Segons han denunciat observadors electorals i mitjans de comunicació prokurds, autobusos plens de soldats escortats per vehicles militars s’han desplaçat aquest diumenge, 31 de març, als col·legis electorals de les províncies kurdes de Turquia per intentar fer decantar la balança cap al Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Segons Aysegul Dogan, portaveu del Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (DEM) —nom actual de l’HDP, canviat per la possible il·legalització del partit—, els observadors del partit han identificat 46.901 votants fraudulents en 31 centres. Aquest possible frau ha desencadenat incidents contra la policia turca. A Şirnak, una de les ciutats on s’han denunciat més irregularitats, el candidat a l’alcaldia del DEM va ser agredit i detingut.
Així i tot, els resultats provisionals mostren una derrota de l’AKP tant a les províncies de majoria kurda com a la resta del país, on la principal formació opositora, el Partit Popular Republicà (CHP) ha millorat els resultats i ha conservat les alcaldies de les principals ciutats, Istanbul i Ankara. El candidat del CHP, Kemal Kılıçdaroğlu, ha proclamat que “el govern d’un sol home s’ha acabat”. Per la seva banda, el president turc Recep Tayyip Erdogan ha admès públicament que no són bons resultats. Durant el discurs ha mencionat que té intenció d’acabar amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), anticipant una possible nova cortina de fum vestida d’operació militar contra el moviment guerriller kurd.
Erdogan ha mencionat que té intenció d’acabar amb el PKK, anticipant una possible nova cortina de fum vestida d’operació militar contra el moviment guerriller kurd
El Yeniden Refah Partisi, partit d’extrema dreta islamista, s’ha consolidat com la tercera força i ha guanyat a dues províncies. Aquest partit s’ha mostrat molt crític amb l’AKP, fet que ha dividit el vot proislamista. També s’ha enfrontat obertament als moviments ecologista i feminista.
El DEM, partit prokurd que agrupa gran part de l’esquerra del país, ha guanyat en dues províncies més respecte als darrers comicis. Tanmateix, es tem que el desenllaç sigui el mateix que durant l’última legislatura, quan els alcaldes van ser empresonats i funcionaris del govern d’Erdogan van ocupar els seus llocs.
Així doncs, es conforma un escenari incert davant de les eleccions generals del 2028, uns comicis on, després de 20 anys al capdavant del país, Erdogan haurà de modificar la constitució per poder ser reelegit.
