El Dia de la dona afrodescendent commemora el 25 de juliol de l’any 1992, data en la qual es van reunir a República Dominicana dones afrodescendents i de la diàspora africana de tota Amèrica Llatina i del Carib per tal d’establir estratègies de lluita, empoderament i cohesió.
A Aravaca (Madrid) el mateix 1992 fou assassinada Lucrecia Pérez a mans d’un guàrdia civil i tres menors d’edat que formaven part de grups neonazis. Així doncs, la data configura una jornada en què es fa palesa la importància d’aquesta història lligada a la lluita per a la dignitat i els Drets Humans.
Qui coneix a Hipàtia o a Polònia? Van ser dues dones esclavitzades que mitjançant la creació de Palenques van organitzar l’alliberament de persones negres esclavitzades dins de Colòmbia
La lluita per l’emancipació de les persones negres no és nova, però no ocupa el lloc que mereix a la Història. Qui coneix a Hipàtia o a Polònia? Van ser dues dones esclavitzades que mitjançant la creació de Palenques van organitzar l’alliberament de persones negres esclavitzades dins de Colòmbia. O a Harriet Tubman, la dona que va fugir dels seus esclavitzadors als EUA i qui va idear i construir un ferrocarril subterrani per on van marxar centenars de persones en la seva mateixa condició. Si viatgem una mica més enllà, tindrem l’oportunitat de conèixer a la reina Zhinga d’Angola, la qual va aconseguir expulsar als portuguesos del seu territori mitjançant un pacte. Aquestes són algunes de les dones negres que, com Chimamamanda o Bell Hooks, han canviat el rumb de la història i per les quals aquest dia és celebrat arreu del món.
Actualment, en el marc del Decenni per a les persones afrodescendents (2015-2024) aprovat per l’ONU en la resolució 68/237, queda palès que falta molt camí per a recórrer, tant en la presa de consciència com en aconseguir uns mínims de convivència estable i de no vulneració de drets humans, com s’indica en l’Informe del grup d’experts en afrodescendència de les Nacions Unides a l’Estat espanyol, publicat l’any 2018.
Monserrat Anguiano, pintora i poeta afrodescendent nascuda a Barcelona i adoptada als anys vuitanta per una família catalana, expressa que durant la seva infantesa no va tenir referents afrodescendents o bé en va tenir poques. De més adulta va conèixer el pensament d’Angela Davis, una dóna que l’ha marcada en el seu creixement personal i actualment s’identifica amb cantants com les Sey Sisters, Josephine Baker o Nina Simone. L’artista planteja que ens trobem en un context on comencen a haver-hi referents polítiques com són Sílvia Albert, Desireé Bela o la Lucía Mbomio, dones que generen canvi en el present tant a l’Estat espanyol com a Catalunya de cara a les futures generacions.
Per a Cary Mccay, treballadora social i mediadora familiar d’orígen guineà, adoptada als anys 70 per una família catalana, proclamar-se feminista és “un luxe que tenen les dones blanques”
Per a Cary Mccay, treballadora social i mediadora familiar d’origen guineà, adoptada als anys 70 per una família catalana, proclamar-se feminista és “un luxe que tenen les dones blanques”. La lluita com a dona negra primer comença per ser vista com una ciutadana més, per tenir drets. Mccay explica que en els últims cinc anys la lluita antiracista ha crescut, però el concepte d’interseccionalitat ha estat usat de forma “fotogràfica i superficial” i encara existeix una clara barrera administrativa i legal davant de la possibilitat d’avançar en matèria de representativitat i d’obtenció de drets de la població negra i afrodescendent.
D’altra banda, en la línia de les paraules escrites en el poema La casa de las diferencias de l’escriptora afroamericana Audre Lourde, la treballadora social argumenta que és necessària una estratègia de lluita conjunta incloent-hi les diferències entre realitats socials com poden ser la realitat negra i la realitat blanca i entendre també l’existència de jerarquies dins del mateix grup d’oprimides i els condicionants socials que influeixen en cada subjectivitat, doncs moltes dones migrants es veuen en la conjuntura de no tenir el dret a denunciar casos d’abús i maltracte, degut a la seva situació administrativa irregular.
També hi ha el perill de caure en la confusió de l’antiracisme de dretes, concepte que la líder afrocolombiana Francia Márquez defineix com “la lluita en la qual, en comptes de treballar pels interessos de la comunitat, es lluita en benefici del govern conservador i els seus interessos de classe”.
