Fa un parell de setmanes, l’opinió pública italiana va quedar commocionada en descobrir-se que un agent de policia s’havia infiltrat al moviment polític Potere al Popolo, a la ciutat de Nàpols. Es tractava del primer cas conegut de vigilància encoberta contra una formació política legal. Ara, gràcies a una investigació periodística de Fanpage.it, s’ha pogut confirmar que aquell no era un episodi aïllat, sinó només la punta de l’iceberg: cinc agents infiltrats han estat identificats a Milà, Bolonya, Roma i de nou a Nàpols, tots ells provinents del mateix curs de formació policial.
L’operació no es pot considerar un incident aïllat. Els cinc agents implicats provenen tots del 223è curs de formació d’agents de policia, i després d’un període de pràctiques en diferents comissaries, van ser transferits al grup d’antiterrorisme el desembre del 2024. La infiltració va produir-se entre octubre i novembre del mateix any, amb l’objectiu d’inserir els policies en les estructures locals de Cambiare Rotta, la branca juvenil vinculada al partit.
L’operació no es pot considerar un incident aïllat. Els cinc agents implicats provenen tots del 223è curs de formació d’agents de policia
A Milà dos policies es van fer passar per estudiants amb preocupacions socials i van participar en mobilitzacions de denúncia del cost de vida i en manifestacions solidàries amb Palestina. A través d’activitats estudiantils es van integrar a la dinàmica de l’organització sense aixecar sospites immediates. Només la revisió meticulosa de fotografies i vídeos per part de les activistes va permetre identificar-los i conèixer les seves veritables identitats.
A Bolonya, un altre agent infiltrat, de només vint-i-un anys, va participar activament en assemblees universitàries i mobilitzacions de carrer, incloent-hi la protesta del 30 de novembre per Palestina i actes electorals estudiantils. El seu últim acte públic va ser el 27 de maig de 2025, en una manifestació contra la presència de la primera ministra Giorgia Meloni a la ciutat. Aquell mateix dia, Fanpage va publicar el cas del primer infiltrat descobert a Nàpols. A partir d’aleshores, el policia de Bolonya va desaparèixer sense deixar rastre.
El cinquè intent d’infiltració va tenir lloc a la Universitat La Sapienza de Roma, però va fracassar. Gràcies a l’observació acurada de les activistes, es van detectar incongruències en la conducta de l’individu, que va aparèixer del no-res amb una història poc convincent. Va participar en una assemblea a la Facultat de Dret, però el seu interès excessiu i actitud invasiva van fer saltar les alarmes. El seu intent d’integració va durar pocs dies i es va aturar davant l’escepticisme general.
Silenci institucional i exigències de responsabilitats
Després de la publicació del cas de Nàpols, es van presentar tres preguntes parlamentàries per part del Partit Democràtic, l’Aliança Verds i Esquerra, i el Moviment 5 Estrelles. Cap d’elles ha rebut resposta del govern de Giorgia Meloni. El Ministeri de l’Interior no ha fet cap declaració oficial. L’única resposta va arribar a través de “fonts qualificades” que van negar l’existència d’autorització judicial per a l’operació i van afirmar que es tractava d’un cas aïllat, cosa que els fets desmenteixen.
També es va dir que les fotos dels agents infiltrats eren públiques als seus perfils socials, però Fanpage ha desmentit això: les seves xarxes estaven totalment tancades i no contenien cap referència a la seva ocupació real.
Giuliano Granato, portaveu de Potere al Popolo, ha exigit saber qui va ordenar l’operació i ha afirmat que “el silenci del govern ja no és acceptable”
Giuliano Granato, portaveu de Potere al Popolo, ha exigit saber qui va ordenar l’operació i ha afirmat que “el silenci del govern ja no és acceptable”. A més, recorda que aquesta acció es produeix en un context repressiu més ampli: al mateix temps que es produïen aquestes infiltracions, alguns periodistes de Fanpage i activistes de Mediterranea Saving Humans van ser objecte d’espionatge mitjançant programari espia com Paragon.
Infiltració o criminalització de la dissidència?
El cas ha encès les alarmes sobre l’ús indegut dels cossos de seguretat per vigilar i infiltrar-se en organitzacions polítiques legalment constituïdes. “Demanem a totes les forces democràtiques, a la societat civil i als ciutadans que es mobilitzin perquè la política no es pugui exercir amb por de ser espiat per la policia”, diu Anita Palermo, activista de Roma.
La desaparició sobtada dels agents després de la seva identificació, la manca de transparència per part del govern i la sistematicitat de l’operació apunten a una actuació coordinada i planificada. Segons Granato “s’estan vulnerant drets fonamentals com la llibertat d’expressió, d’associació i de reunió, escrits a la Constitució”.
Aquest escàndol ha obert un debat profund sobre la qualitat democràtica de l’estat italià i el límit entre la seguretat i la llibertat política
Aquest escàndol ha obert un debat profund sobre la qualitat democràtica de l’estat italià i el límit entre la seguretat i la llibertat política. Mentre el govern guarda silenci, els moviments socials i partits polítics exigeixen explicacions, transparència i garanties que fets com aquests no tornaran a produir-se.
Les infiltracions no només representen una violació de la intimitat i la confiança dins de les organitzacions, sinó que obren la porta a una deriva autoritària. Quan la dissidència política és tractada com una amenaça terrorista, la democràcia mateixa es veu qüestionada.
