Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

CNT denuncia a Inspecció de Treball un presumpte cas de frau laboral amb el voluntariat del Pirata Beach Festival de Gandia

Segons el sindicat, l'empresa promotora del macrofestival, Black Lotus SL, hauria utilitzat persones voluntàries, que no cobren per la feina, amb l'objectiu de “reduir costos de personal i quotes a la Seguretat Social”, la qual cosa “podria suposar un frau”. La llei estableix que les voluntàries només poden fer treballs de “caràcter solidari”, però en aquest cas haurien dut a terme tasques estructurals per al bon desenvolupament del macrofestival

| Arxiu

Entre els dies 12 i 15 de juliol es va celebrar la cinquena edició del Pirata Beach Festival a Gandia (la Safor). L’empresa promotora, Black Lotus SL, va contractar una plantilla d’unes 400 persones perquè s’encarregaren de les tasques de barra i de seguretat, principalment. A més, van comptar amb persones voluntàries que col·laboraren en l’organització. Abans que finalitzara el macrofestival, algunes treballadores ja van denunciar l’ús de la figura del “voluntariat” per a no remunerar treballs que, consideren, els havien de desenvolupar treballadores contractades. És per això que la Confederació Nacional del Treball (CNT) ha interposat una demanda a la Inspecció de Treball i Seguretat Social de València. Denuncien que “s’ha utilitzat el voluntariat per a reduir costos de personal i quotes socials, la qual cosa podria suposar un frau”.

Antonio Ruiz, assessor jurídic i sindicalista de CNT València, considera que “hi ha hagut un encobriment d’una relació laboral a través dels voluntaris”. I afegeix: “exigim que es regularitze la situació, que cotitzen els dies treballats a la Seguretat Social i que se’ls remunere degudament”. Comparteix aquestes reivindicacions Marta Ferrer, una de les treballadores contractades del festival que demana no revelar la seua identitat. En les seues paraules, “estan substituint llocs de treball per voluntaris. S’aprofiten de la gent jove precària que vol veure els grups, però no pot pagar l’entrada, per a aconseguir mà d’obra barata”. Aquest mitjà ha intentat contactar per via telefònica amb l’empresa, però en el moment de publicar l’article no ha obtingut resposta.


Denuncien incompliment de la llei 

Segons es llegeix en el document que l’empresa va facilitar al voluntariat, “les tasques a realitzar seran de recepció i ubicació de les persones que arriben a la zona d’acampada del festival”. Una funció que, per a la CNT, res té de voluntària i incompliria la Llei de Voluntariat del 2015, segons la qual les tasques desenvolupades per voluntaris han de ser de “caràcter solidari”. “Una tasca solidària podria ser, per exemple, ajudar a les persones amb mobilitat reduïda. Però, la recepció i ubicació d’assistents d’un festival no ho és, és una tasca necessària i estructural”, denuncia Ruiz.

De fet, segons assegura Ferrer, “hi havia persones contractades que estaven fent exactament el mateix treball que els voluntaris, però aquests ho feien sense cobrar”. També critica que moltes voluntàries treballaven huit hores al dia, “quan l’habitual és que facen menys hores”. I afegeix: “solen fer tasques menys pesades i ací han estat sota el sol, a 40 graus, caminant d’ací cap allà”.

Antonio Ruiz, assessor jurídic i sindicalista de CNT València, considera que “hi ha hagut un encobriment d’una relació laboral a través dels voluntaris” i exigeix que “es regularitze la situació, que cotitzen els dies treballats a la Seguretat Social i que se’ls remunere degudament”

La llei també estableix que les tasques del voluntariat “s’han de dur a terme sense contraprestació econòmica o material, al marge de l’abonament de les despeses reembossables”. És a dir, només es poden retribuir despeses com transport, dietes o compra de material. Tot i això, les persones voluntàries del festival van rebre una compensació per la seua feina, en concret, l’accés a la zona d’acampada i l’entrada al festival amb 10 euros per a consumicions. “Això no es pot considerar una compensació de les despeses. És una retribució pel treball fet i, per tant, s’hauria de retribuir dins d’una nòmina”, denuncia Ruiz. Per la seua banda, Ferrer manifesta: “em pareix ridícul retribuir huit hores de treball amb una entrada i una polsera amb 10 euros, quan només l’aigua ja et costa dos”.

Per acabar, la llei fixa que les entitats per a les quals es realitza l’acció voluntària han de complir certs requisits, entre els quals està ser organitzacions “sense ànim de lucre”. “Un festival d’aquestes característiques s’organitza evidentment per al lucre econòmic de la mercantil organitzadora”, puntualitza la CNT en la denúncia. El sindicat desconeix si l’empresa disposa d’algun tipus d’entitat paral·lela que els permeta aplicar acords de voluntariat, tot i que, fins i tot en eixe cas, també consideren que seria una pràctica denunciable.

El Pirata Beach Festival és un macrofestival que se celebra a Gandia (la Safor) |Arxiu

 

Per totes aquestes raons, el sindicat considera que l’ús de voluntaris per part del macrofestival ha sigut fraudulent. La CNT va sol·licitar una inspecció de treball abans que acabara l’esdeveniment, però hui dia no tenen constància que s’haja dut a terme tal comprovació. “És poc probable, entre altres raons, perquè actualment la plantilla d’Inspecció de Treball està en vaga indefinida, així que tenen una gran manca de personal i de recursos”, explica Ruiz. En qualsevol cas, han interposat la denúncia i a hores d’ara estan a l’espera de la resolució.  “És la primera vegada que ho denunciem perquè ha sigut un cas molt evident, però som conscients que aquestes pràctiques són cada vegada més habituals en els macrofestivals”, declara. “Si ens donen la raó i es declara il·legal, podria ser un antecedent perquè s’estenga a la resta de festivals”, rebla.

 

Les treballadores denuncien “explotació”

Segons declaracions del CEO de l’empresa organitzadora del festival, Duke Abengozar, en els últims anys l’assistència al festival ha anat creixent. Per a aquest any s’estimava l’assistència de més de vint mil persones, amb la gran quantitat d’ingressos que això reporta a l’empresa. Tot i això, les treballadores contractades denuncien que els beneficis que guanya la societat no s’han traduït en unes bones condicions laborals.

Els contractes signats són temporals, tot i que des de la CNT consideren que per normativa haurien de ser fixos discontinus, ja que el festival es repeteix cada any en les mateixes dates

“Treballàvem entre 10 i 12 hores diàries a nou euros l’hora i només teníem dret a 20 minuts de descans”, denuncia Lucia Navarro, qui va treballar en una de les barres del festival. Per la seua part, Ferrer denuncia que “les hores extres no es consideren com a tal, i tampoc es paga cap plus per nocturnitat”. A més a més, denuncien que a algunes persones no se les hauria donat d’alta en la Seguretat Social i haurien cobrat en negre, mentre que a altres només haurien cotitzat una part de la jornada. “Eixa informació no la teníem perquè ni tan sols ens havien mostrat el contracte, ho vam saber a l’hora de cobrar”, assegura Ferrer.

Els contractes signats són temporals, tot i que des de la CNT consideren que per normativa haurien de ser fixos discontinus, ja que el festival es repeteix cada any en les mateixes dates. “Se’ls hauria de suspendre el contracte al final del festival i tornar-los a donar d’alta l’any següent, en lloc d’extingir el contracte”, considera Ruiz.

Enguany es va celebrar la cinquena edició del festival |Arxiu

 

Les treballadores també denuncien que els havien promès certes condicions, com ara un càmping amb dutxes individuals, banys i zona de descans amb ombra, però les promeses no es van complir. “Alguns dormíem en la furgoneta en un descampat sense ombra a una temperatura inhumana, i altres directament al càmping amb la resta d’assistents del festival”, denuncia Navarro. I afegeix: “no teníem dutxes, a banda de les del festival, i compartíem els banys amb tots els tècnics. Imaginat com estava eixe bany després de tres dies a temperatures extremes i sense netejar”.

Les temperatures van ser extremes. “A 40 graus cada dia, l’aigua i les llaunes estaven bullint perquè les barres estaven tot el dia al sol, i algunes persones fins i tot es van desplomar per la calor”, lamenta Navarro. Segons expliquen, tampoc els donaven menjar, havien d’anar a comprar-lo als food truck durant els 20 minuts de descans, la qual cosa de vegades era impossible, ja que estaven lluny de les barres i solia haver-hi cua. “Jo un dia em vaig quedar sense menjar des de les 6 de la vesprada fins que vaig acabar la jornada a les 7 del matí”, recorda Navarro. També critica el tracte dels encarregats de la barra: “maltractament verbal i psicològic, i fins i tot t’humiliaven davant dels clients, pareixia una escola militar”. En últim lloc, han manifestat que no es complien els protocols de prevenció de riscos laborals. “Eren condicions quasi d’esclavitud”, conclou Navarro.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU