Catalunya viu una nova vaga de docents i personal educatiu. A partir de dos quarts d’onze Barcelona acollirà una manifestació que tindrà el seu inici a la Plaça Espanya i a l’Estació del Clot. Les dues columnes confluiran a les dotze a Plaça Urquinaona per dirigir-se a la Plaça de Sant Jaume.
La mobilització arriba en el moment de més tensió entre la majoria dels sindicats de l’ensenyament i el govern de la Generalitat presidit per Salvador Illa. De fet, a les reivindicacions que ja perseguien la CGT, la Intersindical, Aspepc i l’USTEC en les aturades que es van fer el març passat després que el govern pactés un acord unilateral amb la UGT i CCOO, se suma el malestar que diverses decisions del Departament d’Educació han generat darrerament en la comunitat educativa.
Els sindicats aspiren a forçar el govern a tornar a un procés de diàleg. Així, dijous es presentaran a la mesa sectorial convocada per la consellera Esther Niubó, però alerten que només ho faran si veuen una “voluntat del departament de reobrir les negociacions”.
El 23 d’abril es va conèixer que el departament posaria en marxa d’un pla pilot en virtut del qual hi hauria Mossos d’Esquadra a les aules de tretze centres educatius d’arreu de Catalunya
En aquest sentit, les principals reivindicacions dels sindicats continuen intactes i la mobilització persegueix recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers anys, una baixada de les ràtios i una pujada de les plantilles, alleugerir la sobrecàrrega de feina burocràtica i millorar les condicions del personal laboral i d’atenció educativa.
“Deriva autoritària”
El 23 d’abril es va conèixer que el departament posaria en marxa d’un pla pilot en virtut del qual hi hauria agents de Mossos d’Esquadra a les aules de tretze centres educatius considerats conflictius, d’arreu de Catalunya. Unes setmanes després la Directa va revelar que dues agents del cos policial català s’havien infiltrat en una assemblea de personal educatiu del Consorci d’Educació de Barcelona i dels centres del Barcelonès per organitzar les jornades de protesta d’avui. “La infiltració d’agents dels Mossos d’Esquadra en una assemblea docent és una vulneració gravíssima del dret de reunió, del dret de vaga i de la llibertat sindical”, apunten des de la USTEC. “Per això sol·licitarem formalment a Interior l’accés complet a tots els informes, actes, diligències, fitxers i comunicacions relacionades amb assemblees, vagues i mobilitzacions educatives. Volem saber quines dades s’han recollit, amb quina finalitat, qui les ha tractades i si s’ha registrat informació sobre participació sindical, assistència a assemblees o seguiment de vagues”, diuen, per afegir que estan estudiant “interposar una demanda per vulneració de drets fonamentals davant el TSJC”.
“L’ofensiva per intentar impedir actes de protesta és brutal”, apunta la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura
Previ a aquests episodis, que CGT i USTEC han coincidit a qualificar de mostres d’una “deriva autoritària”, ja hi havia queixes en la mateixa línia. “L’ofensiva per intentar impedir actes de protesta és brutal”, apunta la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura. Així, el sindicat del qual forma part, afirma tenir constància que hi ha inspeccions d’Educació que han indicat a les direccions que no poden penjar cartells relacionats amb les demandes de les vagues.
Per la seva banda, en Toni, un integrant de la CGT Penedès, explica que a inicis d’any es va trobar que alguna inspecció va intentar, de manera explícita, que no es pengessin pancartes i rètols a tres centres del Vendrell, i que després de parlar amb les direccions es va revertir la situació. Alhora va denunciar a serveis territorials d’Educació aquest fer i li van dir que no hi havia problema a penjar cartell si no s’atemptava contra la llibertat d’expressió i la dignitat de les persones. “Hi ha inspeccions que intenten frenar que els claustres prenguin decisions que tenen a veure amb les vagues i altres claustres en què promouen l’autocensura”, assenyala.
També relata casos de manca de democràcia als centres educatius la integrant de la CGT i del grup impulsor Desobeïm sortides educatives, Laura Gómez. Una de les mesures de pressió que han activat els centres educatius és deixar de fer sortides i colònies, i segons assegura la sindicalista hi ha inspeccions del Departament que estan “donant instruccions a les direccions per tal que no es pugui votar si es deixen de fer sortides i colònies als claustres” i apunta que té constància que hi ha hagut “correus electrònics d’inspecció cap a direccions”. “El claustre té entre les funcions decidir la planificació de sortides i activitats complementàries. Nosaltres ens hi hem acollit per fer la votació de no fer sortides i colònies de cara a l’any vinent. El que ens diuen és que això no es pot votar perquè nosaltres ho volem fer per uns motius reivindicatius”, denuncia Gómez. Amb tot, segons assegura, les direccions no poden vetar la inclusió d’aquest punt en un ordre del dia si hi ha dos terços del claustre que ho demana. “S’ha vetat dient que això no s’ha de parlar en assemblea de treball”, lamenta.
Un acord que no convenç
El pacte que van signar CCOO i UGT preveu una reducció progressiva de les ràtios i prop de 300 milions d’euros per nodrir l’escola inclusiva. Pel que fa a les retribucions del personal, contempla incrementar el sou de les docents uns 3.000 euros anuals (dos-cents euros al mes) de cara al 2029, i que cobrin 50 euros per nit quan estiguin fora de casa per activitats amb l’alumnat. També preveu millores salarials per al Personal d’Atenció Educativa (PAE). Diego Mendoza, delegat sindical de la USTEC i president de junta de personal docent universitari al servei territorial del Penedès, subratllava quan es va conèixer que el professorat, el Personal d’Atenció Educativa i altres sectors com el lleure s’han sumat a les mobilitzacions i, considerava, “el pacte ha quedat invalidat”.
Les principals reivindicacions dels sindicats continuen intactes i la mobilització persegueix recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers anys, una baixada de les ràtios i una pujada de les plantilles
“L’acord no afronta els problemes de fons ni respon al malestar acumulat als centres. No resol la pèrdua de poder adquisitiu, no reverteix la precarietat estructural i ajorna massa mesures que el sistema educatiu necessita ara”, explicava Zahira Berenguer, professora i membre de la USTEC. Afegia que s’havia negociat “d’esquena a la mesa sectorial, que és l’espai legítim de negociació, i preveu desplegar-se en estructures paral·leles que desplacen el seu paper”.
