Després d’una reducció del nombre de contencions mecàniques als centres penitenciaris catalans el 2024, la tendència enguany és creixent. Entre el gener i el maig de 2025, les corretges de subjecció per immobilitzar persones privades de llibertat es van aplicar 341 vegades, 76 més que durant el mateix període de l’any anterior.
La Directa ha accedit a les dades d’ús de contencions, una mesura coercitiva que tant organitzacions pels drets humans com organismes internacionals denuncien. Durant els primers cinc mesos de l’any, dels nou centres penitenciaris catalans, Brians 1 torna a ser el que més n’acumula, amb 111, una xifra que representa el 32,5% del conjunt. En xifres absolutes continuen predominant les contencions regimentals (204) per sobre les sanitàries (137) i pràcticament representen dos terços del total.
Les regimentals són contencions ordenades per un professional de vigilància penitenciària o per la direcció del centre amb l’objectiu de castigar o controlar la persona priva, mentre que les sanitàries les ordena personal sanitari, metge o psiquiatre. De fet, si s’exclouen les contencions sanitàries de les dades de Brians 1, on es troba la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya (UHPP), el centre que encapçala l’aplicació de la mesura passa a ser Brians 2. A l’altre extrem, hi ha la presó de Lledoners, on només s’han dut a terme onze contencions en els primers cinc mesos de l’any, totes regimentals.
“No ens sorprèn l’increment de contencions. La nostra impressió és que no hi ha hagut cap canvi perquè sigui d’una altra manera”, conclou Cristina Garés, coordinadora de SIRECOVI
“No ens sorprèn l’increment de contencions. La nostra impressió és que no hi ha hagut cap canvi perquè sigui d’una altra manera”, conclou Cristina Garés, coordinadora del Sistema de Registre i Comunicació de la violència institucional (SIRECOVI) impulsat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH). Per Garés, impera la “discrecionalitat” entre centres en funció de la junta directiva que hi ha.
Des de SIRECOVI fan seguiment de diverses persones preses que han patit contencions mecàniques. La coordinadora explica que l’experiència d’un intern ha canviat dràsticament en ser traslladat de presó: “Per protagonitzar incidents, a Quatre Camins el van lligar catorze vegades en un any, però des que és a Lledoners han evitat aplicar-li aquesta mesura”. Garés també exemplifica el cas d’un altre intern amb discapacitat física, que va amb cadira de rodes, que van immobilitzar des de quarts de set de la tarda fins a l’endemà al matí.
El Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura i d’altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants del síndic de greuges de Catalunya (MCPT) ha constatat que “moltes de les contencions excedien en el temps i no hi havia cap element que justifiqués que continuessin immobilitzant aquesta persona, atès que les circumstàncies que n’havien motivat l’aplicació havien desaparegut”. Per a l’exdirector de presons, Josep Font, és una de les conductes més degradants i humiliants, i al seu entendre és il·legal.
El departament de Justícia només ha facilitat la durada mitjana de les contencions per centre penitenciari –no de cada una de les contencions– i, per tant, no es poden apreciar quins són els valors més freqüents. D’acord amb les mitjanes, en termes generals, les subjeccions ordenades per un professional sanitari tenen durades superiors a les regimentals, però hi ha dues presons on aquesta lògica s’inverteix: al Centre Penitenciari Ponent, on les regimentals han durat una mitjana de 6,3 hores i les sanitàries, 1 hora; i a la presó de Joves, on les regimentals presenten una mitjana de 3,8 hores mentre les sanitàries d’1,7. El centre de Lleida, a més, registra la durada mitjana més elevada de contencions disciplinàries.
Recentment, l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), la coalició més gran d’organitzacions en aquesta matèria, ha fet referència a aquesta mesura coercitiva dins les presons catalanes. A la fitxa sobre l’Estat espanyol de l’Índex Global de la Tortura 2025, l’OMCT assenyala que el personal penitenciari de Catalunya “aplica amb freqüència” mesures que “no compleixen amb les disposicions legals”, com ara “lligar els detinguts als llits” o “càstigs corporals”. Per aquesta raó, organismes, com el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) ha demanat en diverses ocasions la seva abolició.
El mes de maig, el PSC, PP, Vox i Junts per Catalunya van tombar la creació d’un grup de treball en matèria penitenciària i drets humans de la Comissió de Justícia del Parlament
En sentit contrari, el mes de maig, el PSC, PP, Vox i Junts per Catalunya van tombar la creació d’un grup de treball en matèria penitenciària i drets humans de la Comissió de Justícia del Parlament. Una desena d’entitats la defensen davant de l’augment de la pràctica de contencions mecàniques, així com dels suïcidis i de la relació entre l’aïllament penitenciari i la salut mental.
Mentre a Catalunya va estar vigent el protocol aprovat amb la Circular 2/2021 –fruit d’un procés de diàleg entre el departament i diverses entitats de drets humans, juristes, expertes en salut mental i organismes internacionals per a la prevenció de la tortura–, l’evolució a l’alça de l’aplicació de subjeccions a les presons catalanes es va revertir. Però el 2022 el nou equip, encapçalat per Lourdes Ciuró, va aprovar un nou protocol amb la Circular 1/2022, que ha estat denunciat com a “flagrant regressió de drets” per una quinzena d’entitats i criticat pel síndic de greuges així com per l’Organització Mundial Contra la Tortura.
