laboral i de l’oci nocturn, amb nou incidències contra el col·lectiu LGTBIQ+ en cadascú. Des de l’Observatori, posen èmfasi en les violències detectades en els centres educatius arran del suïcidi d’un jove trans de dotze anys a Sallent (el Bages). “Cal treballar des de la
prevenció i no esperar a intervenir quan ja s’està donant o s’ha donat la situació d’assetjament, llavors es queda en una tasca d’apagar focs”, rebla Monllor. Segons l’informe d’aquest trimestre, la majoria d’incidències en l’àmbit educatiu —on la LGTBI-fòbia ha augmentat en un 4,3%— consisteixen en situacions d’assetjament escolar patides per menors d’edat per motiu de la seua orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere.
Per a la responsable de l’àrea LTB de l’Observatori és “preocupant” que la via pública i el sistema educatiu siguen els dos espais on més agressions lesbòfobes es produeixen, ja que són “dos àmbits de socialització primària”, on “es desenvolupen les diverses formes de construir la personalitat de cadascú” i “on la llibertat és primordial”. “Ací se’ns vigila i ‘corregeix’ per una pressió social que capgira sobre les nostres sexualitats diverses”, subratlla. Des de l’Observatori també posen el focus en l’àmbit digital, on l’anonimat i la manca de recursos digitals poden fer augmentar les violències contra el col·lectiu.
Lesbofòbia a l’escola
Tot i que en el darrer trimestre, en l’àmbit educatiu, no s’ha registrat cap incidència a dones sexeafectivament dissidents, les violències motivades per la lesbofòbia han estat un degoteig constant en els centres educatius en els últims anys. En 2020, Noemí, professora d’alemany a un col·legi concertat de Barcelona, va narrar a l’Observatori la situació doblement discriminatòria, per ser dona i lesbiana, que havia viscut al seu lloc de treball i que li va provocar una forta “crisi laboral i personal”. “He treballat a una escola concertada i religiosa, que rep diners de la Generalitat de Catalunya, i les situacions de lesbofòbia i masclisme són presents. La política educativa inclusiva mai no s’ha implementat”, afirma en un article escrit per a l’entitat i publicat en l’informe “Visibilitzem la lesbofòbia”.
En l’any 2020, una professora de secundària va denunciar a l’Observatori que havia patit una agressió verbal lesbòfoba per part d’un alumne menor d’edat: “que deixi de ser tan puta i que també deixi l’homosexualitat, això és cosa del dimoni”
Noemí va patir un “episodi intimidant i molt desagradable” quan en intentar aturar que un grup d’estudiants agafaren pel cabell a un alumne més menut, la van acorralar: “em van sobar la cara i van intentar agafar-me del cabell”. La primera resposta de la direcció del centre va ser enviar un dels alumnes a fer tasques de la campanya de recollida d’aliments de Nadal. “No vaig sentir suport”, lamenta. Després, el van expulsar durant tres dies. Paral·lelament, una professora havia proferit comentaris homòfobs durant la classe, al·legant que “l’homosexualitat és una malaltia i que les persones gais i lesbianes ho són perquè han patit abusos en la infància”, recorda Noemí. En aquest cas —continua— “la resposta de l’equip directiu va ser donar un toc a la professora i assumpte liquidat”. La situació la va sobrepassar fins al punt que va sol·licitar la baixa i va interposar una denúncia al comitè ètic. Temps més tard, l’organisme va resoldre que l’escola “havia solucionat el problema com calia”. La violència viscuda li va fer prendre, finalment, la decisió de deixar l’escola i traure’s les oposicions per treballar a l’educació pública.
També en l’any 2020, una altra professora de secundària va denunciar a l’Observatori que havia patit una agressió verbal lesbòfoba per part d’un alumne menor d’edat. L’agressió es va produir a través d’un formulari de Google anònim. A la pregunta “Digues dues coses que podria millorar la professora” l’alumne va contestar: “que deixi de ser tan puta i que també deixi l’homosexualitat, això és cosa del dimoni”.
La denunciant va aconseguir identificar l’alumne responsable de l’agressió i es posà en contacte amb l’Oficina per la No Discriminació, la Secretaria del Consell Nacional LGBTI i el Centre LGTBI de Barcelona. L’objectiu de la víctima era que l’alumne rebés un curs de sensibilització i que el claustre del centre pogués rebre una formació per treballar la diversitat sexual i de gènere a les aules, ja que, segons es constata en l’informe, el professorat havia assegurat que no era la primera agressió LGTBI-fòbica que hi havia hagut. La resposta del centre es va quedar en entrevistar l’alumne responsable de l’agressió, la seua mare, el tutor i la directora del centre. La mare va proposar que el tractament de l’agressió verbal es derivés a la psicòloga de l’alumne, amb la qual es va reunir setmanalment. Per la seua part, l’equip directiu va reconèixer a la denunciant la manca d’un protocol que els guiés a l’hora de crear un centre més inclusiu.
El president de l’entitat, Eugeni Rodríguez, lamenta la “manca de voluntat política” per part dels poders públics i reclama polítiques eficaces i efectives envers l’odi
Per a l’Observatori contra l’Homofòbia, aquest desconeixement sobre com procedir “mostra com malgrat que a Catalunya tinguem normes que tinguin com a objectiu la prevenció i erradicació de la LGTBI-fòbia, cal estar vigilants en la seua implementació amb accions i mesures concretes”. Alhora, el president de l’entitat, Eugeni Rodríguez, lamenta la “manca de voluntat política” per part dels poders públics i reclama polítiques eficaces i efectives envers l’odi. L’any 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 11/2014 per garantir els drets del col·lectiu LGTBI. Quasi una dècada després, Rodríguez considera que “la llei no s’ha desplegat ni s’ha dotat de recursos” i insta al govern a actuar.
Aquest dimecres, 26 d’abril, amb motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica per reivindicar la dona lesbiana als espais públics i la normalització de les relacions afectives i/o sexuals entre dones; l’Observatori contra l’Homofòbia ha fet una crida a lluitar dia a dia en contra de la imposició a les dones d’unes normes relatives a l’orientació sexual i la identitat de gènere. Normes que, tal com han denunciat en un manifest publicat a les xarxes socials, estan “dinamitzades en forma de costums, lleis i violència que procuren controlar com les dones vivim les nostres relacions personals i com ens definim a nosaltres mateixes”.
