L’equip de govern de la Paeria, encapçalat pel president del PSC, Àngel Ros, podria haver de donar explicacions davant d’un jutge sobre el nomenclàtor dels carrers de Lleida ciutat dedicats encara a personatges vinculats al règim franquista. Una dotzena de col·lectius polítics i socials, aplegats en la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, han presentat aquest dilluns una demanda judicial contra l’Ajuntament de Lleida per incomplir la llei de memòria històrica. En la demanda hi actuen la Crida per Lleida, el Comú de Lleida, ERC, ICV i Podem –els tres primers amb representació a l’Ajuntament–, Dones de Lleida, Acaba amb la Placa, la Comissió de la Dignitat, Arran, la CGT, el SEPC, la Intersindical-CSC i la COS.
La demanda judicial arriba un cop esgotada la via administrativa, un cop desatès el requeriment que demanava al consistori la retirada del nomenclàtor feixista tot complint amb la llei
“Volem retirar d’una vegada per totes els honors al feixisme dels carrers de la ciutat”, han assegurat les advocades Esther Sancho i Josep Cruanyes. La demanda judicial arriba un cop esgotada la via administrativa. I és que s’ha desatès el requeriment presentat per la Crida per Lleida-CUP el passat 19 de desembre, que demanava al consistori la retirada del nomenclàtor feixista tot complint amb la llei de memòria històrica. L’alcalde Ros, però, es va negar a complir el dictamen dels experts de la comissió especial de carrers que instava a retirar els noms en qüestió, al·legant que “és una decisió que recau única i exclusivament en la figura de l’alcalde”. Així doncs, no ho ha portat a debat al ple municipal, més enllà de les mocions.
Feixistes honorats a la via pública
Des de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme assenyalen bàsicament els noms de vuit avingudes i carrers. La meitat fa referència a alcaldes franquistes: Ramon Areny (1939-1941), Casimiro Sangenís (1967-1974), Miquel Montaña (1974-1976) i Joan Recasens (nomenat alcalde el 1936, després del cop d’estat). A aquests noms propis s’hi afegeixen el de Carmelo Fenech (delegat provincial d’Hisenda durant el primer franquisme i president del Caliu Ilerdenc), Casimiro Sangenís Bertran (membre de la Unión Patriótica de Primo de Rivera i afecte al cop d’estat del 1936), Germans Recasens (es van aixecar amb el cop d’estat de 1936) i Lluís Besa (regidor carlí que va donar suport a l’aixecament militar).
Arran de la pressió popular de les últimes setmanes, l’alcalde s’ha desdit i el consistori començarà la retirada de les 340 plaques del Ministerio de la Vivienda amb el jou i les fletxes falangistes
Tots ells, dirigents del feixisme, són venerats encara a la via pública amb la connivència de l’equip de govern. De fet, Àngel Ros s’excusa i treu pit recordant que el 2008 es va enderrocar el monòlit franquista de la plaça de Cervantes i que la reforma del nomenclàtor dels carrers de Lleida ja es va fer als anys 80. Però arran de la pressió popular de les últimes setmanes, l’alcalde s’ha desdit i el consistori començarà la retirada de les 340 plaques del Ministerio de la Vivienda amb el jou i les fletxes falangistes que encara es conserven a la ciutat de Lleida. Cap canvi, però, en la postura envers el nomenclàtor.
A judici tres joves d’Arran per treure plaques de carrers franquistes
El pròxim 28 de març tres joves membres d’Arran, un dels col·lectius que denuncia a la Paeria pel nomenclàtor franquista, aniran a judici per haver retirat, en una acció simbòlica, plaques de dos dels carrers dedicats a personalitats del règim, concretament a l’alcalde Recasens i als germans Recasens. La matinada del 13 de desembre de l’any passat la Guàrdia Urbana de Lleida els va denunciar per un delicte lleu de furt i també per danys.
Des d’Arran consideren que el cas s’hagués pogut resoldre per via administrativa, amb una sanció per infringir l’ordenança municipal de civisme, i no per la via penal. Apunten que “no se’ns pot acusar de danys perquè les plaques es van requisar des del primer moment en perfecte estat, i tampoc d’haver comès cap furt perquè no ens motiva afany de lucre”. “El dia del judici direm que ho vam fer i que ho tornaríem a fer els cops que calgui”, assegura Llibert Rexach, portaveu de les encausades.
Tot i que la Paeria –com a responsable de la Guàrdia Urbana– va optar per la via penal, és la fiscalia qui es presenta com a acusació particular. “Es tracta d’una maniobra per no entrar al focus de conflicte”, critica Rexach mentre recorda que en els més de deu anys que dura la campanya per a la retirada del nomenclàtor feixista mai abans s’havien trobat en un procés similar. Mentrestant, des de l’ajuntament ho justifiquen dient que “només ens limitem a aplicar la llei fent els informes corresponents i trametent-los a fiscalia”, segons han explicat a aquest mitjà.
Arran Lleida veu una voluntat política de perseguir i criminalitzar la lluita contra els símbols feixistes, però no de complir amb la llei de memòria històrica
Arran dels fets, l’entitat juvenil veu una voluntat política de perseguir i criminalitzar la lluita contra els símbols feixistes, però no de complir amb la llei de memòria històrica. “No deixa de ser una jugada per passar la pilota a la teulada del ministeri fiscal. Volen que la justícia penal s’expressi amb tota la seva força, mentre l’ajuntament evita exposar-se públicament com acusació”, denuncia Mercè Jordana, advocada de la defensa.
Mig miler de persones al carrer contra el nomenclàtor franquista
La plataforma Lleida Lliure de Franquisme va fer una demostració de força aquest dissabte en treure més de mig miler de persones al carrer sota el lema ‘Justícia, Memòria i Dignitat’. La manifestació va iniciar-se a l’avinguda de l’Alcalde Areny, el prohom més qüestionat del nomenclàtor perquè va governar la ciutat entre els anys 1939 i 1941. Durant el seu mandat, més de cinc-centes persones van morir a la presó i als camps de concentració de Lleida (una cinquantena als camps d’extermini nazis). A l’Avinguda que porta el seu nom, s’ha fet un judici popular conduït per l’actor Ferran Aixalà, on se’l va “condemnar” pels càrrecs de “franquista i feixista”. La sentència va consistir a arrencar la placa del carrer, en mans de la portaveu de la plataforma i néta d’un històric comunista i antifranquista, Rosa Peñafiel.
La marxa va transcórrer pel centre de Lleida i va tenir els seus moments àlgids davant la seu del PSC i el palau de la Paeria, amb crits contra l’alcalde Àngel Ros, celebrant la lluita antifeixista. A la plaça de Sant Joan es va cloure la jornada amb música i parlaments de l’Amical de Mauthausen –que van recordar una per una les lleidatanes exterminades als camps nazis–, la Comissió de la Dignitat, Arran i Lleida Lliure de Franquisme. La Plataforma Lliure de Franquisme també va explicitar el seu suport als tres joves d’Arran encausats. El seu manifest compta ara com ara amb unes 1.300 adhesions, de les quals 56 són col·lectives.
