El sòl que trepitgem és ple de vida. És l’hàbitat de milers d’espècies de plantes, insectes, fongs, i altres organismes, que conformen tot un univers d’interaccions. A més, ens proveeix de molts serveis essencials. Per exemple, produeix la major part dels aliments que consumim, emmagatzema carboni atmosfèric i actua com una esponja que absorbeix l’aigua i ajuda a reomplir els aqüífers.
El problema és que, en el cas dels sòls agrícoles (a diferència dels forestals), anys d’agricultura intensiva, basada en monocultius, maquinària pesant i un excés de pesticides i fertilitzants, han empobrit la seva vida i els han deixat nus. Això fa que cada cop siguem més dependents de fertilitzants externs per conrear. Aquests químics tenen un impacte en els ecosistemes. Un exemple és l’excés de nitrats que, entre altres conseqüències, contamina els aqüífers. De fet, un estudi del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB assenyalava que el 80 % dels fertilitzants nitrogenats usats en l’agricultura es perden i tenen un impacte molt negatiu a la natura.
A més, els cultius intensius també emeten una gran quantitat de CO2 perquè fan servir maquinària pesant que funciona amb gasoil, a banda d’altres pràctiques que disminueixen el contingut de matèria orgànica.
Anys d’agricultura intensiva, basada en monocultius, maquinària pesant i un excés de pesticides i fertilitzants, han empobrit la vida dels sòls i els han deixat nus. Això fa que cada cop siguem més dependents de fertilitzants externs per conrear
Per revertir la situació, la ciència treballa en nous models agrícoles que recuperin la salut del sòl perquè sigui més fèrtil, capaç d’acollir biodiversitat, emmagatzemar més carboni i mantenir-se humits –especialment útil en situacions de sequeres com les que patim al Mediterrani– i, en definitiva, perquè el sector estigui millor adaptat al canvi climàtic.
Una de les alternatives que està agafant força és l’anomenada agricultura regenerativa. A Catalunya ja hi ha finques que apliquen aquest tipus de producció des de fa anys. Quatre d’elles –Pomona Fruits, VerdCamp Fruits, Planeses i Família Torres– participen en el projecte RegeneraCat, una iniciativa que coordina el CREAF amb l’objectiu de remarcar amb dades científiques els beneficis del model regeneratiu.
