La Diada del Nou d’Octubre tindrà lemes i reivindicacions diferents entre les diverses organitzacions que convoquen la tradicional manifestació de la vesprada, però estarà marcada per la mateixa ofensiva: les polítiques reaccionàries de la dreta i l’extrema dreta.
La mobilització que es preveu més multitudinària és que la que convoca la Comissió 9 d’Octubre —encapçalada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i formada per ACV Tirant lo Blanc, Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Ca Revolta, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua o Intersindical Valenciana, entre altres; així com els partits Compromís, Podem, Esquerra Republicana i Esquerra Unida. Sota el lema “País Valencià Antifeixista”, partiran a les sis de la vesprada des de la Plaça Sant Agustí fins al Parterre. “No és la primera vegada que la marxa té un tarannà antifeixista, però amb l’entrada de la dreta i l’extrema dreta a les institucions hem volgut reforçar eixe missatge”, manifesta Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural. “És l’afirmació —continua— que no permetrem el retorn al passat i, sobretot, la voluntat de continuar construint un món respectuós, igualitari”.
“Venim d’un període de desmobilització del moviment popular, per tant, l’arribada de PP i Vox ha de ser l’espurna que faça revifar tota la mobilització que hi havia en l’època anterior als governs progressistes”, conjectura David Bueso
A la mateixa hora i plaça, arrencarà també la manifestació convocada per l’Esquerra Independentista, sumant forces de la CUP, Arran, Alerta Solidària, COS, SEPC i Endavant; i l’anomenat Moviment Popular del País Valencià, que aglutina col·lectius de l’esquerra anticapitalista. Sota el lema “Som un poble en lluita, som Països Catalans”, la manifestació recorrerà els carrers de Xàtiva i Colón, fins a la plaça Amèrica. “S’està desencadenant una onada reaccionària que de segur prendrà més força en els pròxims anys”, alerta David Bueso, militant d’Endavant a la Plana Baixa, que alhora veu el canvi polític com a una oportunitat: “venim d’un període de desmobilització general del moviment popular, per tant, l’arribada de PP i Vox ha de ser l’espurna que faça revifar tota la mobilització que hi havia en l’època anterior als governs progressistes”. “S’ha de recuperar —continua— la mobilització en tots els àmbits i ens han de trobar units i organitzats”.
A banda de la manifestació de vesprada, al llarg de la jornada del dilluns, s’han impulsat diverses activitats, com un dinar a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, organitzat per la Comissió 9 d’Octubre; o l’acte polític i vermut organitzat per l’Esquerra Independentista a la plaça de Benimaclet.
Atac a la llengua
La Diada del 9 d’Octubre se celebra en commemoració a l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València i la creació, en 1238, de l’anomenat regne de València dins de la Corona d’Aragó. Jaume I atorgà al territori furs propis, un conjunt de lleis que regiren el regne des de l’any 1261 fins al 1707 i que el dotaren d’autogovern. És per això que Acció Cultural del País Valencià reclama, cada any, les seues demandes històriques: una major capacitat d’autogovern, sobirania legislativa, finançament just o la normalització de l’ús del valencià. “Hem de reforçar la nostra autonomia, poder manar sobre els nostres diners, poder-los distribuir adequadament i garantir tots els drets lingüístics i culturals”, exigeix Anna Oliver.
Durant el govern del Botànic, la manca de sobirania legislativa s’ha evidenciat, per exemple, en les sentències que han declarat la nul·litat de part d’algunes iniciatives en defensa del valencià, com el decret de plurilingüisme o el decret de creació de l’Oficina de Drets Lingüístics. La dreta valenciana, agrupada en associacions de mares i pares, sindicats, partits polítics i, fins i tot, la Diputació d’Alacant, va recórrer el decret per “discriminar els alumnes que escullen el castellà”. L’argument va ser acceptat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que el va anul·lar parcialment. Finalment, la sentència va derivar en la implantació d’un model lingüístic basat en percentatges d’ús de les llengües que per a entitats com Escola Valenciana o El Tempir d’Elx implicava “un retrocés en la normalització del valencià”.
“Hem de reforçar la nostra autonomia, poder manar sobre els nostres diners, poder-los distribuir adequadament i garantir tots els drets lingüístics i culturals”, exigeix Anna Oliver
L’arribada de la dreta i l’extrema dreta al govern valencià ha suposat un canvi de 360 graus en les normes de defensa de la llengua, a favor dels postulats dictats pels tribunals i defensats per una minoria sorollosa contra el català. Aquest dimarts, el ple del Consell aprovava la modificació de la Llei de Plurilingüisme, de manera que s’ha suprimit l’obligació que alumnes de les comarques castellanoparlants cursen en valencià assignatures troncals. El canvi forma part de l’avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat, anomenada Llei d’Acompanyament, la qual també preveu la supressió de l’Oficina de Drets Lingüístics i del Consell Social de les Llengües.
Organitzacions com Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) han presentat una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte. Consideren que la reforma contravé la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i l’Estatut d’Autonomia. En paraules d’Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, suposa una discriminació de l’alumnat castellanoparlant, per a qui “minvarà la seua llibertat per a la mobilitat i inserció laboral”. Per la seua part, a través d’un comunicat, el sindicat ha exigit la necessitat d’una llei d’igualtat lingüística, així com una planificació específica per a l’àmbit educatiu, “que incloga mesures organitzatives, pedagògiques i de personal, plans de formació, reducció de ràdios, dotació de professorat de valencià i l’eliminació de les exempcions lingüístiques”.
En paraules d’Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, la reforma de la Llei de Plurilingüisme suposa una discriminació de l’alumnat castellanoparlant, per a qui “minvarà la seua llibertat per a la mobilitat i inserció laboral”
Els primers quatre mesos de govern reaccionari s’han centrat, principalment, a revifar el conflicte entre entitats espanyolistes i entitats que treballen pel model d’immersió lingüística. Des de l’Esquerra Independentista, ho llegeixen com una estratègia per transmetre la ideologia reaccionària: “ataquen la nostra llengua perquè aquesta és un element cohesionador i de classe […]; pensen que si es muta de llengua, es canvia de classe; i serveix de base al blaverisme, fonament ideològic del feixisme al País Valencià”, ha manifestat Endavant en un comunicat publicat arran la petició de Vox d’excloure la ciutat d’Alacant de l’àrea de predomini lingüístic valencià, sol·licitud que finalment ha retirat i contra la qual s’havien recollit més de 16.000 adhesions.
Comparteix aquesta mirada crítica Alexandra Usó, qui, a més a més, desaprova la gestió de l’inici de curs i el procés d’adjudicació de places, així com les mesures pactades entre PP i Vox en l’àmbit educatiu, com el “PIN parental” perquè els pares elegisquen el contingut de les activitats extracurriculars o la lliure elecció de centre. “Tot açò desencadenarà més desigualtat, segregació”, alerta Usó.
El retorn de la dreta al palau de la Generalitat Valenciana ha revivat el record de les privatitzacions, retallades, pobresa i pèrdua de drets fonamentals que durant dues dècades, entre 1995 i 2015, van caracteritzar les polítiques valencianes. Tal com adverteix David Bueso, “no tardaran a començar a aplicar retallades en serveis públics, revertir privatitzacions o reactivar projectes urbanístics”. En efecte, una de les primeres polítiques que ha anunciat la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori és la revisió del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), que protegeix fins a 7.500 hectàrees de la primera línia de costa. La revisió permetria reactivar fins a huit projectes urbanístics, com el PAI Doña Blana de Torreblanca, el PAI Golf Sant Gregori de Borriana o el PAI de la Vega-Port de Cullera, conegut popularment com el Manhattan de Cullera.
Un judici que no arriba
Enguany es compleixen sis anys de les agressions feixistes de la Diada de 2017, protagonitzades per militants i simpatitzants d’España 2000, Ultras Yomus, Defenem València, Avant o el Grup d’Acció Valencianista (GAV), entre d’altres. Sis anys d’investigació penal mitjançant la qual es va aconseguir identificar i processar 28 ultres, els quals s’assegueren al banc dels acusats el passat 25 de setembre. L’Audiència de València acollia la vista prevista amb un preacord entre les parts que establia penes mínimes per als ultres acusats. Però, finalment, les defenses dels processats expressaren algunes discrepàncies amb les condemnes pactades que provocaren l’ajornament del judici fins a març de 2024. Des d’Acció Cultural del País Valencià, valoren positivament el treball fet durant la fase d’instrucció i l’acord de conformitat que s’havia pactat. “Era beneficiós per a ells, però per a nosaltres tenia la rellevància que els acusats reconeixien que havien comés un delicte contra els drets fonamentals i que ho feien amb una motivació ideològica”, expressa Anna Oliver.
Des d’Endavant, David Bueso destaca l’actitud “prepotent” i “desafiant” amb la qual es presentaren als jutjats. “Això mostra l’alt grau d’impunitat amb què compten”, rebla. Siga com siga el desenllaç del procés judicial, insisteix que “la justícia i la policia sempre està al costat dels feixistes i proves ens sobren”, fent referència així als 26 antifeixistes encausats al País Valencià en diferents causes.
