Ebrema Jallow té un passaport. Hi posa que és de Gàmbia i que hi va néixer el 2006. Per tant, ara té 17 anys. Tot i això, fa 7 mesos que està en interinatge en un Servei de Protecció d’Emergència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) al Maresme, esperant que el derivin a un altre recurs de llarga estada. Els Serveis de Protecció d’Emergència són dispositius de primera acollida per a joves migrants sols dependents de la DGAIA. Segons consta als annexos de l’ordre TSF/218/2020, aquest tipus de recursos són per a períodes de fins a 14 dies. Però, en Jallow hi porta 7 mesos compartint habitació amb fins a 15 persones. Al centre, però, li diuen que, tot i tenir passaport que certifica la seva edat, ha d’esperar que li facin proves mèdiques a la Fiscalia de Menors que determinin si té dret a la tutela de la DGAIA. Mentrestant, tot el seu procés, que inclou la formació i la regularització de la seua situació, queda aturat. “M’estan fent perdre el temps” afirma.
Com l’Ebrema desenes de joves migrants no acompanyats provinents de països de l’Àfrica al Sud del Sàhara es troben actualment atrapats en aquest impàs. Malgrat la controvèrsia generada per aquest tipus de proves mèdiques i les promeses sobre la fi d’aquesta pràctica, s’ha constatat la seua aplicació en desenes de casos de joves documentats. Albert Parés, advocat membre de l’Associació Noves Vies, assegura que s’està convertint en una situació sistemàtica entre els joves de la comunitat africana negra, especialment per a joves amb passaport de Gàmbia. Afirma que actualment porta 38 casos i que constantment li n’arriben de nous. Una situació restringida a aquests col·lectius nacionals i que aparentment no succeeix amb les joves magrebines. La Directa ha parlat amb més d’una vintena de joves a qui s’han practicat aquestes proves en els darrers mesos i que es troben angoixats davant el seu futur. Alguns d’ells han estat expulsats del sistema de tutela o han estat alertats que hauran de fer-ho ben aviat. D’altres esperen encara els resultats, que solen trigar diversos mesos, en un impàs que es fa molt llarg. Asseguren que els costa dormir i concentrar-se perquè no saben què serà d’ells.
Tot i que el 2021 la tramitació d’expedients de determinació d’edat per part de la Fiscalia de Barcelona havia caigut més d’un 30% a Barcelona; el 2022, segons dades de la mateixa Fiscalia, aquesta prova es va fer en 998 ocasions. Això suposa un augment del 74% a les comarques de Barcelona i trenca la tendència a la baixa registrada en cursos anteriors. Les xifres quadren amb el nombre de menors no acompanyats originals de l’Àfrica al Sud del Sàhara acollits per la DGAIA en aquest període, segons es desprèn dels seus informes mensuals. Des de març de 2022 els joves d’aquest origen que migren sols són majoritaris en el programa de tutela de la Generalitat, superant el col·lectiu de magrebins, fins llavors majoritari. En el darrer informe de la DGAIA, del mes de març d’aquest any, els joves etiquetats com a “Àfrica Subsahariana” representen el 46,5% de les arribades al sistema, pel 34,2 dels joves marroquins.
En l’any 2022, segons dades de la Fiscalia de Barcelona, la prova de determinació de l’edat es va fer en 998 ocasions, el que suposa un augment del 74%
Les proves d’edat han estat controvertides i fortament criticades per institucions com el Síndic de Greuges o el Comitè dels Drets del Nen de Nacions Unides. Aquest va afirmar, l’octubre de 2020, que els procediments de determinació d’edat a l’Estat espanyol violaven les convencions internacionals de protecció de la infància. Demanaven mesures menys invasives que tinguessin en compte també criteris de maduresa psicològica. En bona part perquè hi ha consens en determinar que aquestes proves tenen un marge d’error de fins a dos anys.
La pràctica ha estat censurada també en repetides ocasions per la Justícia. El Tribunal Suprem ha generat des de 2014 abundant jurisprudència en aquest sentit. Aquestes sentències consideren que un migrant amb un passaport que determini la seva minoria d’edat no pot ser considerat un estranger indocumentat i, per tant, no se li haurien de practicar proves complementàries. En aquest sentit, la sala afegia que, en qualsevol cas, amb papers o sense, les tècniques mèdiques no es podien aplicar de forma indiscriminada.
Fonts de la DGAIA han assegurat a la Directa que no hi ha cap canvi de política al respecte i que estan seguint la directriu. Defensen que els casos reportats són procediments engegats per Fiscalia de Barcelona
Davant d’aquestes crítiques la Generalitat va anunciar la limitació d’aquestes pràctiques. El 2021 la DGAIA va emetre una directriu general d’actuació, la 2/2021, en què aclaria la prevalença de la documentació dels joves. Aquesta només podia ser discutida després d’un estudi detallat que mostrés contradiccions “indubtables, flagrants i manifestes”, segons paraules del mateix informe. I que en el cas que així fos, s’informaria Mossos d’Esquadra perquè iniciés investigacions. Però, com hem pogut observar, tot i un descens inicial en l’ús d’aquest tipus de proves el 2021, l’any passat aquestes van superar fins i tot les xifres anteriors al decret. Fonts del departament han assegurat a la Directa que no hi ha cap canvi de política al respecte i que estan seguint la directriu. Defensen que els casos reportats són procediments engegats per Fiscalia i sobre això no hi tenen competències. Per contra, des de Fiscalia ens afirmen que aquests expedients s’han iniciat a petició de la DGAIA.
Proves errònies
L’advocat Albert Parés planteja que aquests procediments són nuls i està convençut que la justícia els acabarà donant la raó. A finals de 2019 la DGAIA ja va ser condemnada a indemnitzar amb 6.000 euros un menor de Ghana a qui s’havia expulsat d’un centre de menors després d’una prova d’edat que va resultar errònia. Albert Parés es mostra força convençut que la majoria d’aquests casos acabaran amb recorreguts judicials similars, però que per llavors el mal ja estarà fet, ja que el jove serà, llavors sí, adult, i haurà estat expulsat d’un recurs que li pertocava. Parés argumenta que si es tenen dubtes sobre l’autenticitat dels passaports dels joves cal demostrar-ho abans de sotmetre’ls a aquest tipus de proves i que això no s’està fent. La Directa ha pogut comprovar documentalment el cas d’un jove a qui la DGAIA va tancar un expedient per suposada majoria d’edat el passat mes de maig, tot i que l’ambaixada de Gàmbia ha certificat la validesa del seu passaport i l’edat que hi figura, 17 anys. Al darrere es troba la controvèrsia sobre la capacitat de falsificar els passaports dels països d’origen.
A finals de 2019 la DGAIA ja va ser condemnada a indemnitzar amb 6.000 euros un menor de Ghana a qui s’havia expulsat d’un centre de menors després d’una prova d’edat que va resultar errònia
Malgrat aquest debat sobre la validesa dels passaports emesos a Gàmbia, l’Estat espanyol té des de 2006 un acord marc de cooperació amb el país en qüestions de migració que recull el reconeixement mutu de la documentació. Diversos joves denuncien que els mateixos passaports que les autoritats consideren falsos per determinar-ne l’edat, els estan valent per fer altres tràmits com el padró o la targeta sanitària sense cap tipus de problema. Fins i tot per tramitar en comissaria els seus papers un cop expulsats del sistema de tutela. En aquest sentit, la DGAIA ha subratllat a aquest mitjà que no tenen competències per a tenir contacte amb els cossos diplomàtics i validar així la documentació. Per l’advocat Parés, això és absurd. “Si ets responsable d’un menor, ho ets a tots els efectes i tens capacitat de preguntar a les ambaixades per la seva documentació”, afirma.
La situació d’interinatge que les proves d’edat sotmeten els joves afecten els seus processos d’acollida. Segons el decret 903/2021, els centres estan obligats a iniciar els tràmits de regularització d’aquests joves sota tutela abans de 90 dies de la seva arribada. També tenen dret a tenir un recorregut educatiu i a facilitar la seva entrada al sistema públic. Una situació que no s’ha produït en els casos consultats per la Directa, aparentment arran de la controvèrsia provocada per la seva documentació. Un jove de Costa del Marfil amb problemes de salut denuncia que al centre ja li han dit que fins que no sàpiguen si és menor d’edat no li faran cap tractament de llarga durada. Des de DGAIA confirmen que fins que hi hagi controvèrsia sobre l’edat dels joves no poden completar els seus recorreguts. Però que en cap cas estan desemparats. Abandonats o no, els joves denuncien trobar-se en uns llimbs i sense tenir clar si estan perdent el temps.
