El professorat del País Valencià denuncia una forta reducció de personal aprovada per la Conselleria d’Educació en el curs que comença aquest dilluns. L’evidència més clara d’aquesta retallada es pot veure en les llistes de vacants per a l’adjudicació de professorat reingressat, provisional, en pràctiques i interí per al curs 2025/2026. Segons el comptatge realitzat pel Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), s’han ofert un total de 14.434 places, 4.527 menys que el curs passat. Sumant la tissorada del curs que ara comença i la de l’any 2024-2025, hi ha hagut una reducció de 7.433 adjudicacions respecte al curs 2023-2024. Aquestes dades trenquen amb la tendència que s’havia donat amb el govern del Botànic, el qual va augmentar les places oferides cada any, passant d’unes 10.000 al 2016 fins a les 21.000 al 2023. A banda dels cossos de Mestres i de Secundària, també s’han produït retallades de personal en la resta de nivells. Si bé en el curs passat es van donar sobretot en les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i conservatoris, en el curs que ara comença el cos més afectat és el de Formació Professional (FP), en el qual s’han reduït més de 300 places, segons el sindicat. Així mateix, l’Associació Valenciana d’Escoles per a Adults (AVED) ha denunciat reduccions de finançament i plantilles de fins al 70 % en alguns centres.
El 2023, amb el govern del Botànic, la Conselleria i els sindicats van signar uns acords per al nombre de places de professorat de cara als següents cursos. Malgrat que el Tribunal Superior de Justícia va decretar que el nou govern havia de complir aquest acord, Conselleria el va substituir per una ordre de plantilles que ha suposat les fortes retallades de personal.
En el curs passat les retallades es van donar sobretot en les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i conservatoris, en el curs que ara comença el cos més afectat és el de Formació Professional (FP), en el qual s’han reduït més de 300 places
Aquesta nova política va en la línia de les declaracions del conseller Rovira poc després de prendre el càrrec: “hi ha centres on sobren professors”. En canvi, Marc Candela, portaveu de l’STEPV, considera que “les adjudicacions haurien de continuar creixent anualment, ja que ens falta personal”. Coincideix amb aquesta opinió Isabel Moreno, presidenta de l’Associació de Direccions de l’Escola Pública del País Valencià (ADEP-PV): “la consulta lingüística, els canvis de normativa, les creixents necessitats especials de l’alumnat… Són un cúmul de canvis que requereixen molts més professors que no tenim”, declara. Així mateix, denuncia que aquestes retallades incrementaran encara més les ja elevades ràtios d’alumnes per docent, i posa l’exemple de Xàbia, on ella treballa. “No queden vacants de primària en tot el municipi, les classes tenen el màxim de 27 alumnes, no sabem on escolaritzar els infants”, declara.
Una altra important retallada és la del personal encarregat d’atendre l’alumnat amb necessitats especials. Fins ara s’havia gestionat mitjançant el Pla d’Actuació per a la Millora (PAM), però a partir d’aquest curs s’ha introduït el programa Recursos Extraordinaris per a la Millora Acadèmica (REMA). “Amb el PAM es podien demanar docents especialitzats en funció de les necessitats de l’alumnat, mentre que amb el REMA és Conselleria qui reparteix unilateralment el personal”, explica Sílvia Cortés, mestra de Pedagogia Terapèutica (PT) en el centre 9 d’Octubre de Tavernes Blanques. Així mateix, Candela assegura que, segons una enquesta realitzada pel sindicat, “amb aquest canvi la majoria de centres han perdut recursos necessaris per a atendre l’alumnat”. D’altra banda, Moreno posa èmfasi en la reducció del personal de suport lingüístic. “Abans era habitual que els centres tingueren un auxiliar de conversa, i ara molts se n’han quedat sense”, assegura. En canvi, denuncia que “en les escoles concertades n’estan augmentant, això no té cap trellat”.
FP, la més afectada
Les retallades d’aquest curs han sigut especialment notables en el sector de Formació Professional. Segons una enquesta realitzada per l’STEPV a 37 centres repartits arreu del País Valencià, s’ha reduït una mitjana de 3 professors per centre. “L’administració veu aquest sector com una despesa, quan és una eina clau per al desenvolupament del nostre país”, declara Inma Giner, professora d’FP en el CIPFP Misericòrdia de València. El principal factor que ha facilitat aquesta retallada de personal ha sigut un canvi en les hores lectives establert en la nova ordre de plantilles, amb el qual els cicles semipresencials passen de 30 a 25 hores setmanals. A més, segons explica Giner, aquesta reducció genera una sobrecàrrega de treball, ja que el docent ha de donar els mateixos continguts en menys hores, i en molts casos ha d’impartir més matèries per tal de complir amb els horaris. “Açò repercuteix en la qualitat de l’ensenyament i en l’atenció a l’alumnat”, critica. D’altra banda, també s’han eliminat cicles complets en molts centres educatius (com a mostra, en els 37 centres enquestats per STEPV s’han eliminat 24 cicles), la qual cosa implicarà que milers d’alumnes no podran cursar els cicles desitjats. Segons assegura Giner, açò s’està compensant amb un augment de l’oferta de cicles en centres privats. “Van retallant en la pública per a obligar l’alumnat a anar a la privada”, denuncia Giner.
D’altra banda, s’ha retallat també en les condicions laborals del personal expert, al qual mitjançant el Decret 97/2025 publicat en juny se’ls redueix el nombre d’hores de treball de 37,5 a 22 hores setmanals. “Això suposa una reducció del salari de quasi mil euros”, denuncia Xavier Betoret, professor d’FP a l’IES El Caminàs de Castelló de la Plana. Aquesta reducció es deu al fet que, segons indica el Decret, el professorat expert ja no es considera docent del centre, sinó col·laborador extern a temps parcial, i per tant no ha d’assistir a claustres ni reunions amb l’equip docent. “Amb aquest nou horari pràcticament només es contemplen les hores lectives, no tenen temps per a preparar les classes”, declara Betoret. A més, el nou Decret ha canviat els requisits per al professorat expert, i ara exigeix que al mateix temps que donen classe estiguen en actiu en el sector productiu associat a la seua docència, la qual cosa farà que molts experts actuals no puguen continuar treballant. Betoret conclou que les retallades en FP també fomenten l’educació privada: “comencen atacant els sectors xicotets perquè és on més possibilitat de negoci pot tindre la privada”.
Per totes aquestes raons, el col·lectiu va dur a terme concentracions el 23 de juliol. Com que Conselleria no ha atès les peticions, finalment l’STPV, UGT, CCOO, CGT i CSO han convocat una vaga de 2 hores el dia 8 de setembre, coincidint amb l’inici de l’activitat lectiva. La vaga es durà a terme entre les onze i la una del matí, per a facilitar al professorat que puga acudir a les diferents concentracions que es realitzaran a les dotze davant les direccions territorials d’educació a Alacant i Castelló i de la Conselleria d’Educació a València. “És una vaga simbòlica perquè es veja que el curs no comença amb normalitat”, explica Candela. Per la seua banda, Giner assegura que “continuarem fent mobilitzacions perquè la gent està molt cremada”, i no descarten una vaga indefinida com la que es va realitzar a Astúries el passat mes de juny. També destaca que “l’alumnat s’està mostrant interessat a implicar-se en les mobilitzacions, ja que açò afecta els seus estudis”.
Un curs marcat per les protestes
A les denúncies contra les retallades en personal se sumen les demandes per les condicions laborals del professorat, com ara la reducció de la càrrega burocràtica o les millores retributives, reivindicacions que comparteix també el professorat de Catalunya. “El nivell de vida ha augmentat i els nostres salaris estan pràcticament estancats, tenim una pèrdua de poder adquisitiu impressionant”, assegura Candela. Exigeixen l’augment dels recursos econòmics per a donar suport a l’alumnat més vulnerable. “Les desigualtats socials estan creixent, tenim famílies que viuen amuntonades en pisos. Necessitem més recursos econòmics per a poder compensar això, suministrar-los el material, el menjador…”, declara Moreno. Així mateix, reivindiquen millores de les condicions dels centres, fent èmfasi en la climatització per a fer front al canvi climàtic. En aquesta línia, denuncien que deu mesos després de la dana els centres afectats encara no s’han recuperat. “Estan molt desesperats perquè no veuen que s’avance, se senten abandonats des del primer dia”, lamenta Candela. Inspecció de Treball va emetre una resolució on exigia a Conselleria una sèrie de mesures a aplicar en aquests centres, a les quals “s’ha fet cas omís”, asseguren des del sindicat.
Denuncien que no s’ha respectat la demanda de valencià en les comarques de predomini lingüístic castellà
D’altra banda, pel que fa a la polèmica consulta sobre la llengua, el professorat denuncia les dificultats que suposa la seua aplicació. “Hi ha centres que tenen una barreja, com per exemple un primer en valencià i un en castellà, dos segons en valencià, dos tercers en castellà… Això pedagògicament és un desficaci”, declara Candela. Moreno posa un exemple: “si tens 32 alumnes en valencià i 8 en castellà només pots posar-ne 25 en valencià perquè és la ràtio màxima, i aleshores has de posar 7 alumnes en la llengua que no han escollit”. I afegeix: “tenim tots els dies famílies que venen a queixar-se’n”. Moreno destaca també que amb aquesta llei els criteris pedagògics per a agrupar l’alumnat desapareixen. “Si tens per exemple 5 alumnes amb necessitats educatives especials i tots et demanen la mateixa llengua els has de posar en la mateixa classe, quan convindria separar-los per a poder atendre’ls millor”. Així mateix, denuncien que no s’ha respectat la demanda de valencià en les comarques de predomini lingüístic castellà. “A penes s’han creat unitats en valencià en aquestes zones, amb l’argument que no hi ha demanda suficient”, denuncia Candela. Com que a la normativa no s’especifica què significa “demanda suficient”, el sindicat els va preguntar pel criteri aplicat. “Encara estem esperant la resposta”, lamenta Candela.
Per totes aquestes raons, des del sindicat preveuen que aquest serà un curs de mobilitzacions contra les polítiques regressives del govern valencià i per les condicions laborals del professorat. “Volen denigrar l’escola pública, i no ho permetrem”, rebla Cortés. Segons explica Candela, s’estan duent a terme reunions entre sindicats i assemblees de professorat per a concretar futures accions. “El col·lectiu de mestres aguantem molts cops, però quan ens toquen els drets fonamentals, i sobretot els de l’alumnat, ens plantem”, conclou Moreno.
