En les primeres hores del dissabte 12 de juliol, un dron israelià que sobrevolava l’oest de la ciutat de Gaza va llançar un atac contra un edifici residencial situat al carrer Revolució, a poca distància de l’estadi nacional de futbol de Palestina. El bombardeig, executat mentre la ciutat encara dormia, va colpejar de ple un apartament familiar d’aquest barri densament poblat de la Franja, que va quedar greument danyat després de l’impacte.
Entre les víctimes mortals de l’atac, segons l’oficina de mitjans dels presos palestins, hi havia el Youssef Al-Zuq, un noi de 17 anys conegut per haver estat quan era un nen el pres polític alliberat més petit del món. El jove havia nascut el 2008 en una presó d’Israel perquè la seva mare, la Fàtima Al-Zuq, havia estat detinguda un any abans en sortir de Gaza per acompanyar una neboda a l’hospital. Tot i que encara no ho sabia, ja aleshores estava embarassada.
La mort del Youssef va causar una commoció immediata, ja que per un instant va tornar a posar rostre humà al macabre recompte diari de víctimes mortals —en gran part anònimes— provocades pels atacs de l’exèrcit israelià a Gaza. Només durant el mateix dissabte del bombardeig que li va arrabassar la vida, els atacs d’Israel a la Franja van causar almenys una seixantena de morts directes més, segons el balanç ofert per les autoritats sanitàries locals.
Només durant el mateix dissabte del bombardeig que li va arrabassar la vida, els atacs d’Israel a la Franja van causar almenys una seixantena de morts directes més
La història personal del Youssef s’ha convertit també en un nou recordatori de l’experiència col·lectiva de molts palestins de Gaza, inclosos els més joves, marcada per una crueltat estructural sostinguda: va néixer entre reixes, va ser alliberat de la presó sent encara un infant, va créixer sota el bloqueig israelià i les seves campanyes militars recurrents contra la Franja, i va morir de matinada a casa seva, en un bombardeig, quan s’acostava a la majoria d’edat.
La història de Youssef està, des de l’inici, inevitablement lligada a la de la seva mare, que va sobreviure a l’atac de dissabte. La Fàtima Al-Zuq fou detinguda el maig del 2007 després de ser interrogada per les forces d’ocupació en el pas fronterer de Beit Hanun, al nord de Gaza, quan acompanyava una neboda a un hospital de Ramallah, a Cisjordània. Llavors, el seu entorn va declarar a mitjans locals que creien que l’arrest havia estat motivat per una acusació infundada de possible intenció de cometre un atemptat. Però mai es va aportar cap evidència.
La Fàtima va saber que estava embarassada a la presó de Hasharon, a Israel. La seva família va assegurar en aquella època que tan sols se’ls van permetre tres trucades durant tot el procés i que no es va autoritzar el seu marit a acompanyar-la quan va donar a llum en Youssef. A més, les autoritats penitenciàries només la van portar a un hospital i li van treure les manilles en l’últim moment del part, i tant ella com el nadó van ser retornats a la presó el mateix dia.
Dones palestines sota tortura
La Fàtima estava empresonada sota el règim de detenció administrativa, que permet a les autoritats israelianes retenir indefinidament i sense judici persones que no han comès cap delicte, basant-se en sospites que podrien infringir la llei en el futur i sense revelar cap prova. Aleshores hi havia més de 9.500 palestins reclosos a presons d’Israel, incloses 58 dones i 440 menors, segons un article del periodista palestí Mohammed Omer publicat el 2009.
Segons un informe de l’època del grup palestí de drets humans Addameer, la majoria de dones palestines empresonades a Israel havien estat sotmeses a pressions psicològiques i a diverses formes de tortura
Segons un informe de l’època del grup palestí de drets humans Addameer, la majoria de dones palestines empresonades a Israel havien estat sotmeses a pressions psicològiques i a diverses formes de tortura, i s’hi remarcava que les embarassades no rebien cap tracte preferencial. Una advocada de Fàtima va declarar que, després del naixement de Youssef, no la va poder visitar perquè no es permetia que la Fàtima portés el seu fill a les trobades amb l’equip legal.
Tots dos van ser finalment alliberats l’octubre del 2009 en el marc d’un acord entre Hamàs i Israel, pel qual Tel-Aviv va deixar en llibertat 20 preses palestines a canvi que el moviment palestí lliurés un vídeo que demostrava que el soldat israelià Gilad Shalit, capturat tres anys abans a l’interior d’Israel, seguia viu. Shalit va ser alliberat l’any 2011 en un altre acord amb Hamàs, que va comportar l’excarceració de més de 1.000 presos palestins.
El Youssef i la Fàtima van sortir llavors d’una presó per entrar-ne en una altra: una Gaza sota bloqueig. El setembre del 2013, mitjans locals van informar que el Youssef, aleshores de cinc anys, havia començat el seu primer any d’escola primària en un centre del barri de Shujaiya, a la ciutat de Gaza. Una organització de presos palestins va alertar, però, que el nen continuava necessitant “cures i atenció especial” a causa del trauma del seu pas per la presó.
Ousman Babir Noor, fundador de la campanya Protect Palestine, va recordar que el Youssef no va conèixer cap altra realitat que la vida “sota ocupació, bloqueig i sis campanyes de bombardejos israelians”
A partir d’aquell moment, el rastre del Youssef als mitjans locals es comença a perdre. El 2014, amb només 6 anys, va sobreviure a una ofensiva d’estiu de dos mesos que va causar més de 2.000 morts, entre ells centenars de nens. Als 13 ja havia viscut tres grans ofensives militars israelianes.
El Youssef va ser finalment mort el passat dissabte, quan li quedaven pocs mesos per arribar a la majoria d’edat. En una darrera imatge compartida pel Centre Palestí d’Informació, es pot veure el seu cos sense vida dins d’una bossa blanca per a cadàvers, amb el nom escrit a sobre en vermell i només el rostre al descobert. Al darrere, la Fàtima apareix ajupida, visiblement desolada, vestida de negre i amb la cara recolzada sobre el braç dret d’un altre jove.
Després que transcendís la mort del Youssef, diversos usuaris a les xarxes socials li van retre homenatge. La periodista i presentadora Marwa Osman va recordar que el jove “no va arribar a conèixer la llibertat, només el soroll metàl·lic de les portes de la presó i el rugit dels avions de guerra”. Ramy Abdul, president del grup de drets humans Euro-Med, va destacar que s’havia convertit també en “un símbol de la lluita de la seva mare”. I l’Ousman Babir Noor, fundador de la campanya Protect Palestine, va recordar que el Youssef no va conèixer cap altra realitat que la vida “sota ocupació, bloqueig i sis campanyes de bombardejos israelians”.
