A només cinc quilòmetres del centre de València, es troba el Forn de Barraca, un forn centenari que va ser fundat en l’any 1906 per l’avi de Ramón Gimeno, un dels llauradors afectats pel projecte d’ampliació a tres carrils de l’autovia V-21 en el tram de Carraixet-València. Durant dècades, el forn va abastir el veïnat de les alqueries d’Alboraia (Horta Nord), fins que la gent va marxar cap al poble i va haver de tancar. Aquesta nit la casa que acull el forn centenari ha sigut testimoni de com començaven a arribar activistes per la defensa del territori i veïnes dels municipis més pròxims, i acampaven al seu voltant per retardar el màxim possible el seu enderrocament, així com per solidaritzar-se amb les famílies llauradores afectades per les expropiacions.
Des d’abans de les huit de la vesprada d’ahir i amb més de dues desenes de persones resistint, els operaris de la constructora han avisat que estaven obligats a cridar a la Guàrdia Civil i han insinuat que se les podria carregar la responsabilitat de diferents accions que han ocorregut aquests dies, com la crema d’una de les màquines el cap de setmana passat, segons han afirmat. Estava previst que la demolició de l’alqueria començara avui amb la desconnexió del forn de la xarxa elèctrica, tal com ha informat Per l’Horta en un comunicat, però les activistes han aconseguit aturar-la. “La Guàrdia Civil ens ha explicat que l’empresa no vol problemes i que marxaran. Però, continuarem resistint a la porta perquè quede clar que no regalarem ni un pam de terra”, han assegurat.
Al llarg del matí, agents de la Guàrdia Civil han aparegut, han fotografiat algunes de les pintades dels voltants i després d’uns minuts han marxat. Posteriorment, els operaris han accedit a l’interior del forn per a retirar alguns dels objectes, però després del primer viatge, un grup d’activistes ja les ha impedit l’entrada a l’edifici de manera pacífica. Sobre les onze i mitja del matí, la Guàrdia Civil s’ha tornat a presentar, ha identificat a almenys dues activistes i a alguns periodistes que es trobaven cobrint l’acció, i ha avisat de què podrien arribar més efectius per “fer servir la força”.
El projecte d’ampliació, que suposa la destrucció de 62.000 metres quadrats d’horta productiva al llarg dels termes d’Alboraia i València, està impulsat pel Ministeri de Foment espanyol i adjudicat en març de 2018 a la constructora Obrascón Huarte Laón SA (OHL), de l’exministre franquista Juan Miguel Villar Mir
Tal com ha exposat l’activista pel territori Datxu Peris, els objectius d’aquesta crida de suport són acompanyar a les famílies afectades, retardar les expropiacions i conscienciar “sobre la destrucció que està patint l’Horta de València”. “Sabem que no aturarem aquest enderrocament, però tenim l’esperança de donar la força i l’espenta perquè s’aturen la resta de fronts oberts”, ha explicat, en referència a la resta de projectes que amenacen el futur de l’horta, com el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) de la Punta de València, situada al costat del Port i destinada al desenvolupament d’activitats industrials i el trànsit marítim; o el nou Pla General d’Ordenació Urbana d’Alboraia, que pretén construir 2.852 habitatges, escoles, parcs, un recinte firal i un ecoparc sobre 264.000 metres quadrats d’horta, més de quatre vegades més que l’ampliació de l’autovia V-21.
El projecte d’ampliació de la V-21, que suposa la destrucció de 62.000 metres quadrats d’horta productiva al llarg dels termes d’Alboraia i València, està impulsat pel Ministeri de Foment espanyol i adjudicat en març de 2018 a la constructora Obrascón Huarte Laón SA (OHL), de l’exministre franquista Juan Miguel Villar Mir i esquitxada per diverses causes de corrupció. El passat mes de juliol, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va donar llum verda de forma definitiva a l’expedient de l’ampliació i va ordenar les expropiacions, que començaren a principis d’agost.
