Coincidint amb la setmana del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, que es commemora cada 3 de maig d’ençà que el 1993 ho proclamés l’Assemblea General de les Nacions Unides, cinc organitzacions internacionals de l’àmbit del periodisme i de la protecció de la llibertat de premsa han fet públic un comunicat. L’International Press Institute (IPI), European Centre for Press and Media Freedom (ECPMF), European Federation of Journalists (EFJ), Free Press Unlimited i OBC Transeuropa (OBCT) mostren la seva preocupació per la imputació per part de l’Audiència Nacional espanyola del periodista de la Directa Jesús Rodríguez. Juntament amb onze persones més, Rodríguez està investigat en la causa oberta contra les mobilitzacions convocades per Tsunami Democràtic la tardor de 2019 en resposta a la sentència als líders socials i polítics del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
“Aquesta investigació pot tenir motivacions polítiques i també pot ser un intent per restringir el seu periodisme”, afirmen en l’alerta que han llençat mitjançant la plataforma Media Freedom Rapid Response
Les organitzacions han llençat l’alerta mitjançant la plataforma Media Freedom Rapid Response, un mecanisme a escala europea que rastreja, supervisa i respon a les violacions de la llibertat de premsa i dels mitjans de comunicació en els estats membres de la UE i els països candidats. “Ens preocupa que, atesa la seva trajectòria d’exposar delictes policials que han avergonyit l’Estat, i tenint en compte el context polític en què es va iniciar la investigació, així com el caràcter extrem i desproporcionat de les acusacions en qüestió que criminalitzen la dissidència sota el pretext de la legislació antiterrorista, aquesta investigació pot tenir motivacions polítiques i també pot ser un intent per restringir el seu periodisme”, afirmen a la seva missiva.
Destaquen que Rodríguez és “un periodista prominent i respectat que, entre altres coses, ha exposat delictes policials, abusos de poder i persecució de dissidències”. Referent a això, també recorden que el periodista va portar un agent antidisturbis dels Mossos d’Esquadra a judici, aconseguint una condemna de dos anys de presó per trencar-li un dit de la mà mentre cobria una mobilització. A més a més, també apunten que és un dels dos periodistes que actualment està duent a terme una denúncia contra altres dos mossos a qui acusen d’un delicte de fals testimoni i denúncia falsa.
La trajectòria de Rodríguez, sumada al fet que la causa judicial on està investigat feia quatre anys que estava en marxa sense cap progrés visible i que les autoritats judicials van anunciar les persones investigades en paral·lel a les negociacions sobre la llei d’amnistia, aixequen desconfiances més enllà de les fronteres espanyoles. Per això, aquestes entitats amb influència a les institucions europees demanen a les autoritats espanyoles “que detinguin immediatament la investigació i duguin a terme una revisió exhaustiva i creïble per a garantir el compliment dels drets humans fonamentals, inclosa la llibertat d’expressió i la proporcionalitat”.
Les organitzacions internacionals demanen a les autoritats espanyoles “que detinguin immediatament la investigació i duguin a terme una revisió exhaustiva i creïble per a garantir el compliment dels drets humans fonamentals”
Més enllà d’aquestes reaccions des del món periodístic i de suport a la llibertat de premsa en l’àmbit internacional, als Països Catalans i arreu de l’Estat espanyol també s’han posicionat organitzacions i mitjans a favor de la tasca de la Directa i Jesús Rodríguez. El Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de la Imatge UPIFC, el Sindicat de Periodistes de Catalunya – Sindicat de Professionals de la Comunicació, la Unió de Periodistes Valencians, el PEN català, la Comissió de periodistes per la Pau i l’Associació Col·lectiu de Periodistes Contrast són les set entitats del gremi períodistic que han signat el manifest Periodisme no és terrorisme.
Aquest posicionament públic, que es va llençar la mateixa setmana que es va donar a conèixer la imputació de Rodríguez, qualifica els fets com “un atac al dret a la informació que posa en risc l’exercici de la professió per a tots els mitjans”. Fins al moment, cinquanta-set col·lectius dedicats a la comunicació, entre els que es poden comptar mitjans de diferent abast territorial, ràdios lliures, publicacions en paper o digitals, entre d’altres, han respost a la interpel·lació i han signat un manifest que resta obert a noves adhesions. De la mateixa forma, s’ha activat un grup de suport al periodista per donar a conèixer la seva situació d’exili i recollir fons econòmics.
