Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un pla urbanístic amenaça l'horta d'Alboraia amb l'edificació de 2.852 habitatges

El govern del PSPV al municipi, amb el suport del PP, ha presentat un nou pla general d'ordenació urbana (PGOU) que preveu arrasar amb 264.000 metres quadrats d'horta productiva, més de quatre vegades més que l'ampliació de l'autovia V-21 entre Alboraia i València. El pla preveu la construcció d'un total de 2.852 habitatges, escoles, parcs, un recinte firal i un ecoparc

El nou Pla General Estructural (PGE) d'Alboraia preveu la construcció de 2.852 habitatges, escoles, parcs, un recinte firal i un ecoparc / Jorge Ramón Ros

Quan falten dues setmanes per al termini de la seua exposició pública, que finalitza el 30 de setembre, el nou pla general d’ordenació urbana (PGOU) d’Alboraia, presentat per l’Ajuntament, està mobilitzant col·lectius veïnals, particulars i moviments socials de l’Horta de València, molt crítics amb el futur immobiliari, agrícola i mediambiental que es planteja per al poble els pròxims anys. Ara bé, enguany no és la primera volta que la defensa del territori agrícola alça polseguera a Alboraia, ja que nombroses veus també s’han oposat a la construcció en marxa d’un tercer carril a la V-21 per part del Ministeri de Foment espanyol.

El recent PGOU, que compta amb els vots del PSOE i del PP, té el seu origen en una revisió d’un anterior projecte presentat pels populars l’any 2011, que va quedar en parèntesi davant nombroses al·legacions veïnals contra diverses operacions urbanístiques causants d’un deute municipal multimilionari i un conjunt d’edificacions buides al litoral. Ara, amb el PSOE al govern, l’ampliació del polígon industrial i la construcció de 2.852 habitatges, escoles, parcs, un recinte firal i un ecoparc en camps en producció i zones ja saturades són reivindicades per l’Ajuntament per a “no caducar el projecte, reduir-ho i transformar-ho per a no tornar a començar des de zero, tirant al fem les despeses d’estudis previs per a realitzar el pla presentat en 2011”, segons les declaracions del consistori. En total, 264.000 metres quadrats repartits entre el nucli històric, Port Saplaya i la Patacona (superfície equivalent a 37 camps de futbol) serien assolats sota el pretext de l’alcalde, Miguel Chavarría, que “el dèficit d’habitatge és tal que els preus s’han disparat i no són pocs els que han de marxar perquè no poden ni somniar viure on varen nàixer”.

En total, 264.000 metres quadrats repartits entre el nucli històric, Port Saplaya i la Patacona (superfície equivalent a 37 camps de futbol) serien assolats sota el pretext de l’alcalde, Miguel Chavarría, que “el dèficit d’habitatge és tal que els preus s’han disparat i no són pocs els que han de marxar”

Les declaracions de l’alcalde contrasten amb les dades sobre l’evolució demogràfica i l’habitatge del poble l’última dècada. Mentre que el PGOU preveu un augment d’una mitjana de 356 habitants per any fins al 2039 (en 2018 hi vivien 24.222 persones), les xifres del Padró Municipal entre 2008 i 2018 mostren que la població no creix a eixe ritme, fins al punt que alguns anys no superen els 30 nous habitants. A més, sorprén que l’annex de població i habitatge del mateix pla reconega l’existència de 1.995 habitatges buits al terme municipal, contradient les paraules de Chavarría.

En concret, a la Patacona, el PGOU proposa construir 1.118 habitatges en la zona de Vinival, una antiga bodega abandonada. Aquest sòl, que ja estava classificat com a urbanitzable, hauria de ser destinat, en paraules d’Ana López, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes Platja de la Patacona-Camí de Vera, “a infraestructures i dotacions públiques que no hi ha en l’actualitat, com parcs públics, poliesportiu, centre de salut, biblioteca, sala d’exposicions, etc.”. D’acord amb l’associació, és una qüestió de qualitat de vida, i fins ara “tenim la sensació que de nou primen els interessos de promotors i constructors per damunt de les necessitats del poble. […] Ens agradaria que el veïnat i els col·lectius tinguérem l’oportunitat de plantejar i debatre totes les opcions amb serenitat”.

Plànol editat pel col·lectiu Per L’Horta que resumeix les mesures del PGOU |Per l'Horta

 

Al nucli històric, són tres els sectors d’Horta afectats per l’expansionisme del nou projecte, ja denunciat públicament per l’Associació de Veïns i Veïnes del Centre Històric. En primer lloc, a la Riquera, el PGOU proposa 749 habitatges de “baixa densitat”, un recinte firal i un parell d’instituts. En segon lloc, Palmaret, on l’Ajuntament preveu 120 habitatges i una plataforma comercial en una àrea amb risc d’inundació, segons el pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació en la Comunitat Valenciana (PATICOVA). I, en tercer lloc, Camí la Mar, on l’ampliació del polígon es tracta de justificar amb la creació d’una “via verda” per a vianants i ciclistes. Conxa Villena, veïna del poble, pensa que aquestes actuacions haurien d’haver partit d’un consens amb la ciutadania sobre “quin model de poble volem, que segur que no és aquest”.

 

Llum verda a la promotora Quabit per a construir 865 habitatges 

Mentrestant, a Saplaya, la promotora Quabit ha aplegat un acord amb l’Ajuntament per a rebre els terrenys de l’aparcament del centre comercial Alcampo com a moneda de canvi pels 23,4 milions que varen pagar en 2011 a l’anterior administració. Per a entendre aquesta situació, cal recordar que fa huit anys el govern del PP preveia edificar un nou Alcampo en plena Horta i crear en el lloc que deixaria l’antic recinte un port esportiu, un hotel i 900 habitatges. Poc després, la crisi immobiliària i els deutes astronòmics del municipi obligaren a suspendre el macroprojecte, encetant un cicle de demandes judicials que acabà guanyant la promotora. Però ara, la pau signada per Quabit i l’Ajuntament comportaria alçar 865 nous habitatges en un barri encaixonat entre la V-21 i la costa. Jorge Montes, de l’Associació Cívica i Cultural de Port Saplaya, explica que no té sentit “encabotar-se en l’aplicació d’un projecte de reforma interior (PRI) que té més de 12 anys, per realitzar 865 habitatges al costat de la ja saturada i excessiva urbanització actual, pretenent validar acords mitjançant informes de fa més de 12 anys, amb una manca de comunicacions amb la resta del municipi i la capital absolutament vergonyosa”.

Plànol on apareixen en roig les zones que es volen edificar a Port Saplaya i la Patacona |Per l'Horta

 

La polèmica que ha generat el PGOU va més enllà del poble. Per a Marc Ferri, representant del col·lectiu Per L’Horta, la hipotètica manca de serveis no pot resoldre’s provocant problemes com la pressió urbanística o la destrucció de terreny agrícola: “Si fas una dotació de serveis públics i incrementes la població entre un 30% i un 40%, també incrementa la pressió sobre eixos recursos, a banda del perill obvi que s’arrase l’horta per a fer construccions que no tiren endavant, com ha passat en altres zones del país”. Així mateix, considera que no té sentit edificar més a un litoral ja saturat, apuntant altre risc latent: la turistificació. “Dels 2.852 habitatges prevists, 2.000 van al litoral, a la zona de Saplaya i la Patacona. Es tracta d’explotar el potencial turístic d’un litoral que ja està molt densificat”.

Totes aquestes organitzacions, així com membres dels partits polítics en contra del PGOU (Compromís, Esquerra Unida i Ciutadans), estan treballant conjuntament mitjançant la plataforma Alboraia: Horta i Litoral, creada el 2016 per a fer front a la celebració del macrofestival Marenostrum al paratge de l’ermita dels Peixets i a Port Saplaya. Encara queden dues setmanes de reunions, enganxades de cartells, bustiades i altres iniciatives de conscienciació ciutadana que començaran a l’assemblea veïnal que Horta i Litoral ha convocat per al dimecres 18 a les 19.30 hores, al Teatre L’Agrícola.

Articles relacionats