L’aturada a les aules del País Valencià d’aquest 31 de març arriba després d’un procés de mobilització i autoorganització del professorat en sindicats i assemblees de docents. Des de l’entrada del PP i Vox al govern valencià, s’han organitzat desenes d’assemblees i enquestes entre el professorat per a definir prioritats i reivindicacions, i s’han convocat accions, jornades de protestes i vagues contra les polítiques de la Conselleria d’Educació, ara encapçalada per María del Carmen Ortí (PP). La convocatòria de vaga d’aquest dimarts l’han feta l’STEPV, CGT, COS, UGT, CCOO, el Consell Sindical Obrer i sindicats estudiantils —SEPC i el Sindicat d’Estudiants—, amb una àmplia vertebració territorial per mitjà de la Plataforma Docents en Lluita i la Coordinadora d’Assemblees Docents, que agrupen professionals de totes les etapes educatives, i també la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per una vintena de sindicats i organitzacions de l’ensenyament.
En els dies previs a la convocatòria s’han celebrat assemblees comarcals, municipals i per centres, xarrades, tallers de pancartes, concentracions i, en alguns instituts, com el de Formació Professional La Torreta d’Elx, una cinquantena de docents s’han tancat com a mesura de pressió. El matí del 31 de març ha arrencat amb piquets informatius a les portes de centres educatius de tot el territori i protestes. A les deu, milers de docents s’han concentrat davant de les seus de la Conselleria d’Educació a Castelló, València i Alacant, i a les dotze s’hi han convocat manifestacions. A la capital del Túria, la policia ha intentat aturar el professorat quan es dirigia en columnes fins a la plaça de Sant Agustí, lloc d’inici de la manifestació.
Entre les principals reivindicacions hi ha la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims anys, una baixada de les ràtios o atenció “real” a la diversitat i la inclusió
“És un dia històric. El professorat ha respost massivament a la convocatòria de vaga. Conselleria hauria de prendre nota i seure a negociar les nostres demandes. Estem farts d’esperar. Volem una reunió urgent”, ha exigit Marc Candela, portaveu del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament al País Valencià (STEPV). Segons els convocants, el seguiment és del 80%, mentre que la Generalitat parla d’un 31,4%. A València, quan la capçalera de la mobilització s’ubicava el carrer la Pau, les últimes manifestants encara no havien eixit de Sant Agustí; i a Castelló, la manifestació arribava a la seu de Conselleria, a l’avinguda del Mar, i la cua era a la plaça Clavé, a un quilòmetre del punt final del recorregut.
Entre les principals reivindicacions hi ha la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims anys, una millora “efectiva” de l’estabilitat laboral i equiparació dels drets de conciliació laboral i del nombre de dies d’assumptes propis a la resta de funcionariat. També una baixada de les ràtios, atenció “real” a la diversitat i la inclusió, la defensa de l’ensenyament en valencià, la recuperació dels acords de plantilles docents per a revertir les retallades, alleugerir la sobrecàrrega de tasques burocràtiques, augmentar els recursos i millorar les infraestructures del sistema educatiu públic i mantenir l’acord de 2010 que regula les borses de treball del professorat interí.
Des de la Plataforma Docents en Lluita, denuncien que el professorat ha perdut un 25% del poder adquisitiu i que, des de l’any 2010, no s’ha aprovat cap pujada salarial autonòmica, només s’hi han aplicat les d’àmbit estatal. El passat 24 de març, en un document enviat per la Conselleria d’Educació als sindicats i organitzacions educatives, l’administració condicionava qualsevol millora salarial al finançament autonòmic, alhora que proposava incloure les pujades estatals en el pacte de negociació sense aportar cap millora pròpia. “El document és una burla, perquè no aborda cap reivindicació real i, en canvi, imposa excuses i restriccions. A més, és una proposta unilateral, que no ha tingut en compte les nostres demandes”, critica Sandra Cáceres, portaveu de les Assemblees de Docents. En la mateixa línia s’expressa Candela: “El document està mort. Cap organització sindical l’hem valorat, sinó que els hem exigit una negociació real i efectiva”.
Des de les organitzacions sindicals i docents amenacen amb una aturada indefinida a partir de maig si Educació no canvia l’actitud i considera les propostes del professorat. Per ara, l’únic compromís de la consellera és assistir a la reunió de negociació fixada per al pròxim 16 d’abril, però “sense cap concreció sobre les nostres demandes”, lamenta Candela. Rubén Pacheco, portaveu de la Plataforma per l’Ensenyament, titlla de “burla” el comportament de Conselleria i sosté que la vaga és “absolutament imprescindible”. Des de l’Assemblea de Docents, defensen que “el diàleg ha d’anar acompanyat de compromisos reals i avanços concrets. Mantindrem les reivindicacions fins que es produïsquen canvis efectius”.
Pel que fa a les retallades, les organitzacions i sindicats convocants denuncien que l’Ordre 9/2025, de determinació de les plantilles de personal docent en els centres públics no universitaris del País Valencià, “ha reduït plantilles i suprimit reforços”. Una de les evidències més clares de les retallades es pot veure en les llistes de vacants per a l’adjudicació de professorat reingressat, provisional, en pràctiques i interí per al curs 2025/2026. El comptatge realitzat pel Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) recull un total de 14.434 places, 4.527 menys que el curs passat. Sumant la tisorada del curs actual i la de l’any 2024-2025, hi ha hagut una reducció de 7.433 adjudicacions respecte al curs 2023-2024.
En Formació Professional, 2.336 alumnes s’han quedat sense plaça, s’han eliminat 24 cicles i compten amb 300 docents menys, segons dades de la Plataforma Docents en Lluita
Segons una enquesta elaborada per l’STEPV i contestada per 672 docents, quasi un 50% de les enquestades van reclamar més personal especialitzat en l’atenció a necessitats educatives especials, com professorat de pedagogia terapèutica, d’audició i llenguatge i educadores. També és un clam unànime la recuperació de les 30 hores en els cicles semipresencials d’FP. Als cicles formatius, a més a més, 2.336 alumnes s’han quedat sense plaça, s’han eliminat 24 cicles i compten amb 300 docents menys, segons dades de la Plataforma Docents en Lluita.
A les retallades en nombre de docents se suma la no baixada de les ràtios. El govern espanyol va aprovar reduir el màxim d’alumnes per aula a tot l’Estat: a primària el límit passarà de 25 a 22 —el professorat en reclama 20—, i a l’ESO, de 30 a 25. Al País Valencià, però, encara no s’han aplicat aquestes reduccions. Marc Candela defensa que les ràtios reduïdes “permeten dedicar més temps a l’atenció individualitzada de cada alumna i alumne, especialment a qui més suport necessita, a més de millorar el clima de convivència i facilitar l’intercanvi i interacció entre l’alumnat i el professorat”.
En relació amb les condicions de les infraestructures educatives, el professorat reclama una millora de la climatització, reformes i manteniment. “Encara hi ha molts centres en barracons i les aules no estan adaptades a les temperatures actuals. En estiu fem classe amb 27 graus”, denuncia Cáceres. A més a més, desenes de centres educatius encara no s’han recuperat totalment dels estralls que va provocar la dana, mentre que 23 escoles i instituts s’han de reconstruir parcialment o totalment, segons dades de les associacions de pares i mares de València.
Un altre dels principals motius que ha portat a la vaga és la llei de regulació de la “llibertat educativa”, en substitució de la llei de plurilingüisme aprovada pel Botànic. Amb la nova norma, són els pares, mares o representants legals de l’alumnat qui trien la llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills i filles. S’hi sumen dues particularitats: d’una banda, l’establiment d’uns percentatges d’ensenyament del valencià, castellà i anglés, diferents entre zones valencianoparlants i castellanoparlants i en cada etapa escolar; i d’altra, que si no s’arriba a un percentatge mínim de famílies que trien una de les dues llengües oficials, no s’obrirà cap línia. Entitats com Escola Valenciana i Famílies pel Valencià s’han oposat fermament a la norma. “La llibertat d’elecció de les famílies no és un bé en si mateix al qual s’haja d’aspirar: és responsabilitat de l’administració educativa garantir el dret de la població a rebre un ensenyament de qualitat i en valencià”, asseveren des d’Escola Valenciana.
