El pròxim 29 d’octubre farà un any de les catastròfiques inundacions que assotaren les comarques de València i deixaren 229 víctimes mortals al País Valencià. Dotze mesos després, el record del temporal continua ben present, per les incògnites que encara envolten la gestió “negligent” del Consell, per la manca d’assumpció de responsabilitats polítiques, així com per la no cobertura de les necessitats bàsiques dels barris afectats o una reconstrucció que veïnat, entitats socials i expertes climàtiques consideren que no s’ajusta als criteris de justícia social i climàtica. Aquests són alguns dels motius pels quals, des de novembre de 2024, la societat valenciana ha eixit al carrer a final de cada mes, i aquest dissabte, 25 d’octubre, ho ha tornat a fer per dotzena vegada en una crida multitudinària als carrers de València.
La mobilització ha estat convocada pel moviment Acord Social Valencià, que aglutina els Comitès Locals de l’Emergència i la Reconstrucció dels municipis afectats, les associacions de víctimes de la dana, i més de 200 entitats socials, cíviques i sindicals del país. L’Acord va nàixer amb una necessitat compartida: la dimissió de tot el Consell de Mazón. Es tracta de la reivindicació principal, la qual plantegen com a “imprescindible” per caminar cap a una “construcció col·lectiva de polítiques preventives per fer front a la crisi climàtica i social”, “l’estabilització d’una societat trencada i dessagnada” i superar el dol “social”, exposen en un comunicat. A València, la marxa ha començat amb més de mitja hora de retard a causa de la gran assistència de gent. Tres hores després de començar el recorregut, la manifestació encara no havia acabat. A Alacant s’havia convocat a les sis des de l’IES Jorge Juan, i a Castelló hi haurà una concentració a la plaça Major a les set de la vesprada del dia 29 d’octubre.
L’Acord Social Valencià recorda que l’aigua o la riuada “no van ser les responsables” de les pèrdues humanes i materials, sinó “les polítiques negligents que anteposen els interessos econòmics a la vida”
L’Acord Social Valencià recorda que l’aigua o la riuada “no van ser les responsables” de les pèrdues humanes i materials, sinó “les polítiques negligents que anteposen els interessos econòmics a la vida i van convertir les poblacions de l’Horta Sud en una trampa mortal”. Fan referència al que investigacions històriques i relats veïnals han considerat com el gran punt d’inflexió: la imposició política del Pla Sud de 1957. La tesi doctoral d’Iván Portugués, professor de Geografia a la Universitat de València i veí de Benetússer, explica com la construcció del nou llit formigonat del Túria va dividir pobles sencers i va alterar totes les xarxes de carreteres, camins veïnals i séquies, amb el consegüent aïllament social i cultural entre comunitats. A més a més, el plantejament urbanístic va generar un “efecte crida” per a la construcció d’autovies, indústries, línies ferroviàries, àrees logístiques i, fins i tot, nous barris en zones completament inundables.
Des de l’Acord Social Valencià denuncien que els plantejaments urbanístics en zones inundables són els que “ens continuen ofegant”. Després de la barrancada, el govern valencià de dreta i extrema dreta ha continuat aprovant o reactivant projectes urbanístics en zones inundables, tal com va explicar aquest mitjà a la Directa 584. Així mateix, segons denuncien, ha plantejat una reconstrucció basada en el “formigó” —en referència a la construcció en zones inundables—, la “corrupció” —ja que alguns dels contractes públics per reconstruir han estat adjudicats a empreses esquitxades per casos de corrupció dels governs del PP— i els “barracons”. Segons dades de les associacions de pares i mares de València, 23 escoles i instituts s’han de reconstruir parcialment o totalment. Mentre això ocorre, la Generalitat ha habilitat barracons “sense menjadors, laboratori, gimnàs o biblioteca, i fàcilment inundables”, denuncien. Com a resposta, l’Acord Social Valencià planteja una reconstrucció basada en “l’impuls transformador dels sectors populars” i sota criteris de justícia social i climàtica.
Pel que fa a l’assumpció de responsabilitats polítiques, critiquen les “mentides” de Mazón sobre la seua actuació el dia de la dana. “Només hem sabut el que va passar el 29 d’octubre a colp d’auto judicial i gràcies al treball de la premsa compromesa amb la veritat”, reblen organitzacions com Acció Cultural del País Valencià i Intersindical Valenciana en un comunicat conjunt. De fet, el passat 16 d’octubre el president es va enfrontar en el Parlament valencià a una allau d’acusacions de mentider per part de l’oposició després de fer-se públic el llistat de telefonades que va fer el dia de la dana. El minut a minut de Mazón entre les 15.00 i les 20.28 hores continua sent una incògnita un any després. Se sap que va estar en el restaurant el Ventorro amb la periodista Mariabel Vilaplana entre les 15.00 i les 18.45, però es desconeixen els detalls sobre què va fer i on fins que va arribar al Cecopi. La versió oficial sosté que va visitar el palau de Manises, seu del Govern. El temps que va romandre allà tampoc queda clar després que Vilaplana modificara la seua versió dels fets en una carta oberta, on assegurava que va eixir del restaurant una hora més tard del que havia dit mesos abans.
“Només hem sabut el que va passar el 29 d’octubre a colp d’auto judicial i gràcies al treball de la premsa compromesa amb la veritat”, reblen organitzacions com Acció Cultural del País Valencià i Intersindical Valenciana
A aquests motius per mobilitzar-se se sumen els pressuposts signats per PP i Vox, amb retallades en polítiques en defensa de la llengua, la memòria democràtica o la gestió d’espais naturals. Cal recordar que l’acord amb el qual PP va aconseguir el vot de Vox per aprovar els pressupostos de 2025 inclou mesures com l’eliminació de les subvencions a organitzacions socials que “donen suport a la immigració il·legal” o un “pla de retorn d’immigrants irregulars”. També demana la supressió dels projectes inclosos en l’Agenda 2030 de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible, així com trencar amb el Pacte Verd Europeu, el paquet d’iniciatives cap a una transició ecològica i per mitigar els efectes del canvi climàtic liderat per la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, companya de partit de Mazón.
La dotzena manifestació forma part d’un programa d’actes i protestes durant el mes d’octubre, en el marc del primer aniversari de la dana. A banda de xarrades o formacions en emergència climàtica, una altra de les línies de treball és el record i homenatge a les víctimes. Les entitats convocants celebraran un homenatge a les víctimes al Teatre Olympia de València el mateix dissabte 25 al matí. Es tracta d’un acte demanat per les famílies que no volen acudir al funeral d’Estat convocat pel mateix 29 d’octubre, després que Mazón haja anunciat la seua participació malgrat la petició de les víctimes perquè no assistira. També convoquen un acte de denúncia i homenatge el dimecres 29 d’octubre, a la plaça de la Mare de Déu de València, i dues marxes el mateix dia des d’Albal i Sedaví, municipis de l’Horta Sud.
