El passat dissabte 25 de maig la barcelonina de 44 anys Marina Bernadó Bonada va acabar de complir condemna a la presó de Rennes (Estat francès) després de tretze anys tancada en diferents penals a l’altra banda dels Pirineus. Aquesta activista dels moviments socials barcelonins dels anys noranta va ser detinguda el novembre de l’any 2006, quan ja feia més de cinc anys que estava en la clandestinitat des que l’agost de 2001 va aconseguir esquivar una operació policial contra l’anomenat comando Barcelona de l’extinta organització armada basca ETA.
La seva entrega a les autoritats espanyoles es va produir divendres passat, quan acompanyada per la Gendarmeria francesa va volar des d’un aeroport de París fins a Barajas per passar a mans dels agents del Cos Nacional de Policia
Tanmateix, Bernadó no ha recuperat la llibertat fins que ha estat entregada a l’Estat espanyol per passar davant de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, que havia de decidir sobre les causes que encara tenia per resoldre sota aquesta jurisdicció. La seva entrega a les autoritats espanyoles es va produir divendres passat, quan acompanyada per la Gendarmeria francesa va volar des d’un aeroport de París fins a Barajas per passar a mans dels agents del Cos Nacional de Policia. Un cop a Madrid va ser traslladada a la presó de Soto del Real, on ha estat tancada fins dilluns al vespre.
A l’Estat espanyol Marina Bernadó estava inclosa en dues causes diferents, el sumari 36/01 investigat al Jutjat Central d’Instrucció 5 i el 3/01 instruït al número 3, òrgans judicials integrats a l’AN, el tribunal d’excepció que es fa càrrec dels casos oberts per delictes de “terrorisme”. Ambdós procediments es referien a diferents períodes del bienni 2000-2001 però tenien un mateix objectiu: determinar si la seva relació amb ETA havia estat en grau de col·laboradora o de pertinença a la mateixa organització, però en cap cas se li atribuïa la participació en fets concrets.
Embolic judicial
Un cop Bernadó va acabar de complir la seva condemna a Rennes les autoritats franceses la van conduir fins a la presó de Fresnes, pròxima a l’aeroport de París des d’on s’havia d’efectuar el trasllat. Malgrat que es tractés dels mateixos delictes pels quals ja havia estat jutjada i condemnada a l’Estat francès, l’AN la requeria per una de les dues causes que tenia obertes, ja que l’altra la considerava prescrita.
El fet que Bernadó no estigués personada en el procediment fins que no s’ha presentat davant el jutge ha provocat un laberint jurídic que no s’ha resolt fins que la barcelonina ha passat per la secció 2a de la Sala Penal de l’AN. Aquesta vista s’havia convocat per determinar en quina situació quedava i és quan el magistrat ha decidit que quedi en llibertat provisional a l’espera de judici amb les mesures cautelars de la prohibició d’abandonar l’Estat espanyol i l’obligació d’anar a signar setmanalment al jutjat més proper al seu domicili.
L’Estat francès no havia concedit l’entrega per aquest procediment sinó per l’altre que ja estaria prescrit, però així i tot aquest continua endavant en entendre l’AN que ha estat expulsada de l’estat veí per la prohibició que té vigent d’entrar en territori francès
Es dóna la contradicció que l’Estat francès no havia concedit l’entrega per aquest procediment vigent sinó per l’altre que ja estaria prescrit, però així i tot aquest continua endavant en entendre l’AN que no ha estat entregada sinó que se l’ha expulsat de l’estat veí per la prohibició vigent que té d’entrar en territori francès una vegada ha complert la condemna. Actualment, Bernadó continuaria acusada de col·laboració amb banda armada i no de pertinença, que és el motiu de la condemna que va acabar de complir ara fa deu dies. És per això que en una nova batalla jurídica la seva defensa haurà de dirimir aquesta qualificació penal, ja que si se la processés per pertinença, podrien al·legar que aquesta és una causa ja jutjada i no cabria un nou judici pels mateixos fets pels quals ja ha complert condemna a l’Estat francès.
Finalment, Marina Bernadó ha quedat en llibertat el vespre de dilluns 3 de juny després de passar dotze anys i mig entre reixes. El seu entorn més proper ha anat a rebre-la a les portes de la presó de Soto del Real, des d’on han emprès l’anhelat viatge de tornada cap a Barcelona. L’endemà, més de dues-centes persones s’han concentrat a les 20 h del vespre a la plaça del Raspall de la Vila de Gràcia de Barcelona per donar-li una càlida benvinguda. Després d’accedir a la plaça per un passadís de banderes estelades, roges i liles, ha rebut un ram de flors i una talla de fusta del col·lectiu Rescat, que ha vehiculat les mostres de solidaritat expressades en favor seu durant aquests anys. Tot seguit, Bernadó ha pres la paraula per agrair tot el suport rebut i recordar les persones que segueixen empresonades, la importància de tenir-les presents i d’oferir-los escalf des del carrer. Finalment, després d’un brindis massiu amb cava, Bernadó ha entrat al bar Resolís de l’Ateneu Independentista la Barraqueta per despenjar la fotografia que recordava el seu empresonament.
Un periple dolorós
Bernadó va residir a la ciutat de Barcelona fins al mes d’agost de l’any 2001. Aquells dies, la Guàrdia Civil va efectuar una operació contra l’anomenat comando Barcelona d’ETA i va emetre una ordre de cerca i captura contra ella que no va resultar fructífera.
No va ser fins al mes de novembre de l’any 2006 que es va tornar a tenir coneixement del seu parador, quan va ser detinguda al petit poble de Quezac juntament amb dos homes en una operació coordinada entre els cossos policials dels estats francès i espanyol
No va ser fins al mes de novembre de l’any 2006 que es va tornar a tenir coneixement del seu parador, quan va ser detinguda al petit poble de Quezac juntament amb dos homes en una operació coordinada entre la policia judicial francesa i la Subdirecció Antiterrorista de la Gendarmeria, en estreta col·laboració amb els cossos policials de l’Estat espanyol. Des de la seva detenció i immediat empresonament a l’Estat francès, Bernadó va passar per tres processos judicials. Els dos primers l’octubre de 2008 i el maig de 2011, pels quals va ser condemnada a dues penes de nou anys de presó, totes elles per la via correccional, fet que va permetre la síntesi de les dues condemnes en una de sola.
Quan l’any 2014 estava a punt d’exhaurir el temps de la seva primera condemna, les autoritats franceses li van imposar un règim preventiu, més estricte que el que tenia, fins que es va celebrar el judici per la darrera causa. Durant aquest període, el seu entorn va denunciar que passava 22 hores al dia a la cel·la amb registres constants, limitacions de visites i de comunicacions exteriors, a més de la negació del dret a estudiar i a ser visitada per un oftalmòleg dels problemes de vista que arrossega fruit de la reclusió.
El desembre de 2014, la Cort criminal de París va condemnar Marina Bernadó a disset anys de presó per la seva activitat com a membre d’ETA. En aquest tercer i darrer judici es posava sobre la taula de les magistrades la implicació de les acusades en quatre importants robatoris de l’organització armada basca, duts a terme els anys 2005 i 2006 en territori francès.
En el cas de Marina Bernadó i de dos dels seus companys condemnats, els jutges van establir que haurien de romandre empresonats durant almenys dos terços de les seves condemnes abans de poder acollir-se a qualsevol mena de benefici penitenciari. El tribunal també va optar per fer una “fusió” de la pena de Bernadó, sentenciant que seria la condemna superior –aquesta darrera de disset anys– la que comptaria a efecte dels càlculs sobre el temps que hauria de romandre privada de llibertat. Des d’aleshores, el col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes, Rescat, va intensificar la campanya sota el nom “Fins a l’últim rescat, la lluita continua”, per donar a conèixer la seva situació i demanar-ne la llibertat.
Rescat es va començar a gestar l’any 2001, després d’un reguitzell de detencions d’activistes catalans per la seva vinculació amb ETA. Com a col·lectiu de suport a les preses, ha fet tasques de difusió de la situació d’aquestes persones privades de llibertat, denunciant les pràctiques i mesures com l’aïllament, els maltractaments, els trasllats de presó i la dispersió, que condemna les persones preses per la seva vinculació amb el conflicte basc a romandre tancades a centenars de quilòmetres del seu entorn social o lloc d’origen. Amb l’alliberament de Marina Bernadó, a hores d’ara només queda una catalana empresonada per la seva participació a ETA, Dolores López Resina, que actualment compleix condemna a la presó de Brieva (Àvila).
