Cada matí, els infants de Tuba, al sud d’Hebron, fan un trajecte de vint minuts caminant fins a At-Twani per anar a l’escola. Des de fa gairebé vint anys, però, no el fan sols: un cotxe patrulla de l’exèrcit israelià els segueix de prop, i no pas per amenaçar-los, sinó per protegir-los.
Entre les dues poblacions hi ha l’assentament de Ma’on. Pels volts del 2001 els colons que hi vivien van començar a atacar els escolars llançant-los pedres i bloquejant la carretera. El 2004, i a partir de la presència de voluntaris internacionals, el comitè del parlament israelià que vetlla pels drets dels infants va exigir a l’exèrcit que escortés els nens i nenes, una mesura vigent encara avui.
La relació habitual que tenen els menors palestins amb els militars, però, no acostuma a ser així. Les incursions de soldats als pobles, ciutats o camps de refugiats, les bombes de gas lacrimogen i granades atordidores, les detencions, els escorcolls o els assassinats perpetrats pel govern d’Israel no només afecten els adults sinó també els infants, fet que deriva en malalties psicosocials.
La Zuheria Mashar, treballadora social que dona suport acadèmic i psicològic als infants del camp d’Aida, prop de Betlem, no en té cap dubte: “Tots els problemes que presenten els nens i nenes estan relacionats amb l’ocupació”. Hiperactivitat i dèficit d’atenció que dificulten l’aprenentatge, ansietat generalitzada, actitud violenta, diarrees per mala alimentació o incontinències d’orina són alguns dels que enumera la Zuheria. “El camp d’Aida és dels més afectats perquè hi ha un xoc diari amb la base militar, la presència del mur, les manifestacions i el contacte directe amb les forces d’ocupació”, explica.
Un atac contra les noves generacions
Cal pujar a una teulada per veure que, més enllà del mur de separació, hi ha tot un conreu d’oliveres que abans servia de sortida econòmica i d’esbarjo per als seus habitants. Per la treballadora social, “l’ocupació estreny la vida dels infants, l’eix del seu futur i la seva visió del món. No poden anar als parcs, ni al mar, ni a la muntanya i sempre viuen sota la realitat dels carrers del campament, les fotografies dels màrtirs, el gas, les armes o els tancs”.
De fet, a poblacions com Nablus o Jenin, les figures dels màrtirs són omnipresents. La majoria són nois molt joves que formaven part d’alguna milícia armada. Carrers, botigues i cases estan plens de fotografies seves portant un rifle. Fins i tot n’han fet marxandatge en forma de samarretes o collars, tot plegat en memòria dels que han mort per l’alliberació nacional.
Hiperactivitat, dèficit d’atenció, ansietat o actituds violentes són alguns dels problemes que presenta la canalla en un context d’ocupació
El rostre somrient d’en Jamil Mahmoud Al-’Ammouri, de 24 anys, és en aquestes fotografies. Un grup de soldats israelians encoberts el va assassinar el 10 de juny del 2021 a la seva ciutat natal, Jenin, sota l’acusació de formar part del grup de la Jihad Islàmica Palestina. La seva mare, Lubna Al-’Ammouri, encara reclama el seu cos. “En Jamil era un noi respectat al poble, tothom l’apreciava”, explica. Tot i el dolor de la mort, se sent una dona forta i orgullosa: “El govern d’Israel comet crims contra la població palestina i per això en Jamil va decidir enfrontar-s’hi”.
Durant l’any passat, segons el Centre d’Informació Israeliana pels Drets Humans als Territoris Ocupats, B’Tselem, l’exèrcit va assassinar 44 menors entre 3 i 17 anys, als quals se sumen 66 joves entre 18 i 25 anys. En el que portem de 2023, Defense for Children International a Palestina ha compatibilitzat una vintena de menors d’edat morts, sigui per la violència dels colons o bé per atacs militars.
Les conseqüències de la detenció
Més enllà de les víctimes mortals de l’ocupació, la detenció de menors també ha estat una pràctica habitual per minar el futur de les noves generacions palestines. Actualment, segons Addameer hi ha més de 150 infants empresonats i Defense for Children International calcula que cada any entre 500 i 700 són detinguts i processats als jutjats militars israelians, la majoria acusats de llançar pedres.
La treballadora social del camp d’Aida, Zuheria Mashar, fa memòria: “Un grup de nens van ser arrestats amb l’excusa que tenien una actitud amenaçadora, alguns durant una hora, d’altres mesos o fins i tot anys”. És per això que un cop són posats en llibertat “pot ser que desapareguin durant dies, que faltin a classe o que no puguin sortir al carrer per estrès posttraumàtic, una circumstància que influeix en la resta d’infants del seu voltant”, explica.
A més, el nucli familiar difícilment se’n pot fer càrrec: la major part del temps i l’esforç van dedicats a garantir les necessitats bàsiques. Per això, quan el pare o la mare també són detinguts, els infants s’enfronten a múltiples contradiccions. S’adapten a la pèrdua temporal, alhora que els afecta la força que l’exèrcit va emprar contra els seus pares i no entenen els motius pels quals els van empresonar. “Saben que no són criminals”, puntualitza Mashar, “sinó que lluitaven per garantir-los una vida segura”.
Resistir per apoderar-se del seu futur
Entre el gris dels carrers asfaltats, les cases i el mur de formigó, però, hi ha escletxes de llum. A Palestina, amb taxes d’escolarització superiors al 95 % segons el centre d’estadística nacional, el nombre d’estudiants amb formació universitària no ha parat de créixer. Mentre que el 1995 només es van graduar 3.000 estudiants, el curs 2020-2021 se’n van titular 46.000, dels quals el 63 % eren noies. El curs passat, a les universitats palestines van matricular-s’hi més de 226.000 joves.
Alhora, al llarg del territori hi ha projectes autònoms que ajuden els infants a resistir a través del que més els agrada. “Classes de cant, una biblioteca infantil, un equip de futbol, escalada o aikido”, explica l’Ibrahim Jammal, director del Centre Cultural Yafa, al camp de Balata (Nablus), on més de 200 petits i petites participen cada dia en les activitats esportives i culturals que organitzen. A Aida, des del 1968 l’Aida Youth Centre ofereix a la mainada un espai creatiu, d’aprenentatge i d’esbarjo on es fan activitats d’arts visuals i música, teatre, dibuix i extraescolars d’àrab i anglès.
