La celebració de les eleccions autonòmiques i municipals, el passat mes de juny, va marcar un abans i un després en la política institucional arreu de l’Estat espanyol. Als Països Catalans, el partit d’extrema dreta Vox obtenia cinc vegades més regidors respecte a les eleccions de 2019 i es consolidava amb 395 representants. Concretament al País Valencià, l’extrema dreta entrava a formar part tant en coalicions locals com en el Govern de la Generalitat. Això ha provocat que l’ofensiva contra organitzacions i col·lectius de la societat civil d’àmbits com la defensa de la memòria històrica, la llengua o de solidaritat amb Palestina no hagi trigat a arribar.
A finals del passat mes de juliol, diferents mitjans d’arreu del país es feien ressò de la cancel·lació de l’actuació del grup de música en valencià Smoking Souls al festival Palmeral Fest. Després que el grup pegolí expressés la seua “tristor” i “ràbia” pels fets ocorreguts a les xarxes socials, l’Ajuntament d’Elx feia públic un comunicat en què negava l’existència de dit festival i instava als seus membres a no realitzar més denúncies públiques al respecte, ja que pel contrari prendrien accions legals.
Manuel Lillo és redactor al setmanari El Temps, els darrers mesos ha donat veu a diferents casos de censura i és coneixedor de la realitat sociolingüística del sud del país. Creu que la pugna política per la llengua ha tingut particularitats diferenciadores entre la ciutat de València i el sud. Consegüentment, opina que el blaverisme “mai va encaixar –al sud– i la qüestió lingüística s’ha reivindicat com una qüestió folklòrica”. En canvi, creu que inclús les particularitats del sud com el projecte del Sureste “van acabar fracassant amb l’autonomia valenciana i sense tenir molta seguida” i, per tant, “no hi ha una particularitat alacantina que ho justifique, ja que ara a tot l’Estat tenim una dreta molt més uniforme”.
El vicepresident de la formació d’ultradreta Vox, Vicente Barrera, ha fet públic en les Corts Valencianes el seu compromís per a “combatre el pancatalanisme”
Malauradament, aquest cas de censura sols feia que engegar una ofensiva contra la llengua arreu del País Valencià. Fins feia uns mesos l’escriptor Manuel Baixauli participava en el programa Escriptors a les aules, el qual tenia per objecte que l’alumnat que havia llegit la seua obra poguera interactuar directament amb l’autor. No obstant això, el passat 21 de setembre l’escriptor valencià sorprenia als seus seguidors d’X amb la següent piulada: “Hui m’han telefonat, des de la Biblioteca Valenciana, per a cancel·lar un acte amb estudiants (…). Supose que ho han fet perquè escric en català-valencià i no amb el “valenciano de la calle”.
La Biblioteca Valenciana és un òrgan que actualment depén de la Conselleria de Cultura i que està controlada per Vox. Just un dia abans, el vicepresident de la formació d’ultradreta, Vicente Barrera, feia públic en les Corts Valencianes el seu compromís per a “combatre el pancatalanisme”. En aquest sentit, l’escriptor de Sueca (la Ribera Baixa) feia la següent valoració en una entrevista realitzada al setmanari El Temps: “Imagine que el problema no està en el contingut, sinó en la llengua. Pareix que els nous governants volen un valencià rudimentari, festiu, residual”.
Toni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, apunta com “el problema el tenen en el fet que, tot i haver aconseguit el poder polític a les Corts i al Consell, no tenen la mateixa força en una societat valenciana més formada”. En un context d’increment de les denúncies sobre la vulneració de drets lingüístics, Royo valora que la qüestió no és mai lingüística si no sociolingüística i afirma el fet que amb l’arribada de l’extrema dreta “tant la mera presència de la llengua com, sobretot la seua unitat, i la projecció de fons del tema Països Catalans, suposa el principal repte i la principal amenaça al seu projecte unitarista”.
A la ciutat de València, el govern local format pel Partit Popular i l’extrema dreta no ha trigat a afegir-se a aquesta onada de censura. El 2 de desembre el BDS (Boicot Desinversions i Sancions) al País Valencià, organització que treballa amb la finalitat d’acabar amb el suport internacional a l’opressió del poble palestí, va pintar un mural al carrer Vicent Zaragoza de Benimaclet en suport a Palestina. Al mural podien llegir-se frases com “Palestina lliure. Boicot Israel” o “Israel genocida. Europa Patrocina”. El 14 de desembre, l’organització denunciava a les seues xarxes socials que l’ajuntament havia esborrat el mural, malgrat que aquest estava dibuixat en la façana de la casa d’un dels membres del BDS, el qual havia donat el seu consentiment per fer-ho.
BDS-País Valencià no sols hauria vist censurada la seua activitat política amb el govern local de PP i Vox sinó que denuncia traves des de la Delegació de Govern controlada pel PSOE
Uns dies més tard l’Ajuntament va al·legar que en rebre cinc incidències a l’app València va enviar a la brigada de neteja “com fa diàriament”. Per aquest motiu, Arnau Bas, membre del BDS-País Valencià, exposa que “des del BDS es considera aquesta acció com un acte lamentable de censura feixista de l’executiu d’extrema dreta. Tanmateix, tampoc ens estranya que haja sigut així, ja que, al cap i a la fi, és l’extrema dreta d’arreu del món el principal aliat del règim d’apartheid d’Israel”. Durant la pintada d’aquest, membres de l’organització internacionalista denuncien que la Policia Nacional espanyola els va identificar. “Hi vingueren quatre cotxes i quasi una desena d’agents per intimidar les sis o set artistes que estaven acabant la feina”, apunta. En aquest cas, Bas assenyala que el BDS-País Valencià no sols hauria vist censurada la seua activitat política amb el govern local sinó que amb la convocatòria el passat octubre de la manifestació a València denuncien que des de Delegació de Govern (actualment dirigida pel PSPV) s’hauria canviat la ubicació diverses vegades. “No vàrem saber on la realitzaríem fins al dia d’abans”, explica.
Un mes després, la mateixa corporació local denegava l’autorització de la realització de la cavalcada de les Magues de Gener. L’Ajuntament al·legava que els informes expedits pel Servei de Mobilitat Sostenible no l’aconsellaven a més que la data era “coincident amb la celebració del primer cap de setmana de rebaixes”, així com amb la realització d’una cursa a la ciutat. Beatriu Cardona, una de les Magues de Gener a més de ser membre de la comissió organitzadora, remarca el “caràcter sòrdid” de l’argumentari presentat, ja que, per una banda, les rebaixes es duen a terme el segon cap de setmana i, d’altra banda, en el moment en què acabava la carrera, hauria començat la cavalcada. “La sol·licitud es va fer el 13 de novembre i la policia local no es pot organitzar? A més a més, el mateix cap de setmana es varen celebrar altres esdeveniments com els relacionats amb els balls al carrer de les entitats falleres no van tenir cap problema”, declara.
Cardona detalla que fins i tot l’informe recollia referències a la repercussió acústica de l’esdeveniment, fet que considera contradictori si es té en compte que per exemple les mascletades superen el llindar acústic recomanat “i a pesar d’això les celebra igualment, cosa que també ens sembla bé a nosaltres”, destaca. Altrament, l’alcaldessa hauria afegit que la cavalcada «no es justifica ni per tradició ni per col·laboració». Per aquest motiu, Cardona considera que caldria emmarcar la censura a les Magues de Gener en un context més ampli que es caracteritza per l’auge de l’extrema dreta arreu. “Dins d’eixe ideari, s’emmarca la censura a esdeveniments com el nostre, grups musicals en valencià, obres de teatre, murals realitzats en defensa del poble palestí i en condemna al genocidi que està perpetrant l’Estat d’Israel”.
Fátima Navarro és sociòloga i politòloga a més d’haver publicat el llibre Entre la disciplina i la doctrina, el qual fa una anàlisi sobre l’educació franquista. Respecte de la censura a la cavalcada, Navarro sosté que quan va retornar aquesta festivitat va provocar en la dreta molta indignació, la qual cosa inclús hauria engegat una campanya per assenyalar la “desvirtuació” de Nadal. “Recorde que inclús culpaven al feminisme d’imposar un esdeveniment que segons ells no tenia cap mena de tradició. Per tant, no és una mera decisió tècnica”, opina.
Una obra de l’artista Elías Taño podria haver motivat un canvi en la legislació local de Fanzara per regular l’activitat del museu a l’aire lliure MIAU
Si fem una cerca ràpida d’imatges a la xarxa i teclegem Fanzara ens apareixeran majorment referències al museu a l’aire lliure MIAU (Museu Inacabat d’Art Urbà). D’un temps ençà, aquest museu ha estat una iniciativa del veïnat d’aquest poble de l’Alt Millars (Castelló) que a través de les façanes d’alguns dels seus edificis ha projectat nombroses obres d’art, i així va esdevenir una espècie de galeria popular. Aparentment, la polèmica que va generar una obra de l’artista Elías Taño que recull la frase “La única patria digna en este país sigue en cunetas” podria haver motivat un canvi en la legislació local que coartaria l’activitat d’aquest museu.
Més concretament, a partir d’ara els artistes hauran d’enviar un esborrany de les seues obres per tal que es revise el seu contingut i en cap cas “podran pintar-se en cap façana del municipi frases, dibuixos o similars de caràcter polític”. En un article d’opinió publicat per aquest mitjà, Taño apuntava que malgrat haver “sigut utilitzat com a excusa per a acabar amb el vessant social d’aquest projecte en concret, no és menys cert que tenen les seues raons per a voler eliminar tot signe de conflictivitat veïnal”. Al llarg de l’article l’artista gràfic reivindicava l’art “polititzat, militant i revolucionari” com a eina per a “superar aquest estat de coses”.
Per la seua banda, Navarro adverteix de la importància de la memòria històrica per poder transformar la societat: “només un poble conscient de la seua història pot forjar un futur lliure. Per això crec que la memòria històrica és la gran diana de la censura”. Si més no, insisteix en el fet que allò que tenen en comú els diferents casos de censura ocorreguts els darrers mesos al País Valencià seria el vel ideològic que tindria al darrere una societat cada vegada més autoritària: “s’intenta deslligar la vertadera intenció, de fer de manera encoberta per «qüestions tècniques» per no vincular el fons amb l’autoritarisme. En fer-ho d’aquesta manera, s’acaben legitimant les pràctiques i no tenen tant de ressò social per a les persones que no estan polititzades”.
