L’emplaçament per fer la roda de premsa de presentació de la plataforma No a la Copa Amèrica no és fortuït. Des del passeig de Joan de Borbó de Barcelona s’albira l’Imax, tancat des del 2014 i que s’havia d’enderrocar, però que finalment es destina a l’esdeveniment de vela. O el Port Vell, un espai de titularitat pública actualment privatitzat. De moment, ja són 65 les entitats i plataformes que diuen no a la Copa Amèrica perquè consideren que “agreuja la massificació turística” així com “les injustícies socials, ambientals i climàtiques que pateixen la ciutat i el territori”.
Durant un període de nou setmanes, entre el 22 d’agost i el 27 d’octubre de 2024, Barcelona acollirà la regata, gràcies al suport financer i logístic de les administracions públiques
Durant un període de nou setmanes, entre el 22 d’agost i el 27 d’octubre de 2024, Barcelona acollirà la regata, gràcies al suport financer i logístic de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, però la plataforma denuncia que ja han començat a patir-ne els efectes. “2.500 persones ja s’han instal·lat a la ciutat i això genera un increment del preu dels lloguers i també dels productes de primera necessitat”, denuncia Esther Jonquera, una de les portaveus de la plataforma. De fet, el passat 6 d’octubre, l’alcalde, Jaume Collboni, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, van donar la benvinguda als membres dels sis equips que disputaran el títol als jardins del palauet Albéniz.
Alhora han denunciat que alguns equipaments esportius públics estarien restringint els seus usos per facilitar els entrenaments dels esportistes convidats. L’Ajuntament de Barcelona ha assegurat a la Directa que “no hi ha cap espai restringit per la Copa Amèrica” i, “de moment”, no tenen prevista cap limitació.
La plataforma remarca que es tracta d’un esdeveniment “elitista”. Pel fet d’haver estat declarat d’interès públic excepcional, les persones associades a la competició veuen agilitzats els procediments d’entrada ràpida al país. “Tindran visats i permisos de treball exprés, avantatges fiscals i llicències per ocupar espai públic. Es tracta de mesures classistes que es contraposen a la situació migratòria i precària que pateixen milers de persones”, denuncia Jonquera. Un protocol, signat el 24 de març de 2022 per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Autoritat Portuària, el Consorci de Turisme i l’associació Barcelona Global, adoptava el compromís per declarar l’esdeveniment “d’excepcional interès públic”, dotant-lo del mateix règim fiscal de les entitats sense fins lucratius. I concreta com a necessàries les mesures fiscals específiques “d’importació temporal sense IVA ni drets d’importació, de tot l’equip i béns relacionats directament amb l’esdeveniment, incloent-hi les embarcacions i els efectes personals per al seu ús”.
La plataforma ha elaborat un ampli llistat de demandes dirigides a l’Ajuntament i la Generalitat. En l’àmbit de l’urbanisme i l’habitatge, exigeixen erradicar els allotjaments turístics il·legals i vetar els lloguers turístics d’habitacions i lloguers de temporada, així com la moratòria dels desnonaments fins a finals del 2024, entre altres. Pel que fa a mobilitat i infraestructures, reclamen retirar els plans d’ampliació del port i l’aeroport, i incrementar la freqüència de pas dels autobusos de les zones afectades. Laboralment, també proposen sotmetre les activitats relacionades amb la Copa Amèrica a clàusules que garanteixin els drets laborals, així com el respecte per l’activitat pesquera i el suport al comerç de proximitat.
La Directa va publicar en exclusiva, l’abril del 2022, uns documents “confidencials” de l’organització que condicionen l’acord amb les administracions públiques a la priorització del retorn de la inversió privada
Així mateix, les 65 entitats i plataformes signants, denuncien que “no s’ha generat cap debat públic” i que cal transparència i, per tant, que es facin públics els acords i condicions pactades amb les administracions. Precisament, la Directa va publicar en exclusiva, l’abril del 2022, uns documents “confidencials” de l’organització que condicionen l’acord a poder prioritzar el retorn de la inversió privada i, a partir d’aquí, destinar només la meitat dels beneficis a eixugar la despesa de les administracions públiques. Segons els documents, les aportacions inicials de les administracions públiques se situarien entre els 48 i els 55 milions d’euros. Només si de l’esdeveniment se’n derivessin uns ingressos mínims de 80 milions d’euros, l’administració aconseguiria recuperar una part de la inversió inicial i s’ajustaria als 40 milions anunciats. El 50 % restant d’ingressos –uns altres 40 milions– se’ls embutxacarien els organitzadors.
