Un alvocat que tinguem a la nevera de casa pot pesar entre 100 i 200 grams. Posem que en pesa 200. Però a l’hora d’avaluar la càrrega que la producció d’aquest fruit ha suposat per a la sostenibilitat del planeta hi haurem d’afegir el pes dels 330 litres d’aigua que han estat necessaris perquè creixi, maduri i arribi a la nostra llar. Aquesta és la quantitat que s’infereix dels càlculs de l’organització internacional Water Footprint Network, dedicada a avaluar l’eficiència de l’ús de recursos hídrics. Els estudis d’aquesta entitat estableixen l’advocat, –una fruita originària de zones tropicals, amb molta pluja i climes càlids– com el producte fructícola que més aigua reclama: 1.981 litres per cada quilo produït, més del doble que un quilo de pomes (822 litres), de plàtans (790 litres) i quasi quatre cops més que els cítrics (la demanda hídrica dels quals oscil·la entre 560 i 748 litres, segons la varietat).
Amb tot, l’alvocat està de moda i la seva producció, comerç i consum s’ha disparat en la darrera dècada, embolcallada en la imatge d’aliment clau en una dieta saludable. A Catalunya, les Illes i el País Valencià, el seu consum s’ha multiplicat per dos en deu anys (d’11.098 el 2013 a 27.193 el 2023). La febre alvocatera ha servit de reclam per a l’inversionisme global en la indústria agroalimentària, fins al punt que els portals especialitzats en l’anàlisi de mercats estimen un increment dels ingressos al sector de fins a 7.800 milions d’euros en els pròxims dos anys.
Aquesta expansió ha convertit l’Estat espanyol en el principal centre neuràlgic en la producció d’aquest fruit a Europa, ja que acapara el 85,2 % dels cultius que s’hi destinen al continent. I tot i que aquest boom es focalitza principalment a Andalusia (amb el 75% de la superfície cultivada), l’auge també ha estat molt notable als territoris de parla catalana (on ja es concentren el 12,3% dels conreus). Al País Valencià és on sens dubte més s’ha disparat el cultiu de l’alvocat. En algunes comarques, com la Marina Baixa, la Safor, el Camp de Morvedre, la Plana Alta i la Plana Baixa, els cultius d’alvocaters ja superen les cent hectàrees i guanyen terreny a marxes forçades al tradicional conreu de cítrics, a causa del millor rendiment econòmic que té la seva producció: mentre que un quilo de taronges es paga al sector primari a 0,38 euros, la mateixa quantitat d’alvocats té un guany de 2,5 euros com a mínim. El reportatge de portada de l’edició d’aquest mes de febrer de la Directa, dedicat als impactes d’aquest cultiu a escala global i local, recull la veu de diverses cultivadores de les comarques valencianes i de les Terres de l’Ebre, que confirmen la major despesa hídrica de l’alvocater respecte del cítric –tot i que, curiosament, des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer es desmenteix–, però que aquest major cost queda compensat pel preu de venda.
El reportatge posa en evidència també com els Països Catalans s’han erigit en un enclavament decisiu del circuit comercial d’aquest mercat emergent, ja que, a banda de la producció i la importació per al consum propi, bona part dels fruits que arriben d’altres centres productors com Mèxic, el Perú i Colòmbia, s’exporten de nou a llocs com l’Estat francès, el Marroc i Itàlia. I aquesta dinàmica ha anat clarament in crescendo durant la darrera dècada. Així, mentre en l’any 2014, Catalunya, el País Valencià i les Illes van importar la mateixa quantitat d’alvocats que es van exportar (6.000 tones), el 2024, la xifra s’ha quintuplicat: els diferents territoris van importar 37.034 tones, de les quals, 20.652 es van exportar de nou.
El treball –firmat per Ester Fayos, Albert Alexandre i el periodista mexicà Andrés Domínguez– analitza, amb diverses veus expertes la contradicció d’aquest auge en un context d’emergència climàtica, i especialment en zones on s’està patint un alarmant esgotament de recursos hídrics a causa de la sequera, com a Andalusia o les comarques del País Valencià on més s’està implantant. I també com, en altres punts del planeta, com l’estat de Michoacán, a Mèxic, s’està traduint en desforestacions, expulsions de grups de població local i repunts de la violència a causa dels intents per part de càrtels criminals de controlar el negoci. Finalment, es fa una radiografia dels moviments societaris que s’estan produint, tant en l’àmbit de l’agroindústria com en altres sectors econòmics, per invertir en aquest cultiu en alça.
