Just ara fa un any que s’han incorporat com a mòduls transversals la digitalització i la sostenibilitat aplicada al sistema productiu a la formació professional catalana. Dues matèries que marquen el nostre dia a dia, i en les quals hauríem de formar els nostres infants i adolescents de forma crítica de manera urgent. Resulta, per això, que com sempre, els interessos de les multinacionals passen per sobre de qualsevol racionalitat i, avui dia, són les que marquen el camí en ambdues línies.
De la digitalització, la seva agència esbiaixada i la seva petjada ecològica en parlarem un altre dia. Avui dia el que sobta (o no tant) és l’origen de les formacions docents que arriben des del Departament d’Educació per al mòdul de sostenibilitat, els primers i més accessibles (per gratuïtat) materials al respecte (tant per a estudiants com per a docents) i que tot i tractar-se d’un mòdul transversal que en el context actual manifestament s’havia d’haver implementat fa temps, no requereix especialització. Qualsevol docent del cicle formatiu pot impartir-la sense cap mena de coneixement previ, quan, entre d’altres, sociòlegs, geògrafs o antropòlegs s’acrediten en medi ambient i societat o sostenibilitat durant el seu periple formatiu.
De segur que aquesta disfuncionalitat era ben coneguda pels lobbies vinculats als combustibles fòssils, que s’han afanyat a posar en marxa l’enèsima estratègia de greenwashing i a oferir cursos gratuïts per a docents en el mòdul de sostenibilitat (amb el biaix intrínsec que això comporta) i basats en l’ús dels seus materials i plataformes.
Avui dia el que sobta (o no tant) és l’origen de les formacions docents que arriben des del Departament d’Educació per al mòdul de sostenibilitat
És el cas de les formacions gratuïtes que ofereix el programa Zinkers pertanyent a la Fundació Repsol. A través d’FPEmpresa (amb presència de CaixaBank, igual que al projecte Escola Nova 21) ofereixen un taller gratuït de sostenibilitat adreçat a docents de Formació Professional. Segons els promotors, aquesta formació té com a objectiu proporcionar eines pràctiques, materials i recursos (els de la seva plataforma) suposadament “innovadors” (concepte també esbiaixat pel paradigma imperant i que sembla que hem convertit de forma fal·laç en quelcom inherentment positiu), elaborant inclús una programació del mòdul per al curs vinent.
De passada, en finalitzar la formació, s’atorga una certificació reconeguda per la Direcció General d’FP de la Generalitat de Catalunya (curiós si més no, ja que no és habilitant) però de segur que influirà a l’hora d’atorgar el mòdul, perquè és molt probable que molts centres i equips docents decideixin utilitzar la plataforma. El cost d’oportunitat pel que fa al factor temps en l’ús d’aquests materials per a docents esgotats per la burocràcia, la gestió d’aules amb altes ràtios i la preparació dels materials didàctics és molt baix (estalvia molt de temps). El fet és que en molts casos els alumnes no disposen de llibres, als centres no hi ha biblioteques prou dotades i en treballar en entorns estrictament digitals, o es preparen materials didàctics propis (amb la sobrecàrrega que això implica) o s’opta per materials gratuïts encara que aquests puguin incórrer en un elevat grau de conflicte d’interessos.
Els primers llibres a arribar als docents al respecte van ser de la Fundació Naturgy (també disposa de materials didàctics gratuïts) i de Repsol, que a la seva plataforma n’ofereix per a totes les etapes educatives.
Els lobbies vinculats als combustibles fòssils s’han afanyat a posar en marxa l’enèsima estratègia de greenwashing oferint cursos gratuïts per a docents en el mòdul de sostenibilitat
Tant és així, que molts instituts institucionalitzen que seran els d’aquesta plataforma els continguts a emprar en tots els cicles. Estem parlant d’un mòdul transversal que s’imparteix a tots els cicles formatius, però que a diferència de la Formació i orientació laboral (FOL) o l’anglès no disposen de departament propi i queda en mans dels equips docents de cada cicle decidir qui i com s’imparteix un mòdul del qual probablement no en saben res i que en molts dels casos no tenen gens d’interès a impartir, perquè es tracta de continguts fora de la seva especialització.
Òbviament, davant el desconeixement, resulta senzill i temptador recórrer a materials amb unitats didàctiques o avaluacions ja enllestides i gratuïtes. L’elaboració de materials propis per part dels docents desgasta i les editorials cobren. No és aquesta una dinàmica ja coneguda? Dona mai una multinacional amb el benefici entre cella i cella res gratuït, sense algun tipus de contraprestació?
Evidentment, hi ha interessos. Entre ells, un mòdul indulgent, acrític, basat en uns Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) que els estudis i projeccions dels organismes més rellevants a escala global al respecte, com el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (l’IPCC, per les seves sigles en anglès), l’Informe Global sobre Biodiversitat (GBO, per les seves sigles en anglès) o l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per les seves sigles en anglès), ja han advertit en els seus darrers informes que no són suficients. Ja ho sabíem, tampoc són vinculants. A més, no s’estan complint els objectius marcats i el seu propòsit de creixement econòmic, amb el metabolisme que comporta (el suposat desacoblament de l’economia no és tal), és incompatible amb la sostenibilitat (també es basa en una economia circular que des de Nicholas Georgescu-Roegen sabem que és entròpicament impossible).
No és fútil que ens trobem vorejant el límit de seguretat dels +1,5 °C sobre l’era preindustrial (si és que no l’hem traspassat ja) o que acabem de superar el 7è llindar de 9 per evitar el col·lapse ambiental (acidificació dels oceans) segons l’Stockholm Resilience Centre.
Esdevé imperatiu expulsar els lobbies de l’educació en general i de l’educació en sostenibilitat en particular
Suposadament, a fi i efecte d’evitar i penalitzar les estratègies de greenwashing de les multinacionals contaminants, la UE disposa de directives com les Green Claim Directives o les Empowering Consumers Directive. Però sembla que postular-se com a referents de la sostenibilitat en educació, patrocinar l’ús de plaques solars a la Fira del Llibre de Madrid o modificar la seva identitat visual per mitjà de l’eslògan “Amb tota l’energia”, posant al mateix nivell els combustibles fòssils i les renovables, no entren dins aquesta categoria.
No en va estem parlant del principal emissor de gasos d’efecte hivernacle d’Espanya (Naturgy es troba en el 6è lloc) i una de les cinquanta primeres al món des de 1850, pel que fa a empreses associades al petroli i al ciment.
Per tant, esdevé imperatiu expulsar els lobbies de l’educació en general i de l’educació en sostenibilitat en particular (de debò és alguna cosa discutible?), atorgar especialització al mòdul (no és un tema ambiental, és ecosocial) i posar-lo al centre de l’agenda amb l’esperit crític tan desgastat i banalitzat per part del Departament d’Educació.
S’està instrumentalitzant tant el concepte de sostenibilitat que fa la sensació s’hagi produït un desplaçament semàntic cap a la sostenibilitat de les condicions (materials i immaterials) per al manteniment del sistema i del seu benefici.
