Un grup d’activistes s’interposa entre la comitiva judicial i la llar d’una família, i aconsegueixen aturar el desnonament. És una escena que es repeteix cada dia a la ciutat de Barcelona, la protagonitzen desenes plataformes, sindicats o grups d’habitatge des dels barris i impedeix que desenes de famílies perdin la casa. Quan la data del llançament està programada, fan una crida a mobilitzar-se per tots els canals: a les assemblees dels seus col·lectius, per xarxes socials i per missatgeria instantània, i es planten a les portes abans de l’hora assenyalada per impedir-ho. L’èxit de les convocatòries és evident: quan el moviment pel dret a l’habitatge hi és, nou de cada deu desnonaments s’acaben aturant a porta.
El percentatge d’èxit s’ha pogut mesurar gràcies a l’eina MapHab Stop Desnonaments, creada per l’Observatori DESC. Es tracta d’un mapa que recull les convocatòries publicades al canal de Telegram Desnonaments BCN des del 2018 –on es bolquen convocatòries dels diferents col·lectius de la ciutat–, així com els casos registrats per la PAH de Barcelona des del 2016.
Cal tenir en compte, però, que el moviment només intervé en el 15% del total dels llançaments programats pels jutjats a la ciutat, que el 2022 van ser de 1.531 i el 2021 de 1.755, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Entre el 2018 i el 2022, el moviment ha convocat a aturar 1.361 d’un total de 8.820 ordres de desnonament. A més, des del DESC també puntualitzen que no han pogut recollir el desenllaç de totes les convocatòries. Entre els barris des d’on es llancen més convocatòries, hi ha els del Poble-Sec i Ciutat Vella, al centre de la ciutat, així com Ciutat Meridiana. Per tipologia de tinença, durant el període analitzat, els casos per hipoteca han anat disminuint i els de lloguer i ocupació han anat augmentant.
Pel que fa a l’evolució temporal, a partir de 2020 hi ha una certa davallada de les convocatòries, una tendència que l’Observatori DESC atribueix a l’efecte de les moratòries imposades pel context pandèmic i les mesures de la llei 24/2015, que el 3 de març es va veure reforçada per l’aprovació de la llei 1/2022. Aquest reforç, que recuperava la mesures com l’obligatorietat pels grans tenidors de fer lloguer social a les famílies vulnerables abans d’interposar una demanda judicial, va ser recorregut pel Govern espanyol al Tribunal Constitucional, que encara no ha dictat sentència.
Cerberus i Sareb, els grans desnonadors
L’any 2022, un 51% dels desnonaments recollits al mapa van ser protagonitzats per propietaris particulars, el 48% per empreses i l’1% per entitats d’habitatge social. Per una banda, que es tracti d’un propietari particular no significa que sigui un petit propietari, ja que hi ha particulars que tenen diversos immobles o administren empreses immobiliàries. Per l’altra, la proporció de desnonaments sol·licitats per empreses és molt superior al seu pes proporcional en el conjunt de l’habitatge de lloguer, que segons un informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, el 2021 concentraven el 30,2 % del total d’habitatges arrendats. En aquesta línia, recentment, un estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) també assenyalava que els grans rendistes tendeixen a fer més pujades de lloguer que els petits, i el mateix passa quan existeix la intermediació d’una agència immobiliària amb les llogateres.
Entre les empreses que més han desnonat, figuren Cerberus, la Sareb i Ahora Asset Management. De 158 desnonaments convocats el 2022 pel moviment, 21 eren de Cerberus, 8 de la Sareb i 8 més d’Ahora Asset Management, que controla empreses inversores com Talisman Capital.
El fons d’inversió estatunidenc, Cerberus, a més del sector immobiliari, té inversions en supermercats, deute, tecnologia, atenció sanitària, energia o armes. Amb seu a Nova York i entramat empresarial als Països Baixos –on estalvia impostos–, el futur de centenars de famílies en depèn des que va passar a controlar el 80% de l’accionariat de la societat Divarian que gestiona propietats del BBVA. Ara ja en controla el 100%, però a més, a través de Promontoria Challenger I, també acumula pisos del Banc de Sabadell. La Sareb és una gran immobiliària amb el 45% de capital públic que ha estat alimentant bancs i fons d’inversió des que el Partit Popular la va crear el 2012, amb l’objectiu d’aglutinar una bona part dels actius tòxics de les entitats rescatades durant la crisi financera de 2008. El moviment ha organitzat campanyes contra els dos gegants immobiliaris per reclamar la funció social dels habitatges.
