No estava anunciat i cap font oficial no ho havia confirmat, però feia gairebé dues setmanes que se sabia. El grup de treball Stop Deportació, integrat a la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE, havia alertat de l’organització d’un macrovol de deportació per part de la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres (CGEF) del Cos Nacional de Policia espanyol (CNP). Estava programat el 24 de juliol per cobrir el trajecte entre Madrid i Guinea Conakry, amb aturada prèvia a Barcelona.
Abans que es fes pública la previsió d’aquest vol, la por s’estenia entre la comunitat guineana del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, que aleshores acumulava gairebé quaranta dies de reclusió del màxim de seixanta estipulat a la legislació espanyola. Dilluns 10 de juliol, una cinquantena d’homes es va declarar en vaga de fam al CIE per denunciar la seva possible deportació forçosa i col·lectiva. Els neguitejava la visita que havien rebut la setmana anterior per part d’un membre del consolat per reconèixer-los com a ciutadans del país africà.
El seu crit d’alarma es va consumar la mitjanit de dilluns, quan un avió de l’aerolínia Orbest –propietat del Grup Barceló– va aterrar a l’aeroport del Prat per recollir un passatge inferior al que estava previst inicialment. Segons han pogut confirmar interns del CIE de Barcelona que no han estat expulsats en aquesta ocasió, tretze persones van ser desplaçades des del centre de la Zona Franca amb furgons de la Policia Nacional espanyola, que les va obligar a pujar al vol, tot i que finalment només dotze d’elles van ser deportades, juntament amb cinc joves més que haurien viatjat en la mateixa aeronau des de Barajas, provinents del CIE d’Aluche.
Un equip de la Directa ha pogut documentar gràficament per primera vegada l’operatiu policial utilitzat pel Ministeri de l’Interior espanyol per traslladar les persones privades de llibertat fins a l’aeroport i procedir a la seva introducció per la força en un vol especial de deportació. L’Estat espanyol i els seus socis europeus de l’espai Schengen expulsen migrants en situació administrativa irregular per via aèria a través de vols comercials i de macrovols especials. Aquests darrers poden ser coordinats per l’agència Frontex o per cada Estat en solitari, com en el cas de l’Airbus A320 amb identificació OBS 455 que mostren les imatges.
Opacitat i llei del silenci
L’avió de la companyia Orbest va aterrar a la pista 07L-25R de l’Aeroport de Barcelona a tres quarts d’onze de la nit de dilluns. Minuts després va girar cua i es va desplaçar per davant de la Terminal 2 fins a aturar-se davant dels centres logístics de les multinacionals de missatgeria FedEx i DHL. Entre les onze i les dotze i vint, els furgons de la Policia Nacional espanyola –cinc d’antidisturbis i tres de trasllats de detinguts– que havien abandonat el CIE poc abans de les onze, es van col·locar en formació al peu de l’avió i van procedir a introduir al grup de tretze persones per l’escala posterior de la nau.
Un dels joves que van fer pujar a l’avió va ser traslladat de nou al CIE abans de l’enlairament. Segons el seu testimoni, una suposada membre de la Creu Roja li hauria mostrat una fotografia per identificar-lo i tot d’una el va comminar a baixar de l’aeroplà. Tanmateix, el responsable de premsa de l’organització humanitària a Catalunya desmenteix que estiguessin al vol de dilluns passat i assegura que cap dels seus membres participa en vols de deportació, on el passatge es completa amb la tripulació i un mínim de dos agents de paisà del CNP –identificats amb una armilla groga– per cada detingut. Els finalment deportats i la quarantena de guineans encara interns el CIE que s’havien declarat en vaga de fam conjunta havien sol·licitat l’asil, motiu pel qual el gruix del grup hauria evitat el macrovol i només dotze han estat expulsats, després de ser denegada la seva petició.
En conversa telefònica amb el portaveu de Prefectura Superior de Policia de Barcelona, el cos només ha volgut confirmar que el vol es va produir: “Salió un vuelo de Madrid que hizo escala en Barcelona, no estoy autorizado a deciros nada más”, va afirmar taxatiu el responsable de premsa del CNP. Els testimonis dels interns al CIE expliquen com els efectius policials desplaçats al centre de la Zona Franca van treure tot el grup de guineans al pati per apartar els que havien de ser deportats. La resta van ser retornats a les seves cel·les on els van tancar amb pany i forrellat.
En conversa telefònica amb un portaveu del CNP, el cos només ha volgut confirmar que el vol es va produir: “Salió un vuelo de Madrid que hizo escala en Barcelona, no estoy autorizado a deciros nada más”
El noi que va esquivar la deportació tot i arribar a ser introduït a l’avió relata des del CIE com se’ls van endur de dos en dos esposats amb les mans a l’esquena, mentre mostra les marques que les manilles li van deixar als canells. Assegura que abans de baixar de l’aeronau va poder veure com els policies lligaven a la cadira alguns dels seus companys. La quarantena de persones que ha sortejat el macrovol i segueix al CIE va arribar a principis de juny en pasteres a la costa de Motril (Granada) procedent del Marroc.
Durant els pròxims dies aquests interns esgotarien el màxim legal d’estança a un CIE de l’Estat espanyol i podrien ser posats en llibertat. La seva situació ha tingut repercussió a mitjans de comunicació del seu país d’origen, amb qui han pogut contactar durant aquest període de reclusió per emetre un crit de socors a les autoritats guineanes, tot i titllar-los de “còmplices” i d’haver carregat contra el cònsol.
Crida al boicot contra Barceló
El Grup Barceló va fundar l’any 2013 l’aerolínia Evelop, després de la compra de part dels actius d’Orbest Orizonia Airlines, per consolidar les dues companyies com un nou engranatge del seu entramat societari. Tres anys després, la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Evelop, Orbest i Air Nostrum, que opera amb franquícia juntament amb Iberia i només s’encarrega dels trasllats entre punts del territori estatal, va guanyar la licitació per encarregar-se dels macrovols de deportació organitzats per l’Estat espanyol.
La UTE s’ha embutxacat 11,8 milions d’euros per un contracte que expirarà el pròxim mes de novembre. Tot això després de relegar Air Europa i Swift Air, companyia que s’havia fet càrrec d’aquests vols i per aquest motiu havia patit una forta campanya de boicot i descrèdit. Tanmateix, la pressió de moviments com Tanquem els CIE contra els beneficiaris de la nova licitació pública ja s’ha fet notar, a partir de l’ocupació d’una oficina de Viatges Barceló que es va fer divendres passat al barri barceloní de Gràcia, acció que va tenir les seves rèpliques a les ciutats de València i Oviedo.
Amb la reobertura del CIE de Barcelona ara fa un any, després d’estar tancat per obres durant una temporada, la lluita pel tancament del centre va quedar en una situació de bloqueig institucional. L’Ajuntament de Barcelona va emetre una ordre municipal de cessament de l’activitat, al·legant que les instal·lacions no tenien la llicència d’activitat pertinent, però el Ministeri de l’Interior ha fet cas omís i el manté en plena operativitat, tot i que el Parlament de Catalunya també va votar a favor del seu tancament.
Les darreres setmanes les deportacions forçoses s’han situat al centre de l’agenda mediàtica arran dels fets ocorreguts en un vol comercial de Vueling amb destí al Senegal, en el que un grup de turistes es va oposar a enlairar-se com a mostra de solidaritat amb una persona que anava a ser deportada en el mateix avió. A diferència dels macrovols especials, en els vols comercials sí que hi ha testimonis que poden oposar-se a la deportació o documentar què succeeix dins de l’aeronau. En canvi, de combois com el que dilluns va fer escala a Barcelona, no hi ha imatges de què passa al seu interior un cop es retiren les escales mòbils d’accés i es consumen uns viatges contra la voluntat dels mateixos passatgers.
