Des del paratge del pla de Clarà, al municipi de La Nou de Berguedà, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i el moviment cívic Pla de Clarà Viu han expressat en roda de premsa el seu rebuig frontal al projecte de central hidroelèctrica reversible que hauria d’entrar en funcionament l’any 2033. Entre altres crítiques, consideren que el projecte “presenta mancances greus de documentació i incògnites no resoltes”, algunes de les quals relacionades amb el fet de construir l’embassament superior de la central en una zona geològicament inestable.
El macroprojecte l’impulsa des de Madrid la companyia Capital Energy, un imperi de les renovables capitanejat per Jesús Martín Buezas, l’ex gendre de Florentino Pérez
Aquesta gegantina infraestructura energètica, que es va presentar a l’opinió pública com “una gran oportunitat de desenvolupament per a la comarca” l’impulsa des de Madrid la companyia Capital Energy, un imperi de les renovables capitanejat per Jesús Martín Buezas, l’ex gendre de Florentino Pérez. Per a difuminar qui ho lidera han creat la societat mercantil Amaranta Energy SL, que incorpora com a sòcia principal una de les grans companyies hidroelèctriques d’Europa, l’austríaca Verbund, i que està presidida per Juan José Sánchez Domínguez, doctor en enginyeria per la Universitat Pontifícia de Comillas i format a l’IESE Business School de la Universitat de Navarra i a l’Energy Markets Group de la London Business School. Fa vint anys va ocupar un càrrec d’assessor al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí del primer executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Com a portaveu, però, han escollit l’arquitecte català Carles Farràs, nascut a Berga i conegut pels seus més de vint-i-cinc anys com a cap de producció del temple de la Sagrada Família.
Les entitats que s’hi oposen denuncien que la futura declaració com a Projecte d’Interès Públic serà un instrument per “alliberar-los de les limitacions que les ordenances urbanístiques i mediambientals dels municipis afectats els imposen”. En aquest sentit, asseguren que el projecte “multiplicarà per tres els impactes ambientals que van anunciar”. A més, Hèctor Aranda, del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, durant la compareixença ha estat molt crític amb el Consell Comarcal del Berguedà, requerint-los a “estudiar tota la documentació tècnica del projecte abans d’aplaudir amb les orelles la destrucció del patrimoni natural”.
Anuncien la presentació d’un plec d’al·legacions pel risc tectònic, la superació dels límits d’emissió de gasos contaminants i l’impacte sobre el cabal ecològic del riu Llobregat
A més, han anunciat la presentació d’un plec d’al·legacions contra el projecte de central reversible per, entre altres aspectes, el risc tectònic, la superació dels límits d’emissió de gasos contaminants durant la construcció, l’impacte de la línia elèctrica d’evacuació fins al municipi d’Olvan, l’impacte sobre el cabal ecològic del riu Llobregat, l’impacte sobre els aufranys –una au autòctona de la família dels rapinyaires–, l’afectació a la connectivitat dels espais protegits del pla de Clarà, la incompatibilitat amb els planejaments urbanístics municipals i la vulneració dels processos de participació ciutadana.
Pròximament, també iniciaran la campanya pel NO als municipis de Vilada i La Nou de Berguedà, on s’ha convocat una consulta, que volen que sigui un “plebiscit” que si guanyen “es retiri el projecte”. A més, recolliran signatures a tot el Berguedà i al conjunt de la llera del Llobregat, fins a arribar a la seva desembocadura al Prat. Cal recordar, que la futura central no seria operativa en cas que l’embassament baixés per sota del llindar del 23% de la seva capacitat, un supòsit que ja es va produir en la recent sequera. “Si ens afecta una nova sequera es forçarà una reducció del cabal de sortida de la Baells i això afectarà el cabal ecològic del Llobregat i la biodiversitat de tota la conca”, denuncien.
El portaveu del projecte hidroelèctric, Carles Farràs, assegura que “és una infraestructura necessària per al país per arribar als objectius de la transició energètica”
Per convèncer els municipis i la població de la comarca, el portaveu del projecte Carles Farràs, ha assegurat que “és una infraestructura necessària per al país per arribar als objectius de la transició energètica i també per aconseguir la sobirania energètica de Catalunya, que puguem generar tota l’electricitat que gastem”. I com a reclam assegura que “durant la construcció es crearien 1.700 llocs de treball directes i indirectes, i quan entri en funcionament donarà feina a una trentena de persones. Pels ajuntaments suposarà uns ingressos valorats en uns 600.000 euros en impostos anuals, i la creació d’un fons de desenvolupament de 400.000 euros anuals”.
