El desembre de 2023 Javier Milei va donar la sorpresa en convertir-se en president de l’Argentina. D’ençà d’aleshores, s’ha convertit en una referència de l’extrema dreta global. Com va aconseguir prendre el poder? Quina relació té amb l’Estat espanyol? I amb els Estats Units? Parlem amb el periodista argentí Juan Elman que ha participat en l’informe D’Espanya al món: la projecció global de l’ultradreta espanyola contra els drets sexuals i reproductius publicat per l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, on s’analitza quin pes té l’extrema dreta espanyola en l’ecosistema mundial ultraconservador.
Quins són els orígens de l’extrema dreta actual a l’Argentina?
“El fracàs del centredreta de Mauricio Macri és central per entendre l’auge de l’extrema dreta de Javier Milei”
Per a entendre-ho cal explicar com es va reorganitzar la dreta els deu anys previs a l’arribada de Javier Milei al poder. D’una banda, és clau el fracàs del govern de Mauricio Macri, que venia a representar el centredreta liberal i l’oposició al kirchnerisme i que va ser un fracàs econòmic, polític i cultural. El mileisme acusa el macrisme d’haver cedit a massa banderes de l’esquerra. Una mica com succeeix amb altres crítiques de la ultradreta al centre i a la dreta en altres llocs del món. El fracàs del centredreta és central i després hi ha hagut altres fites tant en l’escenari polític i com en el social que expliquen l’auge de Milei.
Com per exemple?
És el cas de l’oposició a la legalització de l’avortament, un tema on l’extrema dreta va construir una mena d’oposició des de baix, de carrer, contra tota l’agenda dels moviments en favor de la diversitat i de les dones, ja que la lluita per l’avortament sintetitzava i representava altres lluites progressistes. En tercer lloc, parlaria de l’economia. Milei era molt influent en xarxes socials, amb presència a la televisió i ,des d’aquestes plataformes, apel·lava als joves d’entre 16 i 18 anys. Va començar a succeir en un context previ a la pandèmia i va esclatar amb ella. La pandèmia va ser l’altra fita. La frustració que va aparèixer amb la prolongació de la quarantena en el cas argentí. Amb l’impacte econòmic que va tenir per a un sector de la classe mitjana informal i molts joves que van patir l’aïllament i els costos econòmics.
Quins elements de l’extrema dreta espanyols hi trobem?
“A partir del 2010 es veu una important presència d’Hazte Oír a l’Argentina en el marc de l’oposició a lleis com la del matrimoni igualitari”
Hi ha una gran relació històrica amb Espanya, però sobretot derivada dels vincles de l’última dictadura militar amb el franquisme. Certament, hi havia una presència o una ombra del nacionalcatolicisme a l’Argentina. A partir del 2010 es produeix un punt d’inflexió a tota Amèrica Llatina, que cal identificar amb la presència d’Hazte Oír a la regió, en el marc de l’oposició a unes certes lleis i reformes com la del matrimoni igualitari. Organitzen accions des de baix coordinades amb actors conservadors locals, als quals doten de certa estructura i narrativa. El 2013, amb CitizenGo això té un nou recorregut. Ens trobem en un moment d’expansió de drets en el marc de la segona presidència de Cristina Kirchner. A partir de 2018, però, Vox comença a aparèixer amb força, en part per la història personal d’algun dels seus líders del moment amb l’Argentina. Penso sobretot en Javier Ortega Smith, que té ascendència argentina i vincles locals.
Les relacions personals hi ajuden doncs?
Cal dir que Vox i la Fundació Disenso ja tenien contacte amb Javier Milei abans que fos una opció viable a escala nacional. Resumint, Hazte Oír i CitizenGo tenen un primer protagonisme en el marc de l’oposició de carrer i, a partir de 2018 en el camp de la política nacional, són Vox i Fundació Disenso les organitzacions que tenen un rol central. Comença aleshores una relació estreta amb Santiago Abascal, a través d’actors com Agustín Laje. Es troben en fòrums de l’extrema dreta, es consideren aliats. Tanmateix, i malgrat els vincles personals, avui el pes de Vox s’està diluint i la presència de l’extrema dreta dels Estats Units a l’Argentina ha agafat pes.
Com connecten les idees ultraconservadores amb el jovent?
“Molt del suport que registra Milei té a veure amb el seu antiestatisme i amb el suport a una menor intervenció de l’estat”
És clar que una part de la joventut va secundar i encara fa costat a Milei, per més que aquest suport s’hagi anat desgastant en els anys de govern. És, però, un suport notable que connecta amb el que passa a altres llocs del món. Cal matisar, però, perquè no confondria el suport a Milei amb el suport a les idees d’extrema dreta. Té a veure amb el seu antiestatisme, amb el suport a una menor intervenció de l’estat i l’oposició al progressisme que s’identifica amb el govern d’abans. Quantes d’aquestes idees són d’extrema dreta i representen la joventut? No ho sé. Diria que aquesta relació no és tan directa. Una part de la joventut que fa costat a Milei no podria englobar-se en les idees d’ultradreta. Crec que hi ha un suport més lligat a factors econòmics que a la qüestió cultural.

En quin grau Macri i les elits econòmiques són responsables de l’aparició d’un fenomen com Milei?
“El debat de l’avortament va mostrar que l’extrema dreta estava arribant a una part de la joventut de fora dels centres urbans”
El seu fracàs econòmic va fer que la dreta sociològica arribés a la conclusió que el projecte moderat era insuficient. Milei ara representa un camp de la dreta, però quan va ascendir semblava una resposta a la crisi del sistema polític. Durant l’era Macri es va produïr el primer debat sobre l’avortament que va acabar amb el fracàs del projecte i amb una mobilització feminista molt forta. Això va suposar una reorganització del camp conservador o ultraconservador. Aquesta discussió va fer evident que una part del camp conservador votava per Macri, però volia una versió més dura, més radical de la dreta. El debat de l’avortament també va mostrar que l’extrema dreta estava arribant a una part de la joventut de fora dels centres urbans.
Abans comentaves que la importància de la ultradreta espanyola a l’Argentina ha anat en declivi, en detriment de l’extrema dreta estatunidenca. Quina relació tenen Milei i Trump?
“Milei sempre està en una posició subordinada, seguint el que els Estats Units diu o el que l’Argentina creu que els Estats Units vol”
En els últims mesos hem vist com Milei sembla ser el principal aliat de Trump a l’Amèrica Llatina o, almenys, a l’Amèrica del Sud. Es tracta d’una relació asimètrica, perquè Milei sempre està en una posició subordinada, seguint el que els Estats Units diu o el que l’Argentina creu que els Estats Units vol. Amb tot, per a Trump la supervivència de Milei és important. El suport dels Estats Units és fonamental per a entendre la supervivència de Milei. Quant durarà això? És difícil de predir.
Es tracta d’una aliança sòlida?
Trump és erràtic per naturalesa i impredictible. Canvia moltes vegades d’aliats i d’opinió. No seria rar que canviés la seva opinió de Milei. Milei, a més, en el cas de l’Amèrica Central i del Sud juga un rol important i ha estat pres com un model per a alguns líders d’extrema dreta. En termes d’influència és rellevant, així com per exemple, Nayib Bukele [El Salvador] juga un altre paper destacat pel que fa a la crisi de seguretat.
I quin paper jugarà Milei en l’onada reaccionària global?
Vox havia intentat articular un front de la dreta i la ultradreta a l’Amèrica Llatina, Milei no sembla tenir la intenció de construir un front, més aviat sembla interessat a teixir vincles amb l’extrema dreta de diferents llocs del món, sobretot dels Estats Units i d’Europa. Prefereix atribuir-se el rol d’agitador que d’articulador.
