L’aturada a les escoles infantils de 0 a 3 anys és el resultat d’un procés de mobilització i autoorganització de mestres i educadores en sindicats i plataformes. Catalunya, el País Valencià i les Illes han estat escenari de protestes per a denunciar la manca de reconeixement de l’etapa; accions que s’han refermat amb el suport a l’aturada indefinida iniciada el 7 d’abril a Madrid. La convocatòria de vaga estatal per al 7 de maig compta amb un ampli front sindical, format al País Valencià per CGT, CCOO, UGT, Intersindical Valenciana i CNT. A Catalunya, el suport de la USTEC, CGT, CCOO, UGT i l’Intersindical ha permès fixar, a més, una segona jornada de vaga per al 20 de maig. El moviment s’ha articulat per mitjà de les plataformes 0-3, integrades a escala estatal en la Plataforma Laboral d’Escoles Infantils (PLEI).
Tot i que cada escola bressol de cada comunitat autònoma té la seua pròpia realitat, totes comparteixen el mateix patró: un model de gestió fragmentat en mans privades i públiques —de gestió directa, prestada per la mateixa administració; o indirecta, externalitzada a una empresa—, precarietat laboral, ràtios que superen les recomanacions dels organismes europeus, manca de recursos humans i econòmics per a garantir una atenció adequada als infants o una sobrecàrrega de tasques burocràtiques.
“Demanem que el 0-3 siga gratuït, universal i de qualitat perquè no sigui el privilegi d’unes poques famílies”, defensa Sara Escobedo, mestra a Barcelona
La gestió de les escoles de 0 a 3 anys recau en empreses o entitats privades o en una titularitat pública repartida entre governs autonòmics i municipals. Catalunya té un total de 968 escoles bressol de titularitat pública, 926 de les quals són municipals i només 42 són de la Generalitat, segons dades del Departament d’Educació. El País Valencià compta amb 759 escoletes públiques, de les quals 611 són de gestió municipal.
Per a Sara Escobedo, mestra d’una llar d’infants de Barcelona i militant de la CGT, la gestió tan fragmentada és una mostra de com de menystinguda està una etapa que considera “vital” en el desenvolupament de les criatures: “no es considera rellevant i així ho demostren les condicions. Demanem que el 0-3 siga completament gratuït, universal i de qualitat perquè no sigui el privilegi d’unes poques famílies, i això ara mateix només està passant en alguns centres que depenen d’ajuntaments que hi tenen voluntat”. És per això que des de la Plataforma 0-3 de Catalunya exigeixen que el primer cicle d’infantil siga reconegut “com a part plena i essencial del procés educatiu” amb una inversió “pública i sostinguda” que assegure els recursos i les condicions adequades per a garantir el desenvolupament integral dels infants.
En el cas de Catalunya, la gratuïtat de l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys en els centres públics només s’aplica als infants de dos a tres anys des de setembre de 2023, però el finançament de la plaça per infant varia segons la tipologia de l’escola bressol. En les de gestió municipal, el Departament d’Educació assumeix 1.600 euros d’escolarització; en les de gestió autonòmica, l’administració assumeix tot el cost; mentre que en les privades, subvenciona 800 euros per infant i curs. Amb tot, la manca de places públiques fa que moltes famílies no hi puguen accedir i es vegen obligades a optar per centres privats. Des de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, la responsable de comunicació, Anna Casanovas, defensa que “tots els infants han de rebre el mateix tracte en mitjans, recursos i oportunitats, amb independència de si la llar és pública o privada”.
Al País Valencià, el govern del PP i Vox va consolidar la gratuïtat de l’educació entre els 0 i 3 anys que ja havia iniciat el govern del Botànic. Tanmateix, tot i que van celebrar la mesura, des de la Plataforma per un Ensenyament Públic també adverteixen que es tracta d’una moneda amb doble cara: “Es fa aquesta inversió just en el tram educatiu on més privada hi ha. Veiem que de nou es confirmen les polítiques per a beneficiar la privada i desmantellar la pública. El que calen són més places públiques”, subratlla Marc Candela, portaveu del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament al País Valencià (STEPV). Per la seua part, la Plataforma Escoles Infantils 0-3 anys-Comunitat Valenciana defensa que en el marc actual de la gratuïtat “hi haja unes condicions i criteris comuns en totes les escoles”, explica Ariana Serrano, mestra de l’escola infantil de Bèlgida (la Vall d’Albaida) i membre de la plataforma.
Baixada de ràtios
Una de les mesures que permetria millorar les condicions laborals de les mestres i educadores d’infantil és la baixada de ràtios. Mentre que la Unió Europea aconsella ràtios de 4 infants de 0 a 1 any per educadora, 6 per al grup d’1 a 2 anys i un màxim de 8 per al tram de 2 a 3 anys, l’Estat espanyol arriba a triplicar aquestes xifres. En el grup de 0 a 1 anys, pot haver-hi 8 alumnes per educadora i s’augmenta fins a 13 en el tram d’1 a 2 anys. El salt més gran es produeix amb les criatures de 2 a 3 anys, on la ràtio es dispara fins als 20 infants per professional.
“Volem equiparar la ràtio a la de la Unió Europea per a oferir el benestar que necessiten els infants”, exigeix Ariana Serrano, mestra i membre de la plataforma valenciana 0-3
Des de la PLEI, denuncien que són les ràtios “més elevades d’Europa” i, així i tot, el govern espanyol ha deixat fora el primer cicle d’infantil del projecte de llei que redueix ràtios i limita la jornada lectiva del professorat en Primària, l’ESO i Batxillerat. “Així és impossible atendre la infància com es mereix, i el resultat és clar: sobrecàrrega per a les treballadores i pitjor qualitat educativa. És urgent reduir les ràtios”, rebla Escobedo. Serrano va molt més enllà i, sobre les ràtios, assegura: “Açò és violència cap a la infància”. “Volem equiparar-nos a la Unió Europea per a oferir el benestar que necessiten els infants”, emfatitza.
Una altra de les reivindicacions és la incorporació de l’anomenada “parella educativa”. “Ens referim a la presència de dues professionals a l’aula per a poder atendre cada xiquet i xiqueta com es mereix”, exposa Serrano, i afegeix: “sempre des de la corresponsabilitat i el treball conjunt”.
Segons relaten les professionals entrevistades, en el millor dels casos, ara només es compta amb una figura de reforç durant les hores de dinar i descans. “L’horari és de 9 del matí a cinc de la tarda, per tant, passem moltes hores a soles. Contínuament es creen situacions que requereixen que estigues amb ells i els acompanyes de manera individual i no ho podem fer”, lamenta Escobedo. En aquest sentit, tant Serrano com Escobedo defensen que és urgent augmentar el nombre de professionals per aula per a atendre també la diversitat de l’alumnat segons les necessitats individuals i específiques de cada infant.
Més recursos a la inclusió
En l’àmbit de la inclusió, de nou, la normativa deixa al marge el 0-3. Els decrets català i valencià que estableixen un sistema inclusiu amb mesures universals i intensives només doten de personal especialitzat les etapes obligatòries. “Legalment, es considera que fins als 3 anys no es pot diagnosticar un infant amb necessitats educatives especials, però la realitat és que cal una actuació precoç per a millorar el seu benestar”, assevera la mestra de Barcelona.
Des de les plataformes també posen en relleu la precarietat d’un sector altament feminitzat
Per a millorar les condicions laborals i, per consegüent, l’atenció socioeducativa, les professionals de la infància també exigeixen dignificar els salaris, equiparant-los amb els de la resta d’etapes educatives, i reduir el nombre d’hores lectives per a poder destinar temps a altres tasques. “Necessitem hores no lectives per a preparar espais i materials, planificar, elaborar documentació, preparar reunions amb les famílies o avaluar cada infant com es mereix. Són tasques que ens demana la llei i moltes vegades les fem fora del nostre horari i això repercuteix en la qualitat de l’ensenyament-aprenentatge”, subratlla Serrano.
Des de les plataformes també posen en relleu la precarietat d’un sector altament feminitzat. Segons dades del Departament d’Educació, a l’educació infantil, el 97,7% de les professionals són dones. “Aquesta feminització no pot ser excusa per mantenir un infrafinançament crònic ni perpetuar condicions laborals precàries i salaris insuficients. Invertir en un sector tan feminitzat és, a més, una qüestió de justícia social i d’igualtat de gènere”, defensa la Plataforma 0-3 de Catalunya.
